Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > Integració econòmica
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Integració econòmica
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

El sistema econòmic imperant basat en un capitalisme neoliberal està demostrant la seva capacitat per a augmentar les diferències socioeconòmiques a tot el món. La globalització, que preconitza el model econòmic d’Occident mitjançant la política internacional, les transnacionals i els mitjans de comunicació globals, s’ha convertit, més que en un profeta de la igualtat, en un sicari de la intenció expansionista de governs i capital. La pobresa i les desigualtats socials, que augmenten a una velocitat de vertigen, únicament poden ser eradicades amb voluntat d’acció política i un canvi en el sistema econòmic mundial. La introducció d’una economia més solidària que garanteixi l’accés a les persones més desfavorides i promogui el desenvolupament social dels exclosos. Actualment, amb les microfinances comencen a despuntar diversos projectes d’economia solidària promoguts pels governs d’alguns països i diverses entitats financeres.

La falta d’accés d’un terç de la població mundial a un sistema econòmic i social que li permeti sortir de la seva situació de pobresa és fruit d’una estructura socioeconòmica que limita l’accés als més desfavorits. La fam i la misèria social continuen augmentant des de la implantació de la economia de mercat neoliberal que promet riquesa per a tots. Sam Daley Harris de Summit va descriure el neoliberalisme com "la distorsió del propòsit de la humanitat a la Terra".

Els experts coincideixen en el fet que, davant de l’augment incessant de la pobresa, cal que s’instauri una economia socialment responsable o solidària capaç d’acabar amb les desigualtats i la concentració de capital a partir de l’accés plural a l’economia. L’economia solidària ha de ser un projecte de futur global afavorit, promogut i defensat pels governs de països rics i pobres que amb les seves polítiques frenin el canibalisme del capital, reclamat i exigit per tota la societat civil. Actualment, mitjançant les microfinances, s’està demostrant una predisposició al canvi i a la capacitat dels menys afortunats a sortir de la situació de misèria que els aclapara. Hi ha uns 67 milions de beneficiaris del microcrèdit, una xifra encara petita si la comparem amb el nombre total de pobres, que el FMI calcula en 1.200 milions.

El microcrèdit és el primer pas per a fer entrar en la cadena de l’economia un nombre cada vegada més gran de persones. No obstant això, l’accés no es pot considerar totalment complet si els sectors més marginats no tenen possibilitats de contractar serveis financers més amplis com els comptes d’estalvi, assegurances de vida i fons de pensions que assegurin el futur de les seves famílies. Aquest és el compte pendent de moltes organitzacions que es dediquen a les microfinances, sigui per les legislacions vigents en cada país, que no accepten atorgar el rang de banca a aquestes organitzacions i només els permeten actuar com ONG, o per les pressions de la banca comuna i les entitats vinculades als més poderosos. Malgrat tot, governs com el de Brasil s’han implicat en la lluita activa contra la pobresa, creant una secretaria específica per al desenvolupament, potenciació i regulació del microcrèdit, el suport a la iniciativa microempresarial i l’accés als serveis no financers de tots aquells que no poden accedir al sistema comercial. Altres governs que han sabut veure el potencial de les microfinances són el de Mèxic, que comença a tenir en compte les organitzacions prestadores, i el de Bolívia, que és un país amb una llarga tradició en el microcrèdit. Els experts coincideixen en el paper crucial dels governs com a promotors de les microfinances d’una manera activa però no intervencionista.

L’accés als sistemes financers dins d’una economia solidària no ha de venir només de la mà de les organitzacions no governamentals. Els mateixos bancs comercials han d’estendre crèdits a aquells tradicionalment exclosos. Actualment i davant del potencial que suposa aquest sector de la població, un 80% a països com Bolívia, entitats com la Caixa de Catalunya i el Banc de Santander, que ha invertit 1.700 milions d’euros a Llatinoamèrica, ja s’han obert a aquest mercat.

No obstant això, dins del pla d’expansió de l’economia solidària, hem de considerar un nombre de nous actors que van més enllà dels governs i el sector privat. Els mitjans de comunicació tenen un paper primordial en la difusió d’aquest model i els seus valors. La capacitat dels mitjans de comunicació per a canviar tot tipus de situacions amb prou feines té barreres avui dia. Fins ara els mitjans no hi han prestat gaire atenció, però tenen un repte i un paper fonamental perquè les microfinances acabin de consolidar-se i instaurar-se. Moltes vegades els mitjans van per davant de legislacions i, davant d’aquesta revolució cultural, com l’anomena Álvaro Sarmiento, els mitjans no poden quedar-se passius i han de formar part de la economia social.

En conclusió, començar a considerar l’aplicació d’un factor solidari o social, almenys en els seus resultats, sembla rendible per als organismes representatius del capitalisme ferotge. Si les grans entitats bancàries desenvolupen programes com els del Banc de Santander a països pobres i fins i tot a països rics, cosa que ja fa un temps que es duu a terme, es pot arribar a un punt d’inflexió que orienti a la baixa la fletxa del nombre de desfavorits. Això, afegit a la important tasca d’uns governs no sempre actius i a la difusió mediàtica del sistema perquè les seves bases arribin a totes les persones, humanitza la concepció econòmica del món, de manera que les firmes i els tractats poden arribar a ser alguna cosa més que paper en mans d’organismes. Una economia social oposada o conjunta amb l’economia comuna és un motor important del canvi que el món necessita.

Problemàtica:
L’expansió i control mundial del capitalisme que, a través de la globalització neoliberalista, sembra les desigualtats i incrementa el nombre i grau de pobresa dels més desfavorits. Un terç de la població del planeta no pot accedir al sistema econòmic i financer amb la consegüent limitació del seu dret a sortir de la pobresa mitjançant l’autosuficiència i el micronegoci.

Proposta:
L’aposta social i política per una economia socialment responsable o solidària en què es garanteixi, promogui i difongui l’accés a l’economia dels més exclosos perquè, a partir d’iniciatives individuals o col·lectives, creïn petits o mitjans negocis i puguin sortir de la pobresa i contribuir al desenvolupament dels seus països.

Conclusions:
El desenvolupament social i econòmic dels països del tercer món és possible mitjançant la potenciació de la microeconomia. El final de la caritat i l’inici de l’autosuficiència econòmica de milions de famílies pobres a partir de l’augment de les iniciatives microempresarials només tindrà lloc si hi ha una economia solidària que afavoreixi el seu l’accés a l’economia.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió inaugural de Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa