Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Les condicions de la pau. Els joves i la construcció de la pau
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Les condicions de la pau. Els joves i la construcció de la pau
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

El cinquè i últim dia del programa central del Festival Mundial de la Joventut s'ha centrat temàticament en les condicions de la pau. En la sessió del matí, s'ha parlat de “La pau: dret i/o responsabilitat”, moderada per l'International Union of Socialist Youth (IUSSY); i, en la de la tarda, de “Les associacions de joventut construint la pau”, moderada per la Pan African Youth Union (PYU).

Sessió 1. La pau: dret i/o responsabilitat

En la sessió del matí, titulada “La pau: dret i/o responsabilitat” han intervingut quatre ponents que han fet referència a la prevenció i la resolució de conflictes (Alec Reid); a la cultura de la pau i al cercle viciós de la violència, i a les situacions de postconflicte (Adriana Rodríguez); als drets i a les llibertats i la democràcia com a condició de pau i de convivència (Alma Sahbaz); i, finalment, a l’armament i al militarisme (Gemma Xarles).

Alec Reid, mediador en el conflicte dIrlanda del Nord, ha explicat les diferents lliçons que ha après en la seva experiència amb el conflicte irlandès. En primer lloc, ha parlat d’una lliçó encoratjadora: sempre hi ha una sortida, donat que sigui quina sigui la dificultat, trobarem la sortida si busquem l’ànim necessari, amb el respecte per la dignitat de l’ésser humà. Aquesta és la clau”.

La segona lliçó apresa és que “el diàleg és el més poderós, és un element essencial, és l’única eina per a la resolució dels conflictes de manera justa”. L’esperit del diàleg és l’esperit del respecte per la dignitat humana. La pacificació ha d’establir un diàleg cara a cara entre aquells que estan en conflicte. Cal escoltar la història de l'oponent i buscar punts en comú per començar a dialogar, respectant-se i mantenint-se fidels als seus principis. De la veritat en sortirà la solució. La tercera lliçó té a veure amb “la dinàmica dels fenòmens del principi masculí i el principi femení, junts per formar un principi nou i renovat. Aquests dos principis són diferents i complementaris. No poden gestionar el bé comú de la societat per separat, cal ajuntar-los, barrejar-los”. I aquest diàleg masculí-femení ha d’establir un consens. I ha afirmat de manera rotunda que "si això no passa, es cometen molts errors i s’arriba a solucions incompletes".

Adriana Rodríguez, representant de Viva la Ciudadanía de Colòmbia, ha comentat la situació que es viu al seu país i la importància que hi té la societat civil. Ha puntualitzat, tanmateix, que no reclamen compassió, sinó solidaritat per construir unes condicions globals que els permetin somiar en una vida digna i justa. Rodríguez ha explicat els processos que han tingut lloc fins arribar a aquesta situació en la qual hi ha tres puntals que es disputen el poder: el govern, les FARC i els grups paramilitars. Enmig d’aquestes disputes hi ha les víctimes, les ciutadanes i els ciutadans de Colòmbia que veuen un no-futur i ja no saben a qui recórrer davant la ineficàcia i la corrupció de les forces estatals. El govern colombià, si bé s'autodenomina democràtic, no garanteix els drets dels ciutadans, ni tan sols el dret a la vida. Per altra banda, tot i el desànim generalitzat, creixen els moviments de la societat civil. Es tracta d’una generació d’associacions, de reivindicació de la justícia, de defensa dels drets humans. Lluiten perquè “aquest monstre de la violència no acabi amb un país que té tant per oferir”.

Alma Sahbaz, directora de l’Oficina d’Informació Pública de l’Alt Representant a Bòsnia i Herzegovina, ha parlat del conflicte de Sarajevo i de les implicacions i les campanyes que han sorgit posteriorment. També ha denunciat la manipulació dels refugiats, usats com a moneda de canvi en les negociacions. A més a més, els mitjans de comunicació, dominats per l’esfera política, encara van empitjorar més la situació. En el procés de construcció de la pau, s’inicià el procés de sanejament del país, començant per la tornada dels refugiats. Es van dur a terme dues campanyes que van promoure el respecte i van oferir algunes eines per lluitar pels drets dels refugiats: la campanya Respecte, que reclamava precisament el respecte per cadascun dels drets universals; i la campanya Prou, que deia que ja n'hi havia prou de l’obstrucció a la tornada dels refugiats, prou d’obstrucció a les lleis. Els resultats d’aquestes campanyes van permetre canviar algunes lleis i es fomentà el procés de tornada dels refugiats.

