Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Les relacions conflictives entre el periodisme i els moviments religiosos
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Les relacions conflictives entre el periodisme i els moviments religiosos
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Simposi a càrrec de José Manuel Vidal, d’11:30 a 13:00, a la sala Eixample de l’Hotel AC, en el marc del Fòrum de les Cultures, el 13 de juliol de 2004.

Per entendre l’ambivalència en que rau la relació entre els mitjans de comunicació i els estaments religiosos, José Manuel Vidal, periodista especialitzat en religió, creu que el fet que els mass media hagin passat a ser catalogats possiblement com a primer poder d’influència fa que les diverses religions necessitin els media si volen que el seu missatge arribi a la comunitat. Però lluny d’això, els portaveus de les diòcesis catòliques argumenten que els mitjans de comunicació només busquen el sensacionalisme i l’espectacle. «Ara per ara, a Espanya hi ha un distanciament entre la religió i els mitjans. Hi ha una certa tensió que ve de lluny», remarca, «hi ha una mena de sostre de vidre en els mitjans que és difícil que puguin trencar les religions.» Segons José Manuel Vidal, les causes principals d’aquest distanciament es centren en diversos factors. En primer lloc, assenyala les diferents dinàmiques de funcionament: mentre els media funcionen amb una lògica de mercat, les religions ho fan amb apatia i lentitud. En segon lloc, comenta la dificultat que hi ha per aconseguir un espai periodístic: «La premsa té poc espai i aquest és molt car; només es publica el 10% del flux informatiu que arriba a la redacció. Hi ha una lluita i el que han de fer les religions és vendre bé el seu producte, cal tenir un titular amb informació precisa.» En tercer lloc, assenyala que les informacions periodístiques són massa denses i doctrinàries i que el periodista sovint les ha de resumir, cosa que a vegades pot convertir-se en un focus de controvèrsia. En quart lloc, creu que existeix un rebuig cap a allò institucional i afirma que «per fer periodisme religiós cal entrar per la porta del darrere..., cal tenir contactes que et filtrin» perquè «l’església vol adoctrinar en lloc d’informar». En cinquè lloc, creu que la ràdio i la televisió busquen perfils polèmics, intenten buscar el conflicte; per això «hi ha tanta presència de dissidents perquè representen el costat crític des de dins». En sisè lloc, esmenta que hi ha periodistes que no tenen prou coneixements d’informació religiosa. Finalment, explica que la tendència ideològica de les publicacions també hi juga un paper important i que «l’església utilitza els mitjans per erigir-se en instància moral». José Manuel Vidal parla també de com apareixen les religions als mitjans. En el cas de l’Islam, Vidal creu que hi ha una primera fase en que el mon islàmic gairebé no volia comunicar-se i la premsa no el buscava; i una segona, després de l’11-S i l’11-M, en que la pressió mediàtica per intentar explicar-se està aflorant. Per Vidal, «els musulmans són molt cauts respecte als mitjans i els atribueixen molts prejudicis seculars; tot i això, els líders hi semblen més propers».

Pel que fa als protestants, Vidal diu que «sempre han volgut arribar a la premsa però estan estigmatitzats en el sentit que són considerats com una minoria, és com si no tinguessin res a dir». En relació amb els jueus, Vidal afirma que «mai no han buscat els mitjans i sempre l’anonimat».

Pel que fa als catòlics, Vidal observa que «el seu llenguatge és del segle XIX i tenen pànic dels mitjans i per això aposten pel silenci i la superficialitat». «Si no hi ha comunicació proliferen els rumors», afegeix. El periodista critica que els estaments religiosos siguin gelosos de que se’ls marqui l’agenda informativa i que siguin reticents als mitjans que no són de la seva propietat. Vidal remarca l’estratègia comunicativa del Vaticà explicant que «el Papa ha aconseguit sortir cada quinze dies en portada».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS Religions minoritàries
 
IF Mitjans alternatius per garantir la pluralitat informativa
 
RS Mitjans de comunicació, conflicte i construcció de la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.