Idea Força Renovar el paper de l’ONU envers els indígenes
Diàleg de referencia: Reunió de joves líders indígenes

L’ONU pot impulsar els «sense veu» amb exemples com el seu Programa de Membres Indígenes

El paper de Nacions Unides (ONU) i la renovació de la seva estructura estan en constant debat. En aquest marc, exemples com les conseqüències positives en les comunitats indígenes del Programa de Membres Indígenes de l’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU poden servir per incidir en certs punts a l’hora de repensar l’ONU.

El Programa serveix per formar joves líders indígenes sobre el funcionament intern de l’ONU, amb una part teòrica i una altra pràctica a les oficines de l’Alt Comissionat de Drets Humans a Ginebra, Suïssa. L’objectiu és facilitar la tasca dels indígenes a l’hora de treballar les seves reivindicacions en organismes internacionals com Nacions Unides. A més, s’aconsegueix la seva independència en el treball i la reducció de costos, en no dependre d’agents externs que farien la tasca al seu lloc.

En acabar el Programa, els joves indígenes han desenvolupat experiències que han beneficiat molt la seva comunitat. Per evitar accions individualitzades, han proposat un seguiment a càrrec de l’Alt Comissionat, del treball que duen a terme després de la beca. Una altra de les demandes dels participants en el Programa és que s’impulsi una xarxa fixa per intercanviar experiències i informació després de la seva conclusió.

De fet, per iniciativa pròpia, a l’Àfrica, participants de les comunitats batwa (Burundi) i tuareg (Mali−Burkina Faso) han organitzat activitats conjuntes entre les seves comunitats.

Altres conseqüències

Un altre tipus d’iniciatives posteriors al Programa han servit per conscienciar la població mundial sobre els drets dels pobles indígenes. D’aquesta manera, per exemple, indígenes de Xile han posat en marxa un centre d’etnoturisme, amb rutes turístiques dirigides, controlades i gestionades directament pels indígenes, totalment respectuoses amb la realitat cultural i ecològica local, per barrar així el pas a operadors turístics de tipus més generalista.

Al Brasil, la comunitat trukà ha potenciat departaments de fitoteràpia i activitats mèdiques alternatives realitzades amb plantes locals en els hospitals de la zona, tot a l’empara d’un marc legal. A Veneçuela s’ha creat una base de dades de diferents ONG i institucions internacionals al servei de tots els pobles indígenes de la zona. També a Veneçuela s’ha posat en marxa el projecte «Despertar de la consciència» adreçat als joves indígenes per ajudar-los a adquirir consciència de poble amb identitat pròpia i amb drets i peculiaritats que cal defensar.

També és veritat que, a títol individual, els joves líders indígenes han guanyat pes en les pròpies comunitats després de seguir el Programa, i han augmentat la seva credibilitat davant els mitjans de comunicació. La seva capacitat de pressió ha fet que, en alguns casos, hagin passat a exercir tasques influents en el seu país. A Xile s’ha augmentat la pressió a les autoritats estatals pel que fa a la no- discriminació dels indígenes en l’accés a l’educació. Els quítxua del Perú, per exemple, han aconseguit institucionalitzar la defensa dels Drets Humans dels indígenes en el seu país.