Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Creativitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Creativitat
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Ramon Cordells, que fa de moderador, defineix la creativitat com el «procés mitjançant el qual es generen noves idees» i assenyala que «les indústries creatives poden convertir la creativitat en un bé cultural potenciador del creixement econòmic».

Zelka Kosul-Wright, economista i assessora de la Conferència de Nacions Unides per al Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) a Ginebra, remarca que la indústria creativa és «un sector dinàmic de l'economia global que ofereix grans possibilitats de desenvolupament als països del sud», on actualment no es respecten els drets de propietat intel·lectual.

Kosul-Wright destaca com a bona pràctica la Conferència UNCTAD 11, on es va exposar el repte d'aportar capital financer en matèria cultural tant al nord com al sud i de gestionar la volatilitat del sector creatiu creant intermediaris entre les majors (les gran empreses) i les pimes al nord i ajudant a la creació de pimes al sud.

Kosul-Wright proposa «aportar informació als legisladors sobre l'especificitat del sector per aconseguir un equilibri entre mercat i cultura» i remarca que calen noves polítiques per facilitar l'accés dels països del sud a la tecnologia i al software gratuït, regular la propietat intel·lectual de les seves creacions i augmentar la quota de mercat d'aquests països.

Colin Mercer, director de Cultural Capital Ltd. (UK) destaca que «l'economia creativa global genera el 7% del PIB global, estimat en 2,4 trilions de dòlars, i té un creixement del 10% anual. Només tres països al món són exportadors nets de cultura (EUA, UK i Japó), la resta són importadors». Mercer insisteix en la necessitat d'avaluar el capital cultural amb un seguit d'indicadors no econòmics:

1.- Vitalitat i diversitat cultural: ecologia del sector cultural. 2.- Accés, participació i consum: grau de democratització de la cultura. 3.- Identitat i estil de vida: rellevància de la cultura en la creació de valors. 4.- Governança, cultura i ètica: contribució de la cultura al desenvolupament comunitari i a la cohesió social.

Margaret Lai-Hung Shiu, de l'Associació de Reforma del Medi Cultural (Taiwan) reclama «una connexió real entre tres actors principals del medi cultural: els artistes, el govern i la indústria». Lai-Hung destaca que cal un nou marc legal que faciliti subvencions als artistes, doni poder a les ONG culturals i creï un sistema educatiu nou que fomenti el desenvolupament de la creativitat.

L'artista taiwanesa denuncia el poc suport governamental a les bones pràctiques culturals, com la restauració d'una antiga bodega japonesa i la seva conversió en centre artístic, l'actual Hua Shan Art District, on es fan 1.200 actes culturals cada any. L'edifici, considerat patrimoni cultural, està en perill de ser enderrocat a fi de construir-hi un ministeri del govern.

Ramon Cosialls, de la Fundació Interarts (Barcelona), des del punt de vista de l'assessoria cultural a fi de fomentar la cultura i l'augment de l'activitat econòmica del sector creatiu, destaca la importància de les incubadores —centres on es concep una idea empresarial acompanyant l'elaboració d'un pla d'empresa— i dels vivers —centres que acullen empreses novelles durant la fase inicial.

Interarts assessora bones pràctiques, com el projecte per a la creació del Complex Cultural Sant Cosme a Barcelona, que es dedicarà a l'escenografia popular, i el primer viver d'empreses creatives de l'Amèrica Llatina, situat a Bogotà, que actualment té 21 empreses incubades.

Cosialls conclou afirmant que «desenvolupament i creativitat van junts en el manteniment de les identitats culturals».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Governar la mundialització: excepció, diversitat, pluralisme
 
AS L'agenda 21 de la cultura
 
RS Obertura del congrés
 
RS Cultura i xarxes d'art
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.