Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Voluntariat corporatiu
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Voluntariat corporatiu
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

La sessió miniplenària «Voluntariat corporatiu» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb la intervenció de Ken Allen, representant de l’organització Civil Society Consulting Group LLC del Canadà, que va presentar l’acte i va explicar que s’estructuraria en dues parts. Una primera en la qual Sara Hayes, de Starwood Hotels and Resorts Worldwide, reflexionaria sobre les tendències del voluntariat corporatiu; Guillermo de la Rueda explicaria l’experiència de l’organització a la qual representa, la Fundación Carrefour; i Mónica Beatriz Galiana, presidenta d’Iniciativa Brasil, aportaria la seva visió sobre el tema «Tendències actuals del voluntariat corporatiu». I una segona part en la qual Charles Gould, de l’associació Voluntaris d’Amèrica, i Robert Scott, de Starwood Hotels and Resorts Worldwide, explicarien la seva visió del tema «Com aconseguir associacions sostenibles entre el món dels negocis i les institucions de voluntariat».

La sessió miniplenària «Voluntariat corporatiu» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb una breu introducció del moderador, Ken Allen, en la qual va explicar que el voluntariat corporatiu o d’empresa ha crescut molt en els darrers anys, principalment a causa de dos motius. El primer és que les empreses responen a una creixent demanda social de responsabilitat; i el segon, que les empreses han de respondre a les expectatives dels seus treballadors, moltes vegades persones susceptibles de fer treballs voluntaris.

A continuació va intervenir Sara Hayes per explicar les relacions que existeixen entre el voluntariat corporatiu i els objectius del mil·lenni. Concretament, va afirmar que la implicació de les empreses en la consecució dels objectius del mil·leni no pot reduir-se únicament a termes de finançament, ja que les empreses, com a institucions, estan especialment interessades en la seva consecució. L’ampliació de mercats, comercials i laborals, només serà possible si s’eradica la pobresa i la gana; la universalització de l’educació primària millorarà la capacitació dels treballadors i, per tant, la productivitat; el desenvolupament sostenible afavoreix la subsistència en el temps de les empreses, etc. Sara Hayes ha afirmat que ningú no pot quedar al marge d’aquests objectius. És necessari que tots els agents socials afrontin el repte que els pertoca i desenvolupin, en les seves línies estratègiques, plans que hi siguin afins.

A continuació, Guillermo de la Rueda va iniciar la seva intervenció reflexionant sobre els canvis que s’han produït en els darrers anys en la nostra societat i la seva incidència en el món empresarial. «Vivim en una societat clarament visualitzada, en la qual la realitat del món es presenta de forma instantània i brutal». El voluntariat reacciona davant aquestes imatges de desigualtats locals i internacionals i desenvolupa accions complementàries a les de les administracions públiques. Al mateix temps, les empreses també han de mobilitzar-se perquè cada dia són més evidents, estan més observades per una societat civil que demanda la seva implicació en accions de responsabilitat social i voluntariat. I, a més, no pot oblidar-se que per a l’estratègia empresarial el voluntariat pot ser molt important, ja que és punt de contacte entre empleats, clients i proveïdors.

Guillermo de la Rueda va explicar que la Fundación Solidaridad de Carrefour canalitza totes les activitats que responen a la responsabilitat social de l’empresa Carrefour. Els seus objectius són participar de les inquietuds socials d’empleats, clients i proveïdors; focalitzar l’acció social; i involucrar el comitè executiu al seu nivell més alt. Per assolir-los compta amb els mitjans següents: capacitat logística (que els permet col·laborar amb el Banc d’Aliments), clients (que els permeten conèixer la realitat social), capacitat de crear ocupació (ocupen discapacitats) i expertesa (directius de l’empresa col·laboren en la gestió de projectes de desenvolupament). La seva tasca principal és elaborar una llista d’organitzacions en les quals els treballadors i clients poden participar com a voluntaris. «L’any 2003, de 5.547 sol·licituds de voluntaris 2.735 es mantenien cobertes un any més tard».

En els seus tres anys d’experiència en voluntariat corporatiu, la Fundación Solidaridad de Carrefour ha pogut observar que el voluntariat es dirigeix, generalment, a llocs de treball de poca especialització; que no és fàcil conèixer les necessitats reals de voluntariat d’associacions ONL i ONG; que no totes estan preparades per rebre voluntaris i moltes menys per fer-ne el seguiment necessari; i que el voluntari té bona voluntat, però li costa assumir compromisos a mitjà i llarg termini. Com a conclusió de la seva intervenció, Guillermo de la Rueda va afirmar que perquè hi hagi una bona relació entre empreses i organitzacions de voluntaris és necessari que el voluntariat no es plantegi emocionalment, perquè llavors obté una resposta emocional que no perdura en el temps. S’ha de racionalitzar el voluntariat i considerar que el seu desenvolupament és una opció de creixement personal i laboral.

D’altra banda, Mónica Beatriz Galiana va iniciar la seva intervenció comentant que Brasil és un país en el qual les organitzacions civils i les empreses estan molt preocupades pel tema de la responsabilitat social empresarial. Això ho demostra la feina que ha dut a terme la fundació ETHO’S; el fet que un tant per cent molt elevat d’empreses brasileres s’hagin adherit al programa Global Compact de l’ONU; i també l'existència d'una federació de 14.000 indústries que en 2 anys han desenvolupat 500 programes de voluntariat corporatiu. Per a Mónica Beatriz Galiana, en una empresa responsable socialment les decisions són bidireccionals, o només de dalt a baix. Les companyies socialment responsables tenen una metodologia de treball en grup i participatiu. Responent a preguntes dels delegats presents entre el públic, Mónica Beatriz Galiana va definir el voluntari corporatiu com «tota activitat desenvolupada per una empresa amb l’objectiu de fomentar el voluntariat», sigui o no en hores de feina, sigui o no remunerat.

