Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El paper de l´empresa en el segle XXI > Societats de cooperació i tercer sector
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Societats de cooperació i tercer sector
Diàleg de referencia: El paper de l´empresa en el segle XXI

Josep Maria Lozano, que fa de moderador d’aquesta sessió paral·lela, considera imprescindible establir les dues barreres que existeixen entre empreses i ONG com a elements que impedeixen la col·laboració i la fluïdesa relacional:

1a - La cultura organitzativa sobre la qual se sustenten, centrada en: el llenguatge que fan servir; la variable temporal (les ONG requereixen respostes immediates, les empreses fan servir el llarg termini); les formes de decisió (jeràrquica davant de consensuada); els estereotips (barbuts que no es dutxen davant d’executius d’americana i corbata, benefici econòmic davant de benefici ecològic) i així un llarg etcètera.

2a - Enfortiment institucional que tenen o, el que és el mateix, s’asseuen a dialogar unes institucions que tenen una base organitzativa diferent, per no dir oposada (les empreses compten amb departaments especialitzats, mentre que els seus oponents entremesclen i comparteixen funcions i activitats).

Feta aquesta important puntualització, el director de l’Institut Persona, Empresa i Societat deixa pas a la intervenció del primer ponent.

Ignasi Carreras, director general d’Intermón-Oxfam. Les seves consideracions al respecte passen per què les empreses assumeixin les responsabilitats que abans corresponien als governs. Al capital com a concepte generador de valor en l’actualitat no se li ha de sostreure el més important, allò que és social i relacional. El nou paradigma abasta la capacitat que ha de tenir l’empresa per a tornar a la societat i a l’ambient allò que prèviament els ha sostret. Carreras continua exposant que això és el retorn que passa ineludiblement per l’autoregulació d’accions i actituds des de l’interior de l’empresa.

El concepte de desenvolupament sostenible s’entén com a sinònim d’ètica i atenció, de respecte al fet social i, alhora, el mediambiental, i entronca amb l’escala de valors que es posseeixi i la capacitat per a transmetre-la. Si aquests principis són clars i permanents es poden convertir en un eficaç punt de partida que permeti establir aliances duradores; és en aquest camp on les empreses tenen molt a dir per la seva capacitat de crear cadenes de valor.

Com a conclusió final Carreras afegeix que no estan exempts de responsabilitat els consumidors: si tots els habitants del planeta consumissin com els procedents dels anomenats països desenvolupats, farien falta quatre mons més per a atendre les seves necessitats. L’escenari on ens situem és ric en oportunitats per a crear aliances de valor, mentre que la responsabilitat interior corporativa adquireix vital importància com a eix que articuli la sensibilitat dels consumidors i aconsegueixi l’estímul de les administracions.

Javier Chércoles recull el testimoni com a director de Responsabilitat Corporativa del grup Inditex, que té la marca Zara com la més representativa. Més que una reflexió sobre l’estat de la qüestió, Chércoles fa una exposició sobre el model de conducta que ha assumit l’empresa que ell representa, la qual té una part important de la seva producció a països del tercer món. En comptes d’establir un sistema d’auditories per part de la mateixa empresa sobre proveïdors o fàbriques deslocalitzades, el grup gallec ha considerat oportú responsabilitzar els primers de l’acció social que duen a terme en el seu entorn pròxim (tant la fàbrica com la localització). D’aquesta manera, considera el responsable corporatiu, es projecta la fàbrica com a lloc de trobada entre les parts, extrapolant els codis de conducta no només als patrons, sinó també als caps de fàbrica i als de les corresponents cadenes de producció. La renovació dels successius contractes de fabricació entre Inditex i les empreses interessades quedarà supeditada a l’estricte compliment dels drets humans i socials. Es tracta, finalment, de buscar espais que generin valor involucrant la societat civil del lloc on es duu a terme la producció.

Nicolás Ducoté, director de CIPPEC, Argentina, centra la seva exposició en la responsabilitat del poder públic i els polítics. El seu objectiu principal gira entorn de la necessitat de canvi de govern i Estat (centrant la seva intervenció en l’actual situació a Argentina). Les receptes que des de la seva posició a Argentina promou estan relacionades amb el que passa al seu país des de fa un temps: els que manen en saben i poden, però no volen prendre mesures, per la qual cosa suggereix:

> Proporcionar-li els coneixements i les idees a l’Estat si aquest no arriba a veure’ls.
> Donar capacitat a aquells –com les coalicions– que en saben però que no tenen la capacitat d’intervenir.
> Portar a terme una sèrie de "millors pràctiques" que comprenguin l’obligació que el govern reti comptes constantment.

Ducoté exemplifica la situació que es viu al seu país manifestant que no hi ha cap llei d’accés a la informació pública i que tant l’alimentació bàsica com els medicaments són inaccessibles per a àmplies capes de la població, etc.

Finalment projecta en un sentit general les principals bases sobre les quals s’han de sustentar les societats de cooperació eficaces. Ducoté proposa com a bàsica la importància de definir i acordar clarament els objectius i interessos prioritaris, per a la qual cosa s’han de definir uns responsables clars, assumint per totes les parts que hi ha una naturalesa funcional i una altra de política. El director de CIPPEC conclou que la informació constant de l’estat de la qüestió és prioritària i ha d’anar acompanyada d’una filosofia de treball que contempli constantment l’existència d’un tercer beneficiari: si només guanyen dues parts ni és efectiva ni serveix.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Societats de cooperació. Per què i com crear aliances amb altres agents socials
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
AS Governar la globalització des del treball
 
RS Inversions socialment responsables
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.