Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Les nostres diferències creatives: aprenent a viure en comú a través de les arts i de les llengües
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Les nostres diferències creatives: aprenent a viure en comú a través de les arts i de les llengües
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

En aquesta sessió van intervenir quatre panelistes. El primer, Omer Zülfü Livaneli (Turquia), compositor, músic, escriptor i ambaixador de bona voluntat de la UNESCO, va parlar sobre els efectes de la globalització en les diferents cultures. Segons Zülfü, les noves tecnologies faciliten l’intercanvi d’informacions.

Existeix una cultura acumulada en el passat que es transmetrà en l’actualitat, però de quina manera? En aquest moment, tots hem d’aprendre des de zero, ja que la cultura de fa uns anys s’ha substituït per una cultura visual, on la informació ens arriba a través de la televisió, l’ordinador, Internet, etc. Aquesta cultura visual ha influït en els valors mundials, tant culturals com econòmics, i encara més enllà, ja que veiem que la cultura popular nord-americana fixa les normes i les tendències a tot el món. «S’hauria de crear un neologisme per a la normalització cultural».

L’interventor següent va ser Adama Samassékou (Mali), president de l’Acadèmia Africana de Llengües i antic ministre d’Educació de Mali. La seva intervenció va ser molt aplaudida. Per a ell, si un poble s’adapta a les seves necessitats pot tenir problemes d’acceptació. «Com és que en un món globalitzat, en el qual se suposa que els homes haurien d’estar més units, cada vegada s’ignoren més?».

La globalització dels mercats suposa una mundialització dels pobles i les cultures, però aquesta globalització, per a molts, està basada en la lògica dels beneficis. Segons Adama, hi ha diferents mons, i no pas un món que està dividit. Hi ha una diferència molt gran entre els que posseeixen la informació i els que no.

La desigualtat pel que fa als ingressos entre rics i pobres crea una gran desigualtat en els mercats, que es tradueix en menys mitjans per als països pobres i provoca analfabetisme i mals en la societat en aquests països. Per a Adama, vet aquí les noves ignoràncies. La frase que més va repetir va ser una expressió mandinga: «Primer hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos per poder conèixer els altres».

Ha d’existir una actitud de coexistència que provocarà, al seu torn, la comprensió i el respecte entre els individus. D’aquesta manera, es podran prevenir i gestionar els conflictes amb més eficàcia. Per a Adama, són molt importants les llengües com a mitjà de transmissió de la cultura, però al mateix temps, com es pot garantir la diversitat cultural en Internet? S’ha de renovar i donar més importància a l’educació, al mateix temps que cal considerar la cultura com un fenomen dinàmic.

La seva proposta final va ser la possibilitat de crear un gran projecte educatiu mundial on haurien d’actuar quatre grans factors: la família, l’escola, les associacions amb un objectiu educatiu i els mitjans de comunicació. «Aprendre a conviure en un món globalitzat és aprendre a conèixer-se».

Després d’Adama va intervenir Ole Henrik Magga (Noruega), president del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de les Nacions Unides i professor de Lingüística de la Universitat de Guovdageaidnu. Magga va tractar la situació dels pobles indígenes. En l’actualitat 370 milions d’individus de pobles indígenes intenten mantenir la seva identitat cultural; són els més marginats de tots els pobres, amb una educació baixa i taxes d’atur altes. El conflicte intern dels països afecta els pobles indígenes, atès que aquests pobles són marginats, expulsats o han d’emigrar. Aquest fenomen es produeix a causa d’un llarg procés històric i en l’actualitat els altres pobles veuen els indígenes com a éssers inferiors. Primer la colonització i ara la globalització han fet que els indígenes es vegin deslligats de les seves tradicions, de la seva cultura, de les seves arrels, etc. Per aquest motiu, cal impulsar les cultures indígenes, defensant la biodiversitat de les regions que habiten i la diversitat mateixa de les seves persones. «S’ha de fer una aplicació dels drets humans més elementals per als pobles indígenes».

L’última intervenció del panell la va realitzar Steve Seidel, dels EUA, director del Projecte Zero de la Universitat de Harvard. «Avui en dia existeix una ceguesa intencionada i una educació visual», va afirmar Seidel, que va parlar de l’aprenentatge dels nens i dels pobles, a més del llenguatge artístic. Per a ell, els éssers humans som lents a l’hora d’aprendre. En concret es va referir al poble nord-americà, destacant que hem d’aprendre dels nostres errors promovent la capacitat per a l’educació de la qual disposem. Va concloure dient que «cal millorar l’ensenyament; no només es tracta d’acumular coneixement, sinó que cal entendre el món».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
RS Sessió inaugural d'alt nivell.
 
RS Balanç de la investigació sociolingüística actual
 
RS Canal Humania
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.