A continuació, Charles Gould va presentar l’organització a la qual representa, Voluntaris d’Amèrica, i els programes de col·laboració que tenen establerts amb quatre grans empreses. Voluntaris d’Amèrica és una fundació de voluntaris fundada l’any 1996, que treballa amb l’objectiu de promoure l’autosuficiència de marginats i discapacitats adults, i de donar suport als infants i joves fills de famílies desestructurades. Donen servei a 2 milions de persones l’any, amb 400.000 empleats i 500.000 voluntaris. Actualment tenen programes d’associació amb Nike (Portland), The Home Depot (Minneapolis), MBNA i els jugadors de la lliga professional de beisbol. Cadascun té unes característiques molt diferents, que responen a les necessitats tant de la societat civil, com del moviment voluntari, com de l’empresa. Així, Nike finança el material i el voluntariat (10 dòlars/hora) del Dia de Participació Nacional; The Home Depot col·labora en programes d’atenció a famílies de baixos ingressos amb finançament, suport logístic i la participació de 45 treballadors de l’empresa com a voluntaris; MBNA finança programes de voluntariat d’atenció a la infància en els mesos d’estiu i d’atenció a persones de la tercera edat amb pocs recursos; i els jugadors de la lliga professional de beisbol cedeixen la seva imatge per fer publicitat de l’associació i col·laboren amb el reclutament de voluntaris.

Charles Gould va afirmar que en el desenvolupament d’aquestes experiències de col·laboració amb empreses ha arribat a la conclusió que hi ha múltiples maneres de plantejar projectes conjunts entre associacions de voluntaris i empreses. I que per garantir una bona relació entre empresa i voluntariat és necessari garantir que l’associació de voluntariat entén el negoci de l’empresa i l’empresa, al seu torn, les necessitats de l’associació de voluntariat. L’estratègia empresarial ha de ser l’adequada i el projecte ha de divulgar-se amb la màxima transparència en els mitjans de comunicació.

Finalment, Robert Scott va explicar que quan estava estudiant la viabilitat d’obrir un hotel a Etiòpia, es va plantejar la necessitat de conèixer l’entorn on es desenvoluparia el negoci. Un cop conscient de les mancances d’aquest entorn, havia de fer alguna cosa. Per aquest motiu va establir, en els preus de l’hotel, una taxa addicional d’1 dòlar per client que s’inverteix en els programes d’atenció a la infància que UNICEF té a la zona. A canvi del dòlar addicional, els usuaris de l’hotel tenen informació detallada i transparent de la utilització que se’n fa (per aquest motiu els inverteixen en programes molt concrets). La responsabilitat que la taxa addicional es pagui és dels empleats de l’hotel, ja que ells són els que expliquen el projecte als clients. Perquè el empleats col·laborin en un projecte d’aquest tipus és molt important que entenguin la cultura de l’empresa, les seves limitacions i els detalls de programa en què participen.

Una extensió d’aquest programa va ser la sol·licitud al personal de British Airways perquè deixés en els seus vols un sobre buit perquè els passatgers hi introduïssin, si ho volien, les seves aportacions al projecte (generalment bitllets en moneda etíop que no havien canviat abans de sortir del país). En un principi, els empleats de la companyia aèria es van mostrar contraris a haver de lliurar i recollir els sobres perquè es tractava d’una tasca aliena a les seves obligacions professionals. Per vèncer aquesta resistència n’hi va haver prou que l’empresa convidés els tripulants de cabina a conèixer de primera mà els projectes d’UNICEF a la zona.

Per finalitzar la seva intervenció, Robert Scott va exposar les conclusions a què va arribar en el desenvolupament dels projectes de voluntariat corporatiu explicats. Són les següents: 1. No es poden imposar tasques addicionals als empleats. 2. Cal explicar a les associacions de voluntaris i als treballadors de l’empresa que els beneficis empresarials són comuns a tota l’empresa, que no poden gastar-se en projectes de voluntariat perquè han d’invertir-se per assegurar la continuïtat de l’empresa. 3. Les empreses, quan busquen una associació de voluntariat o ONG amb la qual col·laborar, han de buscar-ne una d’acord amb la cultura i l’administració de l’empresa i que garanteixi una transparència total en la justificació econòmica de les seves activitats. 4. Finalment, cal tenir present que els projectes de responsabilitat social corporativa tenen resultats a mitjà i llarg termini, no immediats.

Problemàtica:
La resposta de les empreses a la creixent demanda de responsabilitat social.

Proposta:
Fomentar l'establiment d'associacions sostenibles entre el món dels negocis i les institucions de voluntariat.

Postures:
Perquè les associacions de voluntariat i empreses siguin sostenibles és necessari que ambdues parts coincideixin en interessos i estratègies.

Bones pràctiques:
Implicació de les empreses en projectes de voluntariat social amb: finançament, col·laboracions del treballadors (que aporten la seva expertesa) i cessió de mitjans logístics.

Conclusions:
Les empreses, com a agent social, estan interessades, estratègicament, en la consecució dels objectius del mil·lenni. La seva associació amb organitzacions de voluntariat que aporten el coneixement real de la problemàtica social és positiva per a ambdues parts i, sobretot, per a la societat civil.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Sessió inaugural "18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004"
 
RS Com desenvolupar aliances estratègiques amb negocis
 
RS Societats de cooperació. Per què i com crear aliances amb altres agents socials
 
AS La riquesa ètica de les nacions
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.