|
En aquesta primera sessió del diàleg Drets Humans i Administració Local, les ponències s’han centrat en argumentar la relació existent entre dues expressions aparentment sense connexió, "drets humans i "administració local".
Des de l’òptica del Consell d’Europa, Guy de Vel, que n’és Director General d’Assumptes Jurídics, es referia a la Convenció Europea de Drets Humans, firmada pels 25, on es defensen els drets civils de la persona, incloent-hi també els drets econòmics i les minories.
Per a Guy de Vel, els estats tenen una doble cara: d’una banda són defensors dels drets humans i, de l’altra, en són violadors, però és a nivell local o regional on sovint es vulneren aquests drets. Tot i això, només els estats responen davant del Tribunal d’Estrasburg, i només els estats poden ser objecte de reclamació per part del Tribunal, ja que l’Estat és responsable de tots els seus components. Per aquest motiu, té sentit imaginar que el govern central i els col·lectius locals i regionals iniciessin un diàleg per veure si les disposicions internes de cada estat estan en sintonia amb els acords internacionals.
Giovanni di Stasi, President del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa, afirma que poques vegades s’examina el comportament dels governs locals, per bé o per mal. A Europa, els drets humans es veuen afectats per un reguitzell de resolucions sorgides de les administracions locals i regionals. Aquestes tenen cada vegada més competències, s’enfronten cada dia amb problemes de vulneració dels drets humans i són el primer interlocutor del ciutadà quan sorgeixen conflictes en temes de religió, igualtat de gènere, violència urbana, exclusió social... Stasi esmenta dos exemples en els quals les administracions locals s’han unit per a crear acords comuns de defensa de drets en el territori, com són la Carta Urbana Europea, que constitueix una bona guia pràctica, i la Carta de Barcelona, on es proposen accions com la millora de l’espai públic, sense cap mena de distinció.
Álvaro Gil-Robles, Comissari per als Drets Humans del Consell d’Europa, reflexiona sobre el paper que exerceixen a vegades les administracions locals i regionals en assumptes de drets humans: les autoritats locals, possiblement per l’excés de pressió davant de tanta problemàtica diària i perquè veuen molt lluny els principis de reglamentació, veuen també molt llunyana la necessitat de rectificar allò que està malament. En algunes ciutats, les minories es veuen clarament discriminades pels ajuntaments. Davant d’això, Gil Robles proposa fer-les participar en el procés democratitzador, no només d’una forma reactiva, sinó també positiva.
Com a conclusió, els ponents proposen un diàleg i debat profund per tal d’apropar les institucions internacionals i els governs centrals a la realitat i problemàtica quotidiana amb la qual s’enfronten diàriament les administracions locals i regionals, per iniciar així un camí de defensa real dels drets de les persones.
 |
|