Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Educació, integració i pau.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Educació, integració i pau.
La construcció d’un entorn pacífic mitjançant l’educació i els mitjans de comunicació
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

La convivència en pau és quelcom que ha de venir de l’educació. Si s’ensenya a les escoles a respectar la pluralitat del món, les properes generacions entendran que la violència és quelcom innecessari. Per interaccionar amb aquest món es parla de la convivència entre persones que formen part de diferents grups socials, el paper dels mitjans de comunicació a l’hora d’ensenyar què és la diversitat cultural i un nou model curricular estructurat per l’alternança de les preguntes dels alumnes com a individus i unes respostes adaptades al que es vulgui ensenyar (el pas d’un nivell inferior a un altre de superior, des del concret al general).

La ciutat és un indret on conviuen grups humans diferents. Si s’observen la diversitat cultural, els grups de joves formats en aquest espai (tribus urbanes) i, fins i tot, les personalitats individuals queda palès que s’ha d’arribar a un nivell de convivència pacífica entre uns i altres.

Precisament, aquesta diversitat ha de ser el que ajudi a la integració i serveixi com a mitjà educatiu perquè les persones s’entenguin entre elles. Arribats a aquest punt cal destacar quin és el significat de la paraula conflicte atès que s’ha limitat molt en el passat. A la ciutat, des del moment en què hi viuen persones diferents, ja hi ha un conflicte. Tradicionalment, el conflicte només es podia solucionar mitjançant la guerra o la violència, però els estudis que s’han fet a la conferència de Sevilla han demostrat que aquesta violència no és un fenomen biològic sinó cultural. El conflicte serveix per progressar, no és quelcom negatiu i, a més, és necessari; l’únic que necessita aquest concepte és una transformació. Partint de tot això, val a dir que la ciutat és com una gran escola on cadascú compleix una funció, ensenya i aprèn, al mateix temps que respecta les diferències: ja ho deia Rousseau que “l’objectiu polític és el benestar general”. I és un objectiu polític perquè cal crear polítiques locals promogudes per un govern central perquè la comunitat es cohesioni des de sota, tot veient-se a si mateixa, amb la finalitat d’arribar fins al govern superior, des d’un nivell “micro” a un nivell “macro”, que anirà pujant des de l’àmbit local a l’estat i des de l’estat al món.

Aquest objectiu no s’arriba a complir perquè els membres d’un grup mai es posen en contacte amb els de l’altre. Precisament, l’aportació de l’educació intenta fer una síntesi entre l’aspecte pràctic, el polític i la pròpia educació. Dins d’aquesta síntesi es troben els serveis socials, els serveis públics o les organitzacions que entren en contacte amb la gent.

Per dur a terme un projecte d’aquestes característiques, cal distingir-ne vàries etapes: un diagnòstic, quin és el problema (els fets externs, la realitat del carrer), un pronòstic (què pot passar si no es fa res), una predicció dels resultats positius, com s’han de realitzar aquestes accions i, finalment, una avaluació de tot el conjunt.

Un exemple pràctic de l’educació per la pau és l’ONG brasilera Ipaz. Aquí s’intenta mostrar què és la pau mitjançant models de convivència extrets de la realitat urbana. Gairebé tots els membres d’Ipaz estan relacionats amb els mitjans de comunicació. D’aquesta manera, el rodatge de documentals on es mostren manifestacions per la pau o iniciatives que s’estan realitzant en aquests moments serveix per verificar que realment tot això estigui passant. A més, hi ha una agència de notícies i una pàgina web que s’actualitza cada dia (www.ipaz.org). Les activitats d’Ipaz es basen, doncs, principalment en tres elements: l’educació (ensenyar), la recerca (buscar informació) i l’agència de notícies (difondre aquesta informació). Ipaz vol subratllar que els mitjans de comunicació són una part del diàleg constant de l’individu amb el món, amb allò que és diferent, desconegut. La informació rebuda depèn del context i del destinatari, tot fomentant la curiositat, perquè la prevenció de conflictes es basa en trobar respostes a l’exterior, no en intentar imposar les idees d’uns als altres.