Sahbaz ha incidit en la importància que ha tingut la filmació de sèries de televisió que feien un seguiment de famílies de refugiats en el camí de tornada i també d'Exili a Sarajevo, pel·lícula filmada els darrers cinc mesos de la guerra. Finalment, ha reclamat el suport públic, ja que fa vuit anys de l’acabament de la guerra i hi ha pau, però “encara no és una pau autosostenible”.

Gemma Xarles, associada del Programa d’Investigació del PNUD i responsable de la campanya “Adéu a les armes” d’Intermón-Oxfam, ha presentat “Armamentisme i militarisme (Què hi ha darrere d’un conflicte armat des del punt de vista armamentístic?)”. La seva ponència ha fet referència en tot moment a les armes convencionals, sobretot les lleugeres, que són les que causen un 90% de morts (26 dels 30 milions de morts des de la Segona Guerra Mundial).

Com a principals actors relacionats amb les armes hi ha governs, empreses i individus, que fan funcions de productors i exportadors, compradors i intermediaris. Els principals productors i exportadors han estat tradicionalment, sobretot durant la guerra freda, l’URSS i els Estats Units; actualment, però, són França, Rússia, Xina, Regne Unit i els Estats Units, vet aquí els membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides que tenen el dret a veto.

Pel que fa a la magnitud de les exportacions, mentre que les exportacions d’armes autoritzades costen uns 22.000 milions de dòlars l’any, l’escolarització primària de tots els nens del món costaria 6.000 milions de dòlars l’any i reduir la mortalitat materno-infantil en costaria 12.000. Malgrat aquestes xifres, les empreses productores d’armament tendeixen cada vegada més a la monopolització i, a la vegada, a una menor transparència. Es dóna el cas que les empreses que reben més acusacions per suborn també són les que reben més subvencions i més suport per part de l’estat. Així doncs, la problemàtica no se centra només en el tràfic il·legal d’armes, sinó també en la seva exportació legal, ja que, tot i que tota l’exportació i la importació d’aquest producte ha de tenir un certificat d’ús final, moltes empreses juguen amb els buits legals i fan burla de la legalitat de les operacions de venda d’armes. "Es calcula que als Estats Units hi ha més armes que persones”.

Un altre element que cal tenir en compte és una altra activitat molt estesa: l’intercanvi d’armes per recursos naturals (diamants, petroli, coure, fusta, or...) que es porta a terme a països com Angola, Sudan, Libèria, entre d’altres. Tenint en compte diferents arguments a favor i en contra de la producció, l’exportació i la tinença d’armes, Xarles ha avançat les següents propostes: "cal promoure una cultura de la pau, amb prevenció i resolució de conflictes"; els recursos que es destinen a armament s’haurien d’usar per al desarmament; cal incidir en el cicle armamentístic, que no comença amb l’ús de les armes, sinó en el moment de la investigació; i cal fer objecció als impostos (directes i indirectes) i als fons públics que financen l’armament. Ha especificat també què poden fer les organitzacions de joves:
- posar-se en contra de la producció, la tinença i l'ús d'armes
- investigar cadascú el seu país
- exigir acatar les legislacions existents
- demanar transparència
- realitzar debats
- donar suport a les entitats juvenils en zones de conflicte
- utilitzar les publicacions de Nacions Unides per fer reivindicacions
Finalment, ha contrastat el fet que en les prioritats mundials es destinen 780.000 milions de dòlars l’any en despesa militar a tot el món, mentre que a l’ensenyament bàsic per tothom es destinen només 6.000 milions.

Sessió 2. Les associacions de joventut construint la pau

A la sessió de la tarda, titulada “Les associacions de joventut construint la pau” han intervingut quatre ponents que han tractat sobre l’educació per la pau a través del guiatge i l’escoltisme (Danielle Belanger i Shana McElroy), els moviments de resistència a l’Afganistan (Sahar Saba) i el procés de pau al País Basc (Fernando Arzalluz).

Danielle Belanger, representant de l’Associació Mundial de Noies Guia i Noies Escolta (WAGGGS), ha començat la seva intervenció explicant les condicions necessàries per la pau, ja que “quan no hi ha pau, no hi pot haver res més, ni desenvolupament, ni educació, ni res”. A través de la seva associació volen aconseguir objectius transfronterers que els polítics no han aconseguit.

L’educació per la pau té com a objectiu la resolució pacífica de conflictes. No es pot imposar, s’ha de desenvolupar com a diàleg entre iguals. A nivell personal, s’ha de començar per tenir pau interior; a nivell del món, aconseguir l’harmonia. Les WAGGGS han fet molt per reunir els joves i han estat un símbol de la pau des de l’inici, tot i que és curiós que el seu fundador formés part de l’exèrcit. El paper de les dones és molt important per aconseguir la pau. “La pau no només és possible, sinó que és necessària” ha afirmat Belanger. I ha esmentat exemples d’iniciatives concretes per la pau, com la formació de persones a Ruanda, que posteriorment seran ambaixadores per la pau. Són exemples que mostren que no només treballen en l'àmbit internacional, sinó que també ho fan des de la base, localment. El seu objectiu és crear vincles d’amistat, una ciutadania més responsable i desenvolupar una identitat personal, conservant els valors personals i respectant les diferents cultures. “Aprendre fent les coses és el nostre lema”, ha conclòs.

