Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > La cultura de la mediació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
La cultura de la mediació
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

Més enllà de la cultura del diàleg, el mediador és una figura clau per a la resolució dels conflictes. Sovint és difícil iniciar el diàleg entre les parts enfrontades, a causa de l’antagonisme que s’ha generat. La cultura de la mediació proposa tècniques i models diferents segons l’àmbit del conflicte, amb l’objectiu d’ajudar els litigants “a trobar, més enllà de la raó, un lloc en la postura del cor de l’altre”.

Aquesta nova filosofia parteix de la base que la majoria de les vegades és molt difícil i fins i tot impossible iniciar o desenvolupar el diàleg entre les parts enfrontades en una disputa de la vida quotidiana a causa del grau d’antagonisme que s’ha generat. Sia en una separació matrimonial, dins una empresa o comunitat de veïns, sia davant de fets delictius, aquesta mena de conflictes són presents en la major part dels aspectes de la nostra vida diària i ens hem adonat que malgrat que “parlant la gent s’entén” en la major part de les ocasions hem creat greus obstacles per arribar a algun tipus d’acord.

Enfront d’aquest fet incontrovertible, la cultura de la mediació proposa Tècniques i models diferents segons l’àmbit del conflicte: una organització, empresa o escola, relacionat amb algun fet delictiu o familiar… Sempre els supervisa la figura del mediador; un especialista altament qualificat el paper del qual és ajudar els litigants "a trobar, més enllà de la raó, un lloc en la posició del cor de l’altre", com explica l’expert dels Estats Units Mark Umbreit, Director del Centro de Pau i Justícia Restaurativa de la Universitat de Minnesota.

Tots els ponents d’aquest diàleg van estar d’acord en que aquesta pràctica s’ha d’impulsar des de les institucions perquè sigui un servei públic i gratuït previ al contenciós judicial per raó de "l’estalvi de despeses judicials i els enormes beneficis social que comporta", com va esmentar l’expert en justícia reparadora Tony Peters. En resum, és qüestió de reconèixer i legislar l’ "espai" de la mediació i la figura del mediador, de forma que es generi al món una "cultura de la mediació".

Problemàtica:
La dificultat de reunir per negociar les parts enfrontades en un conflicte de la vida quotidiana, sia en l’àmbit organitzatiu, en un tema penal (justícia reparadora) o en una disputa familiar.

Proposta:
Impulsar des de les institucions la mediació com a servei públic i gratuït i fer publicitat del seu ús com a recurs previ als tribunals. Reconèixer l’espai de la mediació i la figura del mediador.

Postures:
Gairebé tots els ponents d’aquest diàleg van esmentar aquesta idea força d’una manera o altra i amb diferents metodologies per al seu desenvolupament.

Bones pràctiques:
La figura del mediador és molt estesa als Estats Units i Canadà per a la resolució de conflictes de l’àmbit familiar. També ho és la Justícia restauradora a alguns països europeus com Bèlgica, amb la figura de l’expert Tony Peters al capdavant, i a més de 19 estats dels EUA

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Diàleg amb Humberto Maturana i Ximena Dávila
 
RS La formació integral de mediadors comunitaris i agents de pau
 
RS Diàleg amb Cecília Ramos i Priscilla Prutzman. Punts de trobada en l’àmbit educatiu
 
RS Sessió inaugural. Diàleg entre Sara Cobb, Kenneth Gergen i Humberto Maturana