Quan es parla d’un sistema educatiu per ensenyar què és la pau, cal considerar una estructura, que serà el que construeixi el discurs entre els alumnes i el professor. Aquesta estructura està formada per diferents elements situats en diversos nivells interdependents: si un d’aquests elements canvia, aquest canvi repercuteix en els altres (es reprèn aquí també la idea del començament, l’alternança entre un nivell “micro” i un nivell “macro”). Tornant al concepte de diàleg que s’ha esmentat abans, a l’aula el discurs s’ha de construir entre els alumnes i el professor, en una mena de microcosmos que representa la realitat exterior que ja s’ha mostrat directament en l’exemple de la tasca d’Ipaz. L’educació a les aules és només un cas concret de les experiències dutes a terme per aquesta ONG però és fonamental per ensenyar als habitants d’una ciutat que es comuniquin entre ells sense cap tipus de prejudici ja des de l’escola. Aquest model ja ha sigut aplicat per l’equip de la professora Alicia Cabezudo (Red de Ciudades Educadoras) a l’Argentina, on ha obtingut resultats esperançadors. La reforma del sistema educatiu seria, després de la creació d’unes polítiques locals i de la intervenció dels mitjans de comunicació, l’últim element que caldria per atènyer una situació pacífica i integradora dins les societats actuals.

Problemàtica:
Els problemes de convivència a la societat urbana i les solucions violentes per aquests problemes.

Proposta:
Un model educatiu basat en el respecte mutu i, al mateix temps, en la defensa de la individualitat, on cadascú hi pugui aportar el que tingui i exterioritzar-ho fins a arribar a un nivell superior. Es pot dur a terme des de l’escola o els mitjans de comunicació.

Postures:
Si aquest model d’educació (els mètodes aplicats per Alicia Cabezudo) i aquesta agència d’informació (Ipaz) presenten realment resultats positius, convindria discutir l’extensió d’aquestes activitats a més ciutats i països. Carmen Gascón (Fundación SIP de Saragossa): “Quan parlem de mitjans de comunicació cal ampliar-ne l’extensió. Cal que hi hagi una interacció entre els mitjans i la gent.” - “Cal crear una certa curiositat perquè la prevenció de conflictes es basa en trobar respostes.” Oriana White (Ipaz, Brasil). Alicia Cabezudo (Red de Ciudades Educadoras, Argentina): “La ciutat educadora té una construcció democràtica i integradora. Tots els programes són per tothom i tothom té dret a decidir els seus programes.” - “L’objectiu polític és el benestar general.” (Rousseau) - “Davant aquesta macroperspectiva apareixen programes basats en la solidaritat i la integració de la població. Un cas típic n’és el Brasil, la tasca de Lula.” Amada Benavides (Fundación Escuelas de Paz, Colòmbia). Magnus Haavelsruud (Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia): “Les relacions entre la cosa política, la cosa pràctica i la cosa educativa són importants. Els serveis socials, públics, les organitzacios que entren en contacte amb la gent (...) són factors importants per atènyer els nostres objectius.”

Bones pràctiques:
El model educatiu creat per l’equip de la professora Alicia Cabezudo a l’Argentina (Red de Ciudades Educadoras).

Conclusions:
L’experiència de cadascú i la integració amb els altres serveixen per la integració i la convivència pacífica. Si aquesta idea es generalitza, es podrà arribar a imposar a nivell local per passar al nacional i després a l’internacional.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
IF La cultura de la mediació
 
RS La formació integral de mediadors comunitaris i agents de pau
 
RS Diàleg entre Naresh Dadhich i Marguerite Barankitse. Traspassant fronteres: accions mediadores a Àfrica i Àsia.
 
RS Educació pel desarmament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.