Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El Quixot i el pensament modern > Dia 4: El Quixot en el pensament modern
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Dia 4: El Quixot en el pensament modern
Diàleg de referencia: El Quixot i el pensament modern

SESSIÓ MATÍ Anthony J. Cascardi

Segons aquest ponent, les faules ometen les circumstàncies més baixes i menys importants. Fa una divisió entre mites, ficció i veritat. Comenta que Plató fa fora de la seva república ideal els copiadors d'imatges. Esmenta l'ésser iconoclasta com aquell que suprimeix les imatges que degraden la veritat. Aquesta idea es planteja després de l'episodi de la cova de Montesinos. Diu que el desig de superar les imatges portaria l'home a voler comparar-se amb els déus, ja que així es pot conèixer la veritat absoluta. Fa la distinció entre mites falsos i vertaders. Per exemple, per Descartes els que es basen en les matemàtiques són els models més elevats. En Cervantes la visió dels mites és escèptica i moderna, però és conservador quant al principi iconoclasta. Descartes es considera original, substitueix la història del passat per la seva pròpia vida. La ideologia, a diferència dels iconoclastes, consisteix en la supressió de les imatges amb finalitats polítiques.

José María Paz Gago

Afirma que El Quixot no és tan sols la primera novel·la moderna en què hi ha elements de polifonia, fantasticitat, reflexió metanarrativa, que és l'herència per a les noves novel·les. Diu que Cervantes en aquesta novel·la fa servir tecnologies més avançades que les que es feien servir en la seva època; tecnologies que van ser desenvolupades tres segles més tard. Paz Gago menciona que Felip II va aplegar científics al voltant de la seva cort i que Cervantes va entrar en contacte amb alguns descobriments. En la novel·la hi ha plantejats principis de l'humanisme científic. Els molins de vent són un exemple d'una indústria que es desenvoluparia després. Va ser una tècnica importada d'Holanda que va arribar a Espanya al segle XVI. Paz Gago també menciona que Cervantes podria haver conegut un gabinet de màquines. Igualment les torres de Toledo subministraven a la ciutat aigua extreta del Tajo. El ponent veu els molins de vent com a antecedents dels cyborgs i altres éssers de ciència-ficció. Un altre passatge que ens il·lustraria aquesta qüestió de Paz Gago és quan el Quixot entra a la impremta de Barcelona i en descriu els materials que hi havia. El mecanisme del cap d'Antonio Moreno seria una pretecnologia audiovisual; un tub des del qual es podia parlar des d'un altre lloc.

James Iffland

Comenta el xoc que pateix el lector en veure que en una pel·lícula els personatges d'un llibre que ha llegit abans no arriben a l'altura del que s'havia imaginat. Iffland ens endinsa en la iconografia que s'ha fet a través de la història sobre el Quixot i en pondera la funció en la difusió del mite del personatge literari. Fins i tot el coneixement del Quixot arriba a moltes persones a través de la imatge, ja que no s'han llegit el llibre. La funció de l'il·lustrador ha estat en certa manera menyspreada en l'actualitat, però ha contribuït a la difusió de la literatura, a través de la publicitat de productes, comercials televisius, dibuixos animats, etc.

Eduardo Urbina

Eduardo Urbina fa una exposició d'un projecte de biblioteca digital cervantina. Diu que El Quixot és un llibre del qual es parla molt però que es llegeix molt poc. Hi ha més interès en la imatge, en la iconografia. Aquest material aleatori facilitaria la lectura de la novel·la, segons Urbina. Fa tota una exposició de l'avenç del projecte de l'enciclopèdia digital que està en curs.

José Luis Pardo

Pardo
ens parla del capítol de les bodes de Camacho, en què, a través d'una daga amb truc, el personatge aconsegueix fingir un suïcidi per poder casar-se amb la xicota de Camacho; un cop casat, revela la indústria de la qual es va valer. Pardo posa aquest exemple per dir-nos que l'admiració a vegades prové del desconeixement de les possibilitats del cos. El Quixot porta el destí del seu anacronisme des que és anomenat enginyós hidalgo. Afirma que en el pensament racionalista contemporani tot està fixat per la matemàtica. Aristotèlicament el fi d'un argument arriba a ser admirable quan és inesperat, quan es dóna alguna cosa diferent del que s'havia promès. Així, el Quixot no és un personatge sòlid, és un fantasma que recorre La Mancha. El narrador li dóna un teixit, una organització en un seguit de peripècies.

Carlos Alvar

A través d'una enciclopèdia busca compendiar la forma en què arriba el Quixot a altres cultures; una enciclop``edia de l'impacte de l'obra en la història del món.

Carme Riera

Clausura el congrés i fa una revisió històrica del text de Cervantes en la història catalana, en especial fent referència a la commemoració de principis del segle XX, i la seva relació amb el nacionalisme català de l'època.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dia 1: El Quixot en el pensament modern
 
RS Dia 2: El Quixot en el pensament modern
 
RS Literatura i memòria
 
RS Dia 3:El Quixot en el pensament modern
 
RS La nostra història comú: globalització i memòria
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.