Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

Els col·lectius i associacions de voluntaris duen a terme una labor social molt important en el món contemporani que, sovint, passa desapercebuda. Aquest diàleg va posar de manifest aquesta importància i va plantejar qüestions centrals tant per al treball de cada dia del voluntariat com per a la seva funció estratègica en el món actual.

La 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE (International Association for Volunteer Effort), que va tenir lloc al Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004 i va comptar amb la col·laboració excepcional de la FCVS (Federació Catalana de Voluntariat Social) com a coorganitzadora de l’esdeveniment, va plantejar la problemàtica i els reptes de futur a què s’enfronta el voluntariat en una societat mundial en constant evolució. La sostenibilitat de la indústria del voluntariat, la professionalitat i formació dels voluntaris, la lluita per la igualtat, la integració i la justícia social, la conservació ambiental, l’adaptació a les noves tecnologies i la creació d’aliances internacionals, governamentals i corporatives van ser alguns dels temes tractats que van girar al voltant dels tres eixos temàtics de la conferència i del Fòrum: la diversitat cultural i la igualtat d’oportunitats, les condicions de la pau i la sostenibilitat ambiental i social.

El diàleg va destacar especialment la responsabilitat del voluntariat com a actor en la lluita contra la marginalitat i la injustícia social que pateixen els col·lectius més necessitats com a conseqüència d’un sistema social ineficaç i unes polítiques públiques incompletes. Sandra Alonso, de la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat de la Comunitat Valenciana, va afirmar que les organitzacions del tercer sector tenen un paper primordial en la lluita contra l’exclusió social pel seu coneixement i sensibilització generat a partir del treball directe amb els sectors desfavorits. La tradicional funció social del voluntariat ha derivat en un sistema d’entitats perfectament organitzades i capaces d’assistir eficaçment aquells col·lectius que per diversos motius no tenen accés a ajuda social, i es converteixen, segons Luís Robles, responsable de l’àrea de participació de Creu Roja de la Comunitat de Madrid, en «substituts dels serveis socials». Esther Raya, de la Universitat del País Basc, va localitzar el creixement de les organitzacions de voluntaris en la crisi dels anys 70 i la implantació de polítiques neoliberals que van reduir la protecció estatal. D’altra banda, Francisco Javier Zúñiga, representant de l’associació Martin Luther King de Nicaragua, va argumentar que la funció dels moviments de voluntaris ha d’anar més enllà de la simple substitució de l’estat per pressionar els governs en la millora de les condicions de vida dels ciutadans i a favor de la justícia social. Zúñiga va assegurar que «les desigualtats que causen les polítiques socials són reptes per als moviments socials en l’organització de la població per a la defensa dels seus drets». A més, la labor que duen a terme les organitzacions de voluntaris ha d’estendre les seves pràctiques més enllà del simple treball social per convertir-se també en plataformes de denúncia i actuar com a agents sensibilitzadors dels problemes socials. Carmen Lent, de l’Institut d’Acció Cultural del Brasil, que treballa amb afectats de sida, va destacar la falta de visibilitat sobre aquesta malaltia i, per tant, la dificultat de modificar els comportaments negatius cap a aquesta pandèmia. Francesc Serra, professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, va defensar el paper de les organitzacions no lucratives en la política internacional per la seva capacitat de denúncia davant les injustícies socials. Serra va assegurar que l’opinió pública internacional generada per les ONG és crucial per al desenvolupament d’una societat democràtica global. Per a Serra, la societat ha de començar a opinar sobre temes internacionals encara que no afectin directament el seu entorn i cultura.

Paral·lelament, el voluntariat en si mateix, com a activitat social d’ajuda a la comunitat, és una forma d’integració social molt important. L’accés dels exclosos a tasques de voluntariat social n’implica la inserció com a individu amb els mateixos drets en les estructures de la democràcia participativa. L’aportació d’aquest col·lectiu al treball social es valora molt per l’increment en la multiplicitat de punts de vista, contribució en el trencament d’estereotips i col·laboració en la inserció de marginats des de l’experiència personal. Stan Fisher, de l’organització Chrysalis, va subratllar que «els discapacitats poden crear un impacte al món i contribuir a canviar-lo a través de la seva participació en la societat com un ciutadà més». Fisher va afegir que el treball de voluntari entre els discapacitats és l’inici d’una inclusió més àmplia en la societat perquè «ajuda a desenvolupar habilitats pràctiques que permeten l’accés a llocs professionals més qualificats».

