Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 4.1 Globalitzar els drets socials
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 4.1 Globalitzar els drets socials
Diàleg de referencia: Cultures del treball

El mateix procés de globalització porta implícit el reconeixement dels drets civils i polítics més enllà de les fronteres de cada estat i exporta el sistema de benestar occidental amb la conseqüent expansió dels drets socials. Per tant, també podem parlar de globalització de drets socials. Aquest un dels temes centrals de la sessió «Sindicats, reptes i canvis».

La presidenta del seminari, Cecilia Brighi, membre de l'Organització Internacional del Treball, ha iniciat la sessió posant de manifest que la situació de guerra i de conflicte permanent en què es troba la societat internacional perjudica els drets socials i dels treballadors. Però que també existeixen altres conflictes interns que afecten i limiten l’exercici d’aquests drets. Malgrat la pressió d’organismes internacionals sobre els estats autoritaris i el governs oligàrquics, aquests s’organitzen per tal que els treballadors no puguin exercir els seus drets i llibertats. «Sense la globalització, aquesta pressió sobre estats dictatorials no hagués estat possible», tot i així, el mateix procés porta implícitament la degradació dels drets aconseguits. Països com la Xina han entrat al mercat internacional, la seva mà d’obra de baix cost i treball precari competeix amb els alts salaris que es paguen a Occident; conseqüentment les empreses deixen de produir als països avançats i emigren cap a l’Àsia, fet que desafavoreix el respecte pels drets socials.

Les visions més concretes han estat exposades per altres ponents procedents d’arreu del món. Dimitriva Dimitrova, programadora dels programes de l’OIT a l’Europa de l’Est ha estat treballant per tal que el procés de capitalització dels països comunistes no impliqués una degradació d’uns drets socials i laborals àmpliament reconeguts durant el període comunista. Segons la membre de l’OIT, el procés de democratització i de transformació ha aportat condicions adverses, ja que l’economia de mercat va molt més de pressa que la recuperació dels drets socials retallats i erosionats durant els primers anys postcomunistes. Al nou context socioeconòmic, «la privatització, la desregulació i la liberalització de l’empresa pública ha estat seguint les polítiques d’ajustament estructural marcades pel FMI i el BM». Les polítiques ortodoxes imperen com a pensament únic i han reduït significativament el paper de l’Estat. Davant aquesta situació, l’OIT du a terme una agenda del treball per avaluar l’impacte de les polítiques socials a l’Europa de l’Est, que es basa en quatre pilars fonamentals: el dret de ser representat, l’increment de l’ocupació, els ingressos dignes i l’accés a prestacions socials, i la participació en el diàleg social.

Rashid Khedim, consultor internacional procedent d’Algèria, ha explicat les dures condicions en què es troben els treballadors a la zona sud del Mediterrani. Segons Khedim, l’economia d’aquests països està sotmesa a les exigències del G-7 i la globalització no tan sols vulnera drets individuals sinó també drets col·lectius. Més intervenció dels estats en les polítiques econòmiques afavoriria l’aparició d’una organització sindical forta en aquests països, on l’obtenció dels drets socials podria ser factible perquè «tractar els drets socials al marge del desenvolupament econòmic és impossible». Per això, proposa avançar cap a una governança política per a la globalització, i reforçar l’OIT com a entitat central en el procés de globalització.

El ponent Luan Zhi ve d’un lloc ben diferent, tot i que amb experiències i reivindicacions idèntiques. En el cas de Xina, és el mateix Estat que limita els drets dels treballadors i que impedeix l’aparició d’un sistema sindicalista diferent al sindicalisme vertical. Però la situació és ben diferent per als treballadors de les grans multinacionals, ja que, gràcies a la pressió de la comunitat internacional, aquests treballadors gaudeixen de certs drets i de treballs menys precaris. El país és molt gran i amb molta població i, per tant, hi ha un excedent de mà d’obra. Luan proposa buscar vies alternatives i noves possibilitats d’acció per cobrir les funcions dels sindicats lliures.

El treball digne o precari té un efecte multiplicador, ja que el fet que es puguin pagar sous baixos en països on no existeix protecció social, obliga en certa manera els treballadors d’Occident a acceptar treballs en condicions similars, quan això suposa un retrocés en la consecució dels drets socials dels últims trenta anys. És clar, doncs, que la globalització econòmica també porta implícita una globalització dels drets socials, la qual, però, està en mans dels més poderosos. Per això, cal apostar per una organització internacional forta i competent i per les aliances de sindicats, ONG i altres moviments socials per tal que els drets socials siguin drets de tots.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió inaugural "18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004"
 
AS Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
 
AS L'agenda 21 de la cultura
 
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 
RS Urbanisme i poder
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.