Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > L´aigua: vida i seguretat > Aigua i altres usos (turisme, indústria, energia)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Aigua i altres usos (turisme, indústria, energia)
Diàleg de referencia: L´aigua: vida i seguretat

La presidenta de la Xarxa de Dones Professionals de l’Aigua a Sri Lanka, Kusum Athukorala, va ser la moderadora del taller. Durant la seva intervenció va donar a conèixer els objectius de l'organització que presideix. Athukorala va exposar les desigualtats que genera el fet que, per una banda, les dones no estan implicades en la presa de decisions relatives a l’ús de l’aigua i, per l’altra, són les principals perjudicades –tant les dones adultes com les joves– pel fet d’haver de transportar l’aigua des dels pous o les fonts fins a les seves cases.

Aquesta tasca els impedeix anar a l’escola i accedir a l’educació i a les noves tecnologies.

Per resoldre aquesta discriminació, l’organització a la qual pertany Athukorala basa les seves actuacions en tres principis: millor capacitació de les dones professionals de l’aigua, presència de les dones en els organismes de presa de decisió relatives a l’aigua, i igualtat intergeneracional. Athukorala també va subratllar la necessitat de vetllar per la majoria, no per les minories. Finalment, va insistir en el fet que la tan sovint esmentada «nova cultura de l’aigua» es refereix a recuperar l’antiga cultura de l’aigua, en la qual es distribuïa l’aigua amb equitat.

Rafael Madueño, president de la ONG Fundació EcoMediterrània, va exposar les diferències que el fenomen del turisme provoca en l’accés a l’aigua a la regió Mediterrània. La pressió sobre el territori que comporten els dos-cents milions de turistes anuals a les zones litorals de la Mediterrània converteixen l’aigua en una mercaderia de la qual es fa un mal ús. Les corporacions amb recursos es queden amb la major part de l’aigua, en detriment dels habitants locals. Com a exemple, Madueño va fer referència als camps de golf que es construeixen a zones amb recursos hídrics limitats: per al manteniment d’un camp de golf s’utilitza la mateixa quantitat d’aigua que abasta una població de quinze mil habitants. Madueño va proposar que la gestió de l’aigua es faci seguint criteris de solidaritat i sostenibilitat.

Moussé Daby Diagne, president de les Societats Municipals per al Desenvolupament de l'Àfrica, va començar parlant del conflicte entre l’ús domèstic de l’aigua i de les altres utilitzacions, entre les quals hi ha el turisme. El turisme provoca processos de contaminació i un ús massiu que repercuteixen en el preu final de l’aigua. Daby Diagne va reivindicar la gestió local dels recursos hídrics, tot i que va reconèixer que el turisme és un sector econòmic que pot aportar solucions al conflicte de l’aigua.

Marie-Élise Gbédo va destacar dos nivells a l’hora de solucionar els problemes d’accés a l’aigua. Per una banda, va parlar de la implicació efectiva de les dones en la gestió de l’aigua i, per l’altra, va dir que considerava necessari reflexionar sobre el Conveni Global sobre el Dret a l’Aigua. Com a mesures per implicar les dones va proposar que aquestes s’associïn amb els homes, que es reconegui que el seu paper pot variar depenent del context, que es faciliti que puguin participar a les reunions de presa de decisions i es trobin horaris que s’adaptin a les seves necessitats.

Tenint en compte les característiques geogràfiques del seu país, Andorra, i també dels seus principals sectors econòmics –sobretot turisme d’esquí–, Xavier Monje va presentar l’aigua com una variable econòmica de primer ordre. Monje va destacar el fet que, tot i tenir una geografia molt accidentada, Andorra només produeix una quarta part de l’energia elèctrica que consumeix mitjançant centrals hidroelèctriques. Monje va plantejar aplicar el sentit comú en la gestió de l’aigua.

Margarita Pacheco Montes, de l’ONG International Rainwater Harvesting Alliance (Aliança Internacional per a l’Aprofitament de l’Aigua de Pluja), va fer esment al fet que no es pot continuar gestionant la crisi de l’aigua com s’ha fet fins ara. Segons ella, hi ha diferents formes de satisfer les necessitats d’aigua en funció del context. En aquest sentit, considera que el recurs de l’aigua provinent de la pluja està desaprofitat. Aquesta aigua, va dir Pacheco, és un bé comú subestimat del qual no es fa cap ús. També va reivindicar la voluntat política de cercar fonts alternatives per als països més pobres que els permetin accedir a l’aigua. Amb la col·locació de dos paraigües oberts, un cap amunt i l'altre cap avall, va simbolitzar les dues actituds polítiques a les quals havia fet referència: l’actitud positiva i l’actitud negativa a l’hora de buscar solucions per als més desfavorits. Finalment, va proposar la inclusió de l’aprofitament de l’aigua de pluja com a font alternativa d’obtenció d’aigua dins del Conveni Global sobre el Dret a l’Aigua.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS La necessitat d’una nova cultura de l’aigua
 
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
IF Externalització dels costos ecològics
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.