Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Comunicació internacional i drets lingüístics de les persones
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Comunicació internacional i drets lingüístics de les persones
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

La comunicació com a eix central entre els diferents pobles és un fet difícil a causa de l’existència de múltiples llengües. «La diversitat lingüística es pot constatar en l’exposició del Fòrum Veus del Món. Però per comunicar-nos no podem parlar totes les llengües. Només al meu país, Veneçuela, en tenim vint», comenta Mayrim Sandoval, membre de l’organització Tutomonda Esperantista Junulara Organizo (TEJO), associació que reuneix els joves de tot el món que parlen esperanto.

Els tretze participants a la conferència estaven d’acord que quan no et pots comunicar et sents frustrat i trist, en no poder ajudar l’altra persona. Les barreres per a la comunicació depenen de molts factors. «Per exemple, la metodologia amb la qual t’ensenyen els idiomes», assenyala Andrés Eduardo Guillem, de Guatemala. O també «no disposar d’un context per tenir l’oportunitat de practicar-los», diu Maite Boza, de Barcelona. La diversitat de pensament entre les cultures també es reflecteix en el llenguatge corporal: «el gest que a Espanya utilitzeu per anar a prendre alguna cosa, a beure, és diferent del del meu país, Polònia, on per simbolitzar-ho ens assenyalem el coll amb dos dits», afegeix Juana Kaczyska, estudiant polonesa.

Les possibles solucions són aprendre idiomes, encara que no pots aprendre’ls tots, o bé parlar un idioma global que tothom aprengui. «Atesa la importància de tenir una llengua en comú amb la qual puguis comunicar-te, l’esperanto és una solució possible», comenta Anna-Laura Haber Wickström, de Berlín, també membre de TEJO. Així doncs, «Ĉu vi volas lerni esperanton? (Vols aprendre esperanto?)», pregunta Magnus Lindén, suís i membre d’aquesta mateixa organització, que reuneix 10.000 joves. TEJO, que realitza seminaris amb altres organitzacions i també congressos internacionals, compta amb publicacions diverses, un lloc web i un llibre amb els membres de l’organització que et poden acollir i ensenyar el seu país i la seva cultura si vas a visitar-los. L’associació defensa parlar esperanto o qualsevol altra llengua, però sempre tenint en compte els drets del llenguatge, ja que no es pot oblidar el fet que hi ha llengües minoritàries que estan amenaçades i que també existeix el dret a parlar en la teva pròpia llengua. «Les llengües minoritàries estan acompanyades per les majoritàries que s’imposen. Per preservar les minoritàries cal estar en un context de respecte», assenyala Mayrim Sandoval. S’ha de partir de la base que el llenguatge és part de la identitat de les persones: «Veiem representada la cultura a través del llenguatge i el llenguatge també implica una cultura, com el cas del castellà i la cultura iberoamericana», diu Mayrim.

TEJO basa els seus principis en el Manifest de Praga, un document elaborat per l’Associació Universal d’Esperanto els anys 90 i que ha estat introduït a Nacions Unides en favor d’aquesta llengua nascuda el 1887. El Manifest recull set principis fonamentals per a un ordenament lingüístic just i eficaç: democràcia, educació sense fronteres, eficiència pedagògica (mètodes senzills per aprendre aquesta llengua), poliglotisme (la gent ha de conèixer una altra llengua que no sigui la seva per intercanviar idees amb gent d’altres cultures), drets lingüístics (ha d’existir un sistema internacional que protegeixi les llengües minoritàries), diversitat lingüística i emancipació de les persones (tots tenim dret a comunicar-nos arreu del món). «L’esperanto és un idioma neutral, perquè no pertany a cap cultura, i és igualitari perquè tots estem al mateix nivell de comunicació», afegeix Anna-Laura Wickström. En la seva difusió, Internet ha ajudat molt a facilitar la comunicació. «Avui hi ha música en esperanto. Des de hip-hop fins a heavy metal, passant per música tradicional o literatura», diu. I afegeix: «A més, és fàcil d’aprendre». Unes nocions per a principiants: saluton és hola i kiu vi estas? és com estàs?.

Problemàtica:
La comunicació i les diferents llengües

Proposta:
Una llengua, a més de la materna, per a la comunicació global.

Postures:
En defensa de les llengües i a favor de la democràcia de la comunicació

Conclusions:
La solució és l’esperanto.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Balanç de la investigació sociolingüística actual
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
RS La coreferència i l’anàfora
 
RS Presentacions curtes (Short Presentations: Demonstrations and Interactive Posters)
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.