Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Sostenibilitat urbana
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sostenibilitat urbana
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Aquesta sessió l’organitzen ONU-HABITAT i la UNEP. Tunubu, alcalde de Lagos, inaugura la sessió. La seva ciutat és la més poblada d’Àfrica, amb 15 milions d’habitants, que seran 20 l’any 2010. El 2025 la urbanització s’haurà d’organitzar per a un gran augment de la població mundial. Els objectius del mil·lenni han de tenir en compte la urbanització i la pobresa. La descentralització també hauria de ser un punt destacat. Hem d’ajudar al creixement de les ciutats i als governs locals. A l’Àfrica les ciutats són agents del creixement econòmic i de la integració.

A continuació pren la paraula Steve Bradshaw, director del BBC Project, que farà de moderador de la sessió. Comença la seva intervenció amb una pregunta: Sempre s’escolten declaracions de bones accions en abstracte, però què és allò que realment ens impedeix avançar?

El primer ponent és Han Verschure, professor de la Universitat Catòlica de Bèlgica, que declara que la sostenibilitat urbana és multidimensional i ens hem de centrar en la dimensió mediambiental. També ha indicat que hem de passar de la participació a la coproducció, sense excloure cap grup i compartint les responsabilitats, sobretot a escala local. Els interlocutors locals necessiten cooperació i conscienciació, a banda de que els grups mediambientals s’han d’adreçar a la gent del carrer. Cal que hi hagi diàlegs, cal crear fòrums d’intercanvi d’opinions… També s’haurien de formar coalicions a l’àmbit polític, així com debats entre els sectors públic i privat. Finalment, remarca que hem de posar més atenció al producte, encara hem d’aprendre a construir cases i ciutats i a fer-les sostenibles; donem massa importància als processos.

Stela Goldenstein, membre del SEMA/IRDC, intervé per posar de manifest que la sostenibilitat mediambiental ja inclou l’econòmica, la social,… Kees van der Reeb, de la OIT (Organització Internacional del Treball), també indica que cal més organització entre el govern i la gent del carrer i les petites organitzacions.

A continuació intervé Tariq Kabbage, alcalde d’Agadir, ciutat situada al centre del Marroc. Explica que tenen problemes respecte de l’aigua que poden afectar el futur. També ha donat importància al concepte de sostenibilitat.

Després d’aquestes intervencions ha tingut lloc un petit debat. Un assistent de Cuba ha indicat que la sostenibilitat política també és important per lluitar contra problemes com l’alternança de polítics amb programes contradictoris. Un altre assistent remarca la importància del concepte de participació, cal dialogar amb els barris.

El següent ponent és Rolf Lindell, ministre de Suècia per al medi ambient, que declara que s’ha d’estimular la cooperació de tots els sectors i també la participació dels municipis locals. La sostenibilitat ha de tenir en compte les dimensions social, econòmica i mediambiental.

Són molt importants els temes de l’habitatge, la seguretat, els serveis, el lleure, un medi ambient net... També ha declarat que els governs han de trobar la manera d’actuar conjuntament en tots els nivells. S’ha d’emprendre el repte del tema dels transports, com fer-los segurs i que estalviïn energia. Per acabar, ha indicat que cal un debat entre polítics, ONGs i tots els agents implicats amb una participació activa.

A continuació ha intervingut N. Inthan Azoor, coordinadora del programa de sostenibilitat de ciutats a Sri Lanka, que remarca la importància de les associacions alcaldes, encara que és molt difícil que arribin a escala nacional. També ha parlat de la necessitar d’un partenariat entre tots els instituts per arribar als governs locals. Finalment, ha declarat que hauríem de poder replicar les polítiques governamentals.

El següent ponent ha estat Luc-Marie Constant Gnacadja, ministre d’habitatge i urbanisme de Benín, que ha dit que les ciutats dels països en desenvolupament tenen moltes dificultats i han anat desenvolupant solucions amb ajuda de les ONGs. Hem de tenir en compte les millors solucions i tornar a aplicar-les. En les trobades governamentals cal parlar d’aquests temes; també podrien fer-se trobades regionals d’alcaldes.

A continuació comença un nou debat. Un representant del govern de Sudan ha remarcat els problemes del creixement de les ciutats i que la immigració és una amenaça per a les ciutats tal com són avui perquè no es poden donar recursos a tanta gent. Li respon Liliana Miranda Sara, arquitecte del Perú, dient que les megaciutats existeixen perquè el poder econòmic està concentrat; per això cal dur a terme un procés de descentralització mitjançant xarxes de ciutats que col·laborin entre elles.

Després intervé un assistent de Tanzània, que indica que no podem detenir la immigració, sinó preparar-nos -hi; una manera és fer sostenibles les ciutats. Una senyora de Nigèria contribueix al diàleg posant de manifest que no cal crear una altra ciutat sinó millorar el desenvolupament de les zones rurals, però cal descentralitzar el govern central i fer que confiï en les autoritats locals.

També ha participat Bakary Kante, membre de l’organització UNEP, que ha declarat que mai s’han d’oposar el medi ambient i el desenvolupament perquè el medi ambient és una oportunitat per al desenvolupament.

També ha participat en aquesta sessió Konrad Otto-Zimmerman, secretari general de l’ICLEI, que remarca la importància de que hi hagi una creació de pressuposts mediambientals, com ja n’hi ha per a d’altres temes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Governs locals
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Desastres urbans
 
IF Transició cap a un món urbà
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.