Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Informació. Poder i ètica al segle XXI > La concentració de mitjans i el control polític posen en crisi la qualitat de la informació i l’ètica del periodista
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
La concentració de mitjans i el control polític posen en crisi la qualitat de la informació i l’ètica del periodista
Diàleg de referencia: Informació. Poder i ètica al segle XXI

Des que es va redactar l’Informe McBride, fa vint-i-cinc anys, els mitjans de comunicació han anat abandonant el compliment de les normes i reglaments ètics per propagar informacions que responen als seus interessos empresarials o polítics. Aquesta manca de pluralitat fa que l’opinió pública miri amb desconfiança molts d’aquests mitjans, en especial els públics.

Els mitjans funcionen com a empreses de comunicació que responen als seus interessos, amb la qual cosa entren en tensió «amb el contingut i amb l’ètica periodística, ja que tenen l’obligació de vendre per guanyar diners o vots; han d’influir en l’opinió pública depenent dels que manen», va afirmar el sociòleg Manuel Castells.

La mateixa situació es produeix als mitjans públics que, tret de comptades excepcions, acaben difonent continguts que responen a qüestions de govern i tanquen el camí cap al diàleg i el debat.

D’aquesta manera, la relació mitjans-societat tendeix a debilitar-se i l’ètica periodística, com que no es controla ni es respecta, queda anul·lada.

Problemàtica:
La credibilitat de la informació està en un procés crític a causa de la manipulació política i empresarial. Exemples: 1) El control empresarial i polític dels mitjans, accentuat per l’aprovació de la Patriot Act després dels atemptats de l’11-S, amb la qual cosa es manipula la major part del flux informatiu als Estats Units i es permet un control sobre tots els mitjans informatius. Sis grans grups multimèdia controlen la majoria de mitjans. 2) L'anomalia italiana. El primer ministre, Silvio Berlusconi, té en el seu poder no només el control dels mitjans públics sinó que a més a més és el propietari de les tres cadenes privades de televisió, i també del 45% de la premsa, entre d’altres coses. Aquest fet, unit a l’aprovació de la Llei Gasparri, que li permet d’adquirir més mitjans, ha deixat la qualitat informativa en una situació d’emergència. 3) A Espanya, els mitjans públics van manipular i amagar informació, tant en el cas Prestige, com en la guerra amb l’Iraq, com en els atemptats de l’11-M, per qüestions polítiques.

El poder polític i econòmic atempta no només contra la llibertat d’expressió, sinó també contra la vida dels periodistes. El 2003 van morir 42 periodistes, i el maig del 2004 la xifra ja arriba a 14. A la guerra de l’Iraq van ser assassinats tretze corresponsals de premsa. A més, al món hi ha 132 periodistes empresonats per motius polítics, i 501 mitjans han estat censurats. La llibertat d’expressió es troba en estat d’alerta.

Proposta:
Exigir el compliment dels codis ètics tant en els mitjans públics com privats per aconseguir una informació plural i sense manipulacions. Facilitar a l’opinió pública el nucli fort de la propietat de cada mitjà, per conèixer per endavant els interessos econòmics i polítics dels que emeten la informació. Denunciar la utilització dels mitjans com a instruments de poder polític i econòmic. Lluitar per un major compromís ètic dels periodistes en la producció i la difusió de la informació. Promoure el periodisme d’investigació sobre l’espectacularització de la informació. Redefinir la televisió pública.

Postures:
Manuel Campo Vidal: «Existeixen noves amenaces a la informació, ja que actualment l’ètica s’intenta escriure des del pensament únic. Cal que es creï un espai de reflexió en el camí de la informació.»

Josep Mòdol: «Avui dia es pot accedir a una gran quantitat de mitjans, però també hi ha una gran desinformació.»

Iñaki Gabilondo, director d’Hoy por Hoy, de la Cadena SER, va destacar que els mitjans han de lluitar per l’honestedat més que per l’objectivitat, i va demanar una societat crítica, ja que un país analfabet és manejat pels mitjans, i va ressaltar que «la lògica del gerent s’ha apoderat dels mitjans de comunicació».

Daniel Gavela, director general de la Cadena SER, va parlar dels atemptats de Madrid i va afirmar que «després de l’11-M es va intentar construir una mentida d’estat».

