Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Primera taula rodona d´ombudsmen regionals europeus > Sessió 3: Els ombudman regionals i el dret a un medi ambient de qualitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió 3: Els ombudman regionals i el dret a un medi ambient de qualitat
Diàleg de referencia: Primera taula rodona d´ombudsmen regionals europeus

Els ombudsman regionals i el dret a un medi ambient de qualitat. A la sessió del dia 3 de juliol del 2004, ha parlat Christine Guy-Ecabert, advocada i doctora en Dret de la Universitat de Neuchatel, Suïssa.

Els temes fonamentals que ha tractat han estat el dret del ciutadans a un entorn saludable i la possibilitat de crear la figura del defensor del poble mediambiental.

El dret a un entorn saludable és un problema que afecta a tot ésser humà i la creació d'uns mecanismes per a la protecció del medi ambient seria un dels problemes que caldria tractar.

Ha plantejat diverses preguntes als assistents, que posteriorment han creat un debat:

-La figura del defensor del poble ha de ser un generalista o un especialista?
-El defensor del poble ha de ser públic o privat?
-S’han de defensar directament els drets humans o només s'ha d'intervenir com a mediador?

Posteriorment ha declarat uns principis bàsics:

1. La legitimitat del defensor del poble.
Això és un fonament constitucional que es fonamenta en la llei. És necessari crear càrrecs de defensor del poble en tots els nivells de l'Administració.
2. Independència.
S'han de plantejar àmbits d'investigació il·limitats.
3. Accessibilitat. S'ha d'eliminar qualsevol condicionant que interfereixi davant de les demandes que es presenten al defensor del poble, a més de garantir la gratuïtat de la seva intervenció.
4. Pluralitat dels interessos i integració dels sabers profans.
S'ha de redirigir el poder dels experts cap a les relacions humanes.
5. Adequació moral.
És important no perdre la "bona fe".
6. Equilibri de poders.
S'han d'equilibrar els poders que ofereix l'Estat amb les possibilitats del ciutadà.
7. Poders de vigilància.
S'ha de mobilitzar la vergonya.

L'altre ponent ha estat Marc Pallemaerts, professor de Dret Mediambiental de la Université Libre de Brussel·les. La seva intervenció s'ha basat a parlar sobre la Convenció d'Aarhus, que es va dur a terme el 28 de juny de 1998 i que va entrar en vigor el 20 d'octubre del 2001; 27 parts eren les contractants, la majoria membres del Consell d'Europa, però també va haver-hi països no signants: Andorra, Bòsnia i Hercegovina, la Federació Russa, San Marino, Sèrbia-Montenegro, Eslovàquia i Turquia.

-L'objectiu d'aquesta convenció va ser:
El dret a les persones a viure en un ambient net i garantir-ne el benestar; és el primer tractat que reconeix el dret d'una persona a viure en un ambient apte per a la seva condició de persona.
Els mitjans del conveni per contribuir a la realització d'aquest objectiu es van basar en tres pilars:
-Accés a la informació relativa al medi ambient de les autoritats públiques, és a dir, accessible al ciutadà.
-Participació del públic en els processos de presa de decisions en matèria de medi ambient.
-Accés a la justícia, per mitjà de jurisdiccions civils o tribunals administratius.
El debat que s'ha generat posteriorment s'ha centrat bàsicament en la discussió sobre si el defensor del poble ha de ser general o especialitzat. Hi han hagut diferents propostes entre els participants:
-El defensor general seria el punt de contacte de l’especialitzat, quan aquest li presentés el seu informe.
-Crear més defensors especialitzats en medi ambient.
-El defensor general pot recórrer a un expert quan necessiti informació d'un determinat àmbit.

El defensor del poble municipal d'Àustria ha explicat que ells tenen un advocat mediambiental escollit pel Govern amb la participació de diferents ONG. Aquest pot actuar sense la necessitat que s'hagi produït una queixa i pot investigar i rebre tota la informació necessària per part del Govern.

El defensor del poble de Sèrbia-Montenegro ha recalcat que és difícil establir què pot fer un defensor del poble davant problemes tan complexos com la protecció mediambiental.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió inaugural "Primera taula rodona d'Ombudsman europeus"
 
RS El nou ombudsman per controlar drets emergents i treballar en xarxa a tots els nivells administratius
 
IF Justícia mediambiental davant la catàstrofe mediambiental
 
IF Externalització dels costos ecològics
 
RS Els Estatuts de la Terra: valors compartits per a crear un futur en pau, just i sostenible
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.