Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Quina pot ser la contribució de la mística al món contemporani?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Quina pot ser la contribució de la mística al món contemporani?
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Els oradors representen tres religions i filosofies diferents, unides per la interreligiositat. El budisme tibetà, el sufisme i el catolicisme intenten respondre la pregunta que conforma el títol i que en el seu origen era bastant més agosarada: com pot la mística salvar el món? Fet que deixa palesa l’orientació eminentment crítica d’aquest Diàleg. Des de la perspectiva budista, el Lama Tsondru declara que la mística és posar-se en contacte amb l’essència d’un mateix. Dividint l’exterior del món de l’interior personal, considera que el 99% del temps mirem cap a fora, molt lluny de la màxima grega “coneix-te a tu mateix”. En realitat, som grans desconeguts i les religions ajuden la societat a seguir el camí transcendent, perquè la saviesa, l’amor i la llibertat són qualitats de l’ésser. Tot és espiritual i el gran error del nostre temps consisteix a rendir culte al materialisme, a l’exterior, fet que ens condueix a una gran escissió. La mística, sigui quina sigui, si no té en compte tots els aspectes de la realitat, és indigna i immoral. Des de l’òptica sufí, Jalil Barcena recorda que si reduïm el món global, de cada cent famílies, seixanta són analfabetes i no tenen aigua, i vuitanta viuen en condicions infrahumanes. En general, se sol oblidar que d’altres persones no són místiques perquè ni tan sols tenen la possibilitat de reflexionar, mentre que en el nostre món es considera místic qui llegeix un llibre de Coelho o qui practica ioga tres cops a la setmana. La mística, en definitiva, no pot ser una dedicació dels rics i diletants, no pot estar renyida amb la intel·ligència. Ser místic és ocupar-se de tot el que fa referència a l’home íntegre, com la política, la societat i la dimensió econòmica. Si la mística és només teràpia només pot provocar més confusió, ja que l’espiritualitat també genera fanatisme i egolatria, o sigui, pot resultar anti-iniciàtica. No es pot confondre l’espiritualitat amb psicologisme i, en canvi, sí que cal saber que sentir, que estar amb Déu, és estar amb els altres. El místic no s’aparta del món, s’aparta per tornar a trobar-se amb l’altre. Es veu a La Meca, la casa d’Al·là, on tots es situen en cercles concèntrics per veure qui hi ha davant fent el mateix, resar, veient Al·là en el rostre de l’altre. La intervenció del jesuïta Javier Melloni ens avisa que tota religió allunyada de la mística és ideologia, que la mística sense l’altre és un deliri, que no es poden confondre els camins que duen a l’absolut amb l’absolut en sí, ni les idees sobre què pot ser la totalitat amb el veritable infinit. El buidat de les nostres pròpies il·lusions i estructures ioiques és imprescindible per alliberar-nos d’allò que no ho és, diferenciant tres etapes. La del preconscient o del jo no discernit, la de la modernitat amb el jo com a raó sense Déu, i la transpersonal, marcada per la nostàlgia de totalitat que tot ho traspassa. Tres etapes que corresponen a l’ull físic i al de la ment, per despertar el tercer ull que recull allò visual i allò mental en la unitat. Aquesta experiència d’allò transcendent com a totalitat ens cura de tot allò fragmentari, de la intermitència de les llampades i de la difracció del temps. La mística allibera les religions de creure que les pràctiques de cada creença són ja com arribar a l’absolut. La mística és també una visió de la utopia com aquell “no lloc”, com una reserva escatològica, com a cim que, d’ésser conquerit, ens descobreix el següent en una recerca incessant. La mística és una profunda serenitat i un viure el moment present. Experimentar-la és sentir la plenitud de l’ésser en la plenitud de deixar ser i deixar-se travessar per Déu”. Per tant, només buidant-nos de nosaltres mateixos podrem aconseguir aquesta plenitud.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
IF Acció per condonar el deute extern
 
RS Religions minoritàries
 
RS Mare naturalesa i cosmos
 
RS La no-existència d’un mateix: la plenitud absoluta
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.