Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La memòria compartida > La memòria compartida és fonamental perquè els pobles reconstrueixin la seva identitat i s’obri la reflexió davant l’hegemonia del pensament únic que imposa la globalització.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
La memòria compartida és fonamental perquè els pobles reconstrueixin la seva identitat i s’obri la reflexió davant l’hegemonia del pensament únic que imposa la globalització.
Diàleg de referencia: La memòria compartida

Els pobles que no preserven la memòria estan cridats a desaparèixer (Adolfo Pérez Esquivel). Un poble sense memòria no és un poble lliure (Danielle Mitterrand).

La memòria compartida enforteix el sentit de pertinença dels pobles pel que fa als valors social i a la identitat, de manera que constitueixen un valor fonamental en la formació de la consciència crítica dels sectors socials com a constructors de la seva història i de les seves pròpies formes de vida. Els pobles que queden i conserven la seva memòria sobreviuen oposant una resistència cultural a les dominacions i tenen la capacitat de construir i generar noves alternatives sense perdre ni els seus orígens ni els seus valors. La memòria compartida és un repte a les consciències (Adollo Pérez Esquiveu) que tracta d’obrir vies de reflexió en un món globalitzat i centralitzat en els poders dominants que intenten imposar un pensament únic.

Problemàtica:
El poder dominant imposa les seves decisions amb un pensament únic i omet les identitats dels pobles i utilitzant els mitjans de comunicació per defensar els seu discurs. Aquest pensament únic porta inevitablement a la destrucció de les identitats i els valors dels pobles. La història oficial no reflecteix la realitat dels pobles i això contribueix a oblidar en lloc de recuperar la memòria històrica. La falta de valors propis construeix un panorama d’indiferència i d’absència de memòria en la presa de decisions polítiques que contribueixin a canviar les condicions actuals d’exclusió social i cultural.

Proposta:
Reformular el sistema educatiu perquè es converteixi en una eina generadora de consciència crítica que permeti discernir correctament els valors de la identitat cultural de cada poble dels imposats pel discurs hegemònic. Promoure l’exercici d’una comunicació mediàtica que contribueixi la recuperació dels valors culturals. No oblidar les conseqüències de les guerres per adoptar una consciència crítica en el present i no repetir errors en el futur. Treballar per a un nou compromís ètic: donar veu als que no s’escolten perquè no hi hagi silenciats (els que no tenen veu), silenciadors (els que fan callar) ni silenciosos (els que, tot i que ho saben, opten per callar).

Bones pràctiques:
Commemorar dates històriques per no oblidar els grans errors de la humanitat. Exemples: 1) Dia Bravo: a les illes Marshall, en commemoració de les víctimes de l’explosió nuclear provocada pels Estats Units que van fer esclatar una bomba d’hidrogen, anomenada Bravo, a l’extrem oest de l’atol de Bikini (23 illes de coral que voregen una llacuna de 40 quilòmetres d’amplada al nord de les illes Marshall). Va ser l’explosió nuclear nord-americana més gran de la història. 2) Setmana escolar de la pau a Hiroshima i Nagasaki. 3) Dia de Txernòbil, en record de les víctimes de l’explosió nuclear. 4) Educació per a la Pau. A Auckland, Nova Zelanda, es va celebrar el Congrés Mundial de les Escoles Associades a la UNESCO, l’objectiu i els ideals del qual són la construcció de la defensa de la pau en la consciència de les persones, difondre la comprensió, la solidaritat internacional, la cooperació, l’intercanvi d’idees i de coneixement i promoure el respecte a la justícia, la diversitat cultural, els drets humans i la tolerància. Aquesta xarxa està formada per 7.500 escoles de 170 països. Buenos Aires (Argentina): Després de la devaluació i el tancament de moltes fàbriques, els treballadors van formar cooperatives per reobrir les seves fonts de subsistència. Avui ja hi ha 120 fàbriques recuperades, on a més de generar mà d’obra s’han fet tallers educatius, biblioteques i centres de capacitació.

Conclusions:
El canvi mundial es produirà a partir de la reconstrucció de la memòria. Aquest nou ordre mundial tindrà com a base la consolidació d’una cultura de la pau i es basarà en la diversitat cultural, el respecte i la solidaritat per damunt de l’individualisme dominant. Els ponents del diàleg es comprometen a lluitar per fer que els pobles segueixin aquest «camí utòpic però no impossible». (Adolfo Pérez Esquivel).

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
 
RS Cloenda del Diàleg Globalització, identitat, diversitat
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Memòria i patrimoni