Resum sessió La reivindicació de l’estatut de ciutadania i la democràcia participativa
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Jérôme Bindé, sotsdirector general adjunt de Ciències Socials i Humanes i director de la Divisió de Prospectiva, Filosofia i Ciències Humanes de la UNESCO, parla de crisi de la democràcia representativa.

L'espai públic és encara possible? Avui en dia es produeix un apartheid urbà pels següents motius:

1) privatització de l'espai públic
2) segmentació de les ciutats
3) polarització social
4) desenvolupament de dispositius de seguretat


La destrucció de l'espai públic dibuixa un escenari de no man's land molt perillós.

- Els barris esdevenen petites ciutats, microcosmos i es configura una societat del club.
- Els carrers i carreteres es configuren com a espai de circulació i separació.
- Les ciutats s'emmurallen.


En definitiva, es rebutja el principi de lliure circulació reconegut universalment.

El cosmos urbà fa que tingui tendència a desaparèixer l'espai públic. En les noves formes d'apartheid urbà els espais estan privatitzats perquè es converteixen en centres comercials on, com diu Coltés, "només es troben el client i el traficant". D'aquesta manera, l'encontre de l'altre no és possible, perquè només es troba amb gent del seu cercle. Ja no hi ha comunicació entre els segments diferents. Desapareix l'altre, allò que és aliè, i l'alteritat de la filosofia de Sòcrates.

Patrick Viveret, filòsof, parla dels riscos de la desaparició de l'espai públic, que són els inversos als objectius del Fòrum:

- No hi ha diàleg entre civilitzacions
- La guerra
- La destrucció mediambiental


Molts dels riscos són a la ciutat i és allà on es poden resoldre a través del diàleg, l'educació i el respecte als drets humans.

La tendència no va cap a la democràcia, ni tan sols la representativa. En nom de la lluita contra el terrorisme es fa una repressió democràtica. Es planteja la temptació de fer un govern no democràtic. La impotència política porta a la guerra econòmica. "Sembla que l'únic paper dels elements polítics és ser els paisatgistes de les condicions de la guerra econòmica".

Cal identificar la part emocional de la regressió democràtica. La racionalitat és insuficient davant les grans pors i les regressions emocionals col·lectives. S'ha d'adoptar el model guerrer, enfront del model purità. Necessitem elements emocionals positius, no només racionalitat.

Avui en dia podríem abastar tota la humanitat amb aigua amb 50.000 milions de dòlars addicionals; en canvi, es gasta un pressupost major en armament.

L'armament representa el poder i el domini. "Tenim unes societats que es droguen amb el poder i el domini, que descobreixen que com més es droguen més augmenta el seu malestar". D'aquesta manera mantenim permanentment el malestar. El poder deixa de ser el mitjà i es converteix en l'objectiu. "S'arriba al binomi poder-dominació, que porta a la por de la gent, de manera que es produeix la penúria".

Hem d'adoptar la lògica de la cooperació i la ciutadania en lloc de la lògica de la guerra o la submissió. Els missatges de guerra o submissió responen a la lògica de l'abundància. L'abundància pertorba quan tot sempre estava estructurat al voltant de la penúria. Keynes deia que la humanitat no està preparada per l'abundància perquè "no es viu una crisi econòmica, sinó una crisi de l'economia. La humanitat sempre ha lluitat contra la penúria, per això si no hi ha un canvi cultural, anem cap a una crisi nerviosa i la depressió universal". La qualitat de les democràcies s'ha de relacionar amb la capacitat per crear emocions positives. Volem identificar l'eros davant del tanatos. El model clàssic purità no serveix. És a dir, s'han de crear actuacions no violentes, resistència no violenta, un model ludicofestiu, etc.

En definitiva, necessitem tots els tipus de democràcia –representativa, deliberativa, participativa– però de qualitat, la qual cosa implica la qualitat d'una ciutadania sense pors i sense regressions emocionals. La humanitat té la capacitat d'autodestrucció més gran, física o psíquica, però també té la possibilitat de reciclar-se democràticament. Com deia Martin Luther King, "cal aprendre a estimar-nos com germans o matar-nos com imbècils".