Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Mirant enrere − mirant cap endavant: ara què?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Mirant enrere − mirant cap endavant: ara què?
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

La jornada de cloenda, que va presidir Concepción Escobar, catedràtica de la Facultat de Dret de la UNED, es va centrar en els reptes i solucions de futur per a la resolució i prevenció de conflictes.

Leila Lima, exfuncionària d’ACNUR, va obrir el debat donant suport a la construcció d’un nou sistema de govern fruit de la reconciliació entre la societat civil i l’estat. Lima, que va assegurar que la pau és difícil en el clima sociopolític actual, va denunciar la política internacional dels Estats Units pel que fa a la invasió de l’Iraq i va afirmar que l’atac significava una violació en tota regla de la Carta de Nacions Unides i un atemptat contra la legitimitat de l’organització mateixa. Leila Lima, que va vaticinar un increment dels conflictes a causa del creixent increment de les desigualtats econòmiques, va afegir que «el creixement extrem de la pobresa pot desembocar en un conflicte molt sagnant perquè els pobres d’avui no es resignen a morir sense molestar els rics». Com a conseqüència de l’augment de la fractura socioeconòmica s’ha observat un increment de les activitats delictives. Com a solució, Lima proposa una profunda reforma de Nacions Unides que asseguri la fi de la unilateralitat i el control de l’ONU per part de cinc països.

En la mateixa línia de Leia Lima, Pilar Mateo, experta en malalties endèmiques, va fer referència als esdeveniments derivats de l’11-M, que va descriure com a nous conflictes en un marc mundial en el qual encara no s’ha aconseguit donar solució als anteriors. Mateo va afirmar que cal començar a donar més protagonisme al Sud i va proposar treballar en la creació d’un llibre blanc d’errors que reculli totes les experiències negatives de manera crítica, l’articulació de plans de desenvolupament inclusius i integrals i en campanyes de sensibilització dels països del Nord.

De la seva banda, Flonbel Chiville, reconegut economista, es va inclinar per un projecte de futur basat en la inclusió i el diàleg exhaustiu en què els seus membres tinguin independència i seguretat. Chiville va dir que per aconseguir aquest sistema és imprescindible no cedir davant la corrupció, la impunitat i la violació dels drets humans. La denúncia, diu Chiville, és un dret i una obligació dels periodistes i dels defensors dels drets humans. La societat civil ha d’exigir als països respecte per la legalitat.

Bes Nobolik, director executiu del Grup 84, va sol·licitar especial atenció en tres aspectes que va considerar la base del nostre futur i que va descriure com qüestions de desenvolupament econòmic, qüestions de protecció i d’asil i qüestions de població internament desplaçada. Nobolik va argumentar que l’economia postconflicte és crucial per al desenvolupament pacífic del país perquè la instauració d’un sistema neoliberalista crea desigualtats i bosses de pobresa que deriven en brots de violència. D’altra banda, i en relació amb la qüestió de protecció i asil, Nobolik va demanar especial atenció al retorn dels refugiats, perquè molt sovint es fa de forma precipitada i sota condicions insegures en un país encara no recuperat. Finalment, Nobolik va abordar el tema de les persones internament desplaçades i va fer una crida per buscar solució a la discriminació dintre de les fronteres on existeixen comunitats sense accés als serveis bàsics i on es cometen violacions greus dels drets humans.

Al final del debat, el professor de dret Rodolfo Arango, que va començar el seu discurs afirmant que el Fòrum era «un clar reflex de la societat civil que vol assumir el poder del món», va reduir la solució a una educació especialitzada i a un règim jurídic i polític assentat sobre valors morals. Arango va recordar la importància dels drets socials i va proposar la creació d’un Tribunal Penal Internacional responsable d’aquest tipus de delictes. Balad Salid Al-Kalifa, director del Departament d’Estudis Àrabs de la Universitat Autònoma de Madrid, va secundar la proposta de Rodolfo Arango, i va denunciar la imatge negativa, esbiaixada i manipulada de l’altre que es reprodueix constantment en els textos escrits i audiovisuals. El professor va proposar un sistema d’estudis basat en els valors de pau, convivència i respecte dels altres.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dona, Pau i seguretat
 
RS Sessió plenària inaugural i sessió plenària de cloenda. Diàleg “Contribuint a l'Agenda Global”.
 
IF Una acció responsable per a aconseguir el canvi
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.