Shana McElroy, representant de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), ha iniciat la seva ponència intentant definir la pau, que “no és només l'absència de guerra, sinó un procés dinàmic de col·laboració entre estats i pobles, basat en el respecte i l’observació dels altres”. Ha afegit que "un requisit imprescindible per mantenir la pau és l’educació”, de manera formal, a les escoles i els ambients familiars, i també de manera informal, en els moviments escoltes.

Un dels programes en què treballa aquesta associació és a Hong Kong, on un equip de voluntaris ha creat un grup d’escoltes entre un grup de joves delinqüents presos. També han fet la Croada per la pau, una iniciativa en què joves de diferents religions navegaven des de Turquia a Xipre. Durant la seva estada al vaixell van rebre formació en resolució de conflictes de manera pacífica. De cara al 2007, que celebraran el seu centenari, han endegat un ambiciós projecte, que consisteix a crear un món més pacífic, delimitar els prejudicis i trencar-los, i encoratjar una major solidaritat als grups que més ho necessitin.

Sahar Saba, representant de RAWA (Associació de Dones Revolucionàries de l’Afganistan), ha plantejat el que suposa l’experiència de no tenir pau des de fa més de dues dècades: “La pau està mancada de sentit i de significat. Jo només recordo guerra, destrucció, viure com a refugiada en els campaments”. Per generar una cultura de pau, RAWA s’enfronta a seriosos problemes i riscos de seguretat personal, fins al límit d’afirmar: “Hem d’estar disposades que ens matin”. RAWA és una organització fortament compromesa i la seva tasca més important és promoure la cultura per la pau a l’Afganistan, “lluitem per la pau, la democràcia i la llibertat a l’Afganistan”, ha proclamat Saba. Ofereixen serveis sanitaris, alfabetització, educació, conscienciació, construcció d’una nova mentalitat que sàpiga com lluitar per la pau. La seva tasca és canviar el significat que té la pau pels nens i nenes que han vist matar els seus pares, els seus familiars, que no poden ni somiar en anar a l’escola. “La pau no tindrà sentit a l’Afganistan fins que no es posi fi al fonamentalisme en l’escena política”, ha exclamat. Mentrestant, RAWA seguirà amb la seva lluita contra el fonamentalisme, promovent la cultura per la pau en la societat, construint una altra vegada la societat que ha estat destruïda, conscienciant el seu poble, en definitiva, “continuar la lluita per fer d’Afganistan un país pacífic”.

Fernando Arzalluz, representant d’Elkarri, una associació per la pau, el diàleg i l’acord, ha minimitzat la importància de la problemàtica del País Basc al costat dels conflictes d’alta intensitat que hi ha a l’Afganistan.

Elkarri és un moviment social amb la pluralitat i la independència com a eixos principals. Defensa la no-violència i actua sobre els següents problemes: la manca de normalització política (no hi ha consens entre les forces polítiques), la violència (ETA ho agreuja, intentant solucionar el problema des d’una postura violenta) i les respostes antidemocràtiques (que algunes vegades ha donat l’Estat). Durant anys s’han trobat en una conjuntura entre dues posicions: l’immobilisme i les opcions de canvi per la via de la no-violència i el diàleg.

Avui, hi ha quatre factors que impedeixen la solució del conflicte: la persistència de la violència i l’amenaça d’ETA, la persistència de l’exclusió de Batasuna, el dèficit de diàleg per la desconfiança entre partits i la manca de metodologia compartida. Davant d’aquests factors, hi ha diverses oportunitats: el canvi de govern, el fet que ETA ja no tingui el mateix suport d'abans, els debats oberts a Euskadi i a Catalunya, i la nova disposició al diàleg i a la creació d’una mesa de partits. I ara es veu tot plegat amb optimisme, amb “una oportunitat històrica per arreglar els problemes de la nostra societat”, amb la no-violència i el pluralisme que inclogui totes les opcions polítiques. La societat té una importància transcendental perquè aquestes oportunitats es reforcin. "Perquè aquestes iniciatives tinguin bons resultats, cal que la societat s’hi impliqui. Demanem a la societat que prengui consciència de la nova situació”. Arzalluz assegura que la meta està pròxima.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Educació pel desarmament
 
RS Sessió de clausura
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
RS Dones teixint la pau
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.