Tanmateix, la contribució del voluntariat ha d’evitar el paternalisme i la caritat i ha d’apostar per la sostenibilitat dels grups desfavorits. Liz Burns, presidenta de la IAVE, es va posar a favor de l’apoderament dels grups més necessitats, i va afirmar que «hem d’evitar la imposició de models i treballar perquè el desenvolupament d’aquests col·lectius sigui autosuficient i sota els paràmetres que ells hagin escollit».

D’altra banda, i en relació amb un dels eixos principals del diàleg, va destacar especialment el paper del voluntariat com a creador de condicions per a la pau. Magdalena Sánchez, representant de la Creu Roja Espanyola, va reflexionar sobre la labor del voluntariat en matèria de conflictes bèl·lics i va qüestionar si ha de ser activa o proactiva. Sánchez va plantejar el voluntariat com un treball de prevenció i va advocar per una estratègia de pacifisme. Seguint l’argument de Magdalena Sánchez, Amparo Mantilla, sociòloga i directora de Gamma Idear, va ampliar el camp d’actuació per a la pacificació a l’àmbit familiar. Mantilla va mantenir la idea que els conflictes també tenen lloc en l’àmbit familiar i que es poden evitar amb l’increment del benestar social, la lluita contra la violència infantil i la subordinació de gènere. La democràcia familiar, segons Mantilla, és la forma més bona d’acabar amb les injustícies, ja que és en aquesta institució on es transmeten els valors de tolerància i respecte. És la comunitat que ha de capacitar les famílies. Això no obstant, la violència familiar no és l’únic punt de conflicte que posa en perill l’estabilitat de les societats contemporànies. Els grans processos migratoris actuals també generen situacions de fricció i són focus d’injustícies socials que cal tractar d’arrel. Pius Alibeck, lingüista iraquià establert a Espanya, va assegurar que «el nou ordre social i mundial és el causant que la immigració s’hagi convertit en un fenomen crític, perillós i difícil de resoldre». Per plantejar la temàtica de la immigració és important que no es faci des del sensacionalisme i sí a partir de coneixements objectius. Alibeck va destacar que «els voluntaris han d’oferir eines als immigrants perquè ells mateixos puguin resoldre els seus problemes». En les mateixes línies argumentatives, Freddy Navarro, representant d’ACCEM i exiliat xilè, va apostar per ajudar a la integració de l’immigrant. Navarro va incidir en el voluntariat com a creador d’un marc de convivència en què el voluntari transmeti els valors de l’estat d’acollida i afavoreixi l’intercanvi de coneixements culturals.

Finalment, les organitzacions de voluntaris han de treballar plegades per garantir la sostenibilitat de la seva activitat. Liz Burns, presidenta de la IAVE, va afirmar que s’està generant una indústria del voluntariat que s’ha de centrar en la seva viabilitat a llarg termini. És imprescindible evolucionar amb el temps i establir lligams de col·laboració amb altres organitzacions a escala global. Així, Burns va destacar especialment la necessitat de treballar amb les administracions públiques i empreses privades per aconseguir que es creïn polítiques públiques adequades que protegeixin els més necessitats i formes de finançament que permetin l’evolució de la indústria del voluntariat i els seus recursos. En relació amb les noves aliances publicoprivades, Joan Forrellat, membre de la junta directiva de la FCVS, va intervenir amb paraules del llibre Introducció al voluntariat europeu, i va destacar que és necessari estimular els governs a establir les disposicions legals i financeres necessàries per garantir la presència i la sostenibilitat del voluntariat i desenvolupar projectes fruit de reconeixement de les necessitats de la societat civil. D’aquesta manera, i amb el propòsit d’assegurar una trajectòria del voluntariat amb visió de futur, és necessari adaptar-se a les noves tecnologies i invertir per un capital humà cada vegada més preparat. Joanna Lei, col·laboradora de l’Easter Broadcasting Ltd. a Taiwan, va assegurar que els mitjans poden ser decisius en la lluita per canviar el món. Els mitjans tenen el poder al seu abast i els recursos per sensibilitzar la població mundial i per establir l’agenda mediàtica per al canvi.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Sessió inaugural "18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004"
 
RS Sessió de clausura
 
IF El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
 
IF Existència cívica - Expressió cívica - Conversa cívica