Manuel Castells, sociòleg i professor sènior de la Universitat Oberta de Catalunya, va fer una anàlisi del caràcter empresarial dels mitjans i de la seva relació amb els poders polítics. «La política es decideix als mitjans», va afirmar.

Enric Marín, professor de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, va destacar que els mitjans públics «pateixen una crisi irreversible» i que cal redefinir aspectes com el finançament i la independència, i consolidar una autoritat que no controli tan sols els mitjans públics, sinó també els privats. «Estem obligats a reformular un nou model amb uns continguts democràtics més clars», va afirmar el professor de la UAB, que també va afegir que «hem caigut en la temptació de tractar els béns culturals com una mercaderia, com si no tinguéssim cap paper a la socialització».

El director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Joan Majó, va mostrar la seva preocupació per la supervivència dels mitjans públics. «Els mitjans públics són necessaris, ja que realitzen un servei públic; no tenen raó de ser sense aquest objectiu. Els mitjans públics han de mantenir la seva independència i la seva professionalitat, i avançar en les noves tecnologies perquè les noves tecnologies no els engoleixin a ells», va dir.

Postures enfrontades sobre el tractament de la informació al País Basc entre Carmen Gurruchaga (periodista d’Antena 3 i La Razón) i Martxelo Otamendi (director de Berria). Otamendi va defensar que als mitjans bascos hi ha més pluralitat que als espanyols, però Gurruchaga no hi estava d’acord. Otamendi va afegir que a Espanya seria impensable una taula de debat com la que es va produir al diàleg «Informació. Poder i Ètica en el segle XXI». Otamendi també va explicar l’estat del cas Egunkaria; va explicar l’estat judicial actual, i va denunciar que Iñaki Uria encara és a la presó i que li demanen una fiança de 600.000 euros. També va denunciar que la jutgessa de l’Audiència Provincial de Madrid ha arxivat les denúncies contra les tortures que van rebre per part de la guàrdia civil durant el temps que van estar incomunicats, sense que els cridessin a declarar. Carmen Gurruchaga va parlar del cas GAL, destapat per El Mundo, diari de Pedro J. Ramírez. Es va recordar que la investigació havia començat a Deia (òrgan del PNB) i es va dir que el periodista que portava a terme aquesta investigació, Carlos Etxeberri, havia estat convidat a deixar d’investigar, cosa que va desmentir el mateix Carlos Etxeberri l’endemà a través d’un comunicat que va llegir Manuel Campo Vidal.

Bones pràctiques:
Mitjans públics amb independència política. Exemple: la BBC, que ha assolit una relativa autonomia sobre el control polític que pot imposar el govern britànic. La cadena Al-Jazira, que, després de fer-se notòriament coneguda a Occident per la guerra de l’Iraq, va ocupar l’espai buit deixat per la falta de credibilitat i la manipulació informativa dels mitjans locals i globals. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, organització desvinculada de l’estat que permet un control autònom dels continguts. Projecte de formació de periodistes (www.reportingtheworld.org.uk). Medios para la Paz, a Colòmbia (Gloria Helena Rey), projecte que té l’objectiu d’inculcar un ús correcte del lèxic, especialment en l’àmbit del periodisme de conflicte.

Conclusions:
Una altra informació serà possible si s’exigeix el compliment de l’ètica per part de les empreses i els governs. Per això es va redactar el Manifest de Barcelona i es va crear un Observatori Mundial sobre l’Estat de la Informació. El Manifest de Barcelona destaca que la comunicació és un dret individual i col·lectiu i que després de l’atemptat de l’11-S els continguts van ser sotmesos a noves formes de censura (Patriot Act). També exigeix a les empreses i els mitjans públics el compliment dels valors ètics en el procés informatiu. Fa referència a la protecció ètica i civil dels periodistes i denuncia que la concentració de poder tendeix a la difusió d’un pensament únic. L’Observatori Mundial sobre l’Estat de la Informació es constitueix com una plataforma indispensable per garantir la llibertat de premsa.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Mitjans alternatius per garantir la pluralitat informativa
 
AS Informació. Poder i ètica en el segle XXI
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS Cerimònia inaugural del diàleg “Informació. Poder i ètica en el segle XXI”