Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diàleg Orient-Occident > Diàleg Orient-Occident
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg (10/10/2004)Síntesi diàleg
Diàleg Orient-Occident
Diàleg de referencia: Diàleg Orient-Occident

Les principals conclusions d’aquest diàleg van ser que cal incrementar aquest tipus d’encontres interculturals i que és possible una globalització en la qual els països asiàtics puguin modernitzar-se sense haver d’occidentalitzar-se, és a dir, mantenint els trets culturals propis en el marc d’un món cada cop més multicultural.

El diàleg “Diàleg Orient-Occident”, organitzat per la Casa Àsia, va tenir com a principals conclusions la necessitat d’incrementar el diàleg entre aquestes dues civilitzacions i la recerca, en el marc de la globalització imperant, d’un nou model de desenvolupament econòmic amb més consciència social i mediambiental per al continent asiàtic, destinat a ser, segons els experts, la locomotora de l’economia mundial a partir del 2025.

El fòrum, que va reunir més de 35 ponents i 600 participants de l’1 al 3 de juliol, va ser el primer dels encontres que se celebraran tots els anys a Barcelona entre líders polítics, empresaris, ONGs i altres actors representatius dels diferents països de les dues civilitzacions, amb l’objectiu d’“entaular ponts de col·laboració i interculturals per a construir un món millor”, segons va explicar la directora dels diàlegs del Fòrum, Mireia Belil, en la sessió de clausura.

Aquest acte va comptar amb les intervencions de la Premi Nobel de la Pau 2003, la iraniana defensora dels drets humans Shirin Ebadi, l’expresident de les Filipines, Fidel Ramos i l’exministre d’Afers Exteriors socialista que va negociar l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, Fernando Morán, el qual va coincidir amb la majoria dels participants a refusar la teoria del xoc de civilitzacions de l’historiador nord-americà Samuel P. Huntington.

Fidel Ramos va sorprendre l’auditori al convidar-lo a descarregar-se el seu discurs de la pàgina web de la Casa Àsia (http://www.casaasia.es/), centrat en el tema de “com combatre el terrorisme fent front a la pobresa" i va pronunciar en el seu lloc una locució breu i senzilla, en la qual va convidar a abraçar-se a les persones presents com a exemple d’allò que ha de ser un encontre “entre l’Est i l’Oest”. “Hem d’aprendre a escoltar, però també a actuar, perquè, al final de tota retòrica, l’ésser humà ha de buscar l’altre ésser humà”, va sentenciar.

Per la seva banda, la Premi Nobel iraniana també va reflectir l’opinió de gran part dels ponents al destacar la importància d’aquest tipus d’encontres per donar a conèixer els musulmans que, davant la intransigència d’alguns governs i el fanatisme dels terroristes fonamentalistes “no representatius d’una religió que és sinònim de pau”, defensen un “Islam moderat, democràtic i defensor dels drets humans”. En la seva intervenció, Shirin Ebadi va sintentitzar una de les argumentacions més utilitzades durant el diàleg, en clara condemna a la política de l’administració Bush: “la lluita contra el terrorisme no pot justificar la guerra i la violació dels drets humans”. Segons la seva opinió, correspon als “musulmans de ment oberta” la tasca de demostrar a la població que les seves creences són compatibles amb la cultura democràtica". “Perquè uns terroristes interpretin malament l’Islam no podem pensar que tots els seguidors d’aquesta religió són fanàtics, —va asseverar— de la mateixa manera que pel fet que Israel no respecti les resolucions de l’ONU no direm que tots els jueus aprovin les accions del seu govern”.

Al igual que ha succeït en altres diàlegs del Fòrum, la intervenció militar nord-americana a l’Iraq i el conflicte entre Israel i Palestina es van abordar amb més o menys intensitat durant les sessions, fins arribar al punt que el secretari del consell de l’Institut d’Afers Internacionals de Singapur i president de la primera sessió, Eric Teo, va declarar sentir-se desil·lusionat pels resultats de l’encontre en aquest aspecte. “Hem travessat el planeta per venir en representació d’una regió de 2.500 milions d’habitants, la majoria budistes. Si incloem l’Índia, som mig món, però vostès s’entesten a parlar de Bush i de l’Iraq. Hem de posar bombes perquè ens tinguin en compte?", va concloure entre els aplaudiments del nombrós públic assistent.

Les tres jornades de sessions, incloses en el bloc “Globalització i desenvolupament”, es van dividir en sis blocs que van tractar les relacions Orient-Occident des de diferents vessants: econòmica, cultural i ético-religiosa. L’objectiu d’aquest diàleg és “servir de plataforma per a afavorir la prevenció de conflictes polítics, econòmics o socials, tant internacionals com locals, reduir la desconfiança i afavorir l’entesa mútua, la tolerància i el diàleg mitjançant un intercanvi actiu d’idees, visions i aspiracions comunes”, tal com defineixen els principis de la convocatòria.

En aquesta línia va ser, per exemple, el discurs de l’ exprimer ministre de Malàisia, Mahathir bin Mohamad, durant la jornada inaugural, qui va subratllar que “globalització sense ètica és quelcom que no funciona en una època en la qual ens vanagloriem de ser civilitzats”, per la qual cosa “espero que els observadors prenguin nota de les mesures que es parlin en aquest i altres fòrums futurs”. En la seva intervenció com a president del primer bloc, Eric Teo va senyalar que “a Orient hem après moltes coses d’Occident, però ara esperem que vostès puguin aprendre de nosaltres i aquest és un objectiu del diàleg”.

Uns altres participants que van sintetitzar en les seves intervencions respectives algunes de les conclusions del diàleg van ser el director del Gabinet de Planificació Estratègica de la UNESCO, Hans d’Orville, el qual, després de fer una radiografia dels intercanvis culturals que ha promogut aquesta organització en els últims 50 anys, va remarcar la prioritat de potenciar l’educació i el coneixement entre les dues civilitzacions; i el professor de la Universitat de Texas, Philip Chase Bobbit, que va destacar la necessitat de crear un nou dret internacional que compti amb la participació dels estats orientals, la qual cosa no és possible si no es produeix "un nou diàleg per a un nou món".

En el terreny de l’economia, el debat va girar al voltant del creixement econòmic que han de seguir els països asiàtics: econòmicament viable, socialment just i mediambientalment sostenible, segons van coincidir la majoria dels participants. Entre les propostes, destaca amb força “el model econòmic de creixement en Xarxa” exposat per l’exdirector del Asia World Economic Forum, Frank Jürgen Richter. Aquest expert diu que “la globalització no ha de ser un procés de deslocalització i hegemonització, sinó una desnacionalització de l’economia que ens faci veure que tots estem en el mateix vaixell i que per arribar a bon port cal la col·laboració de tots els actors implicats”, i el compromís “dels governs i les multinacionals amb una visió social i a llarg termini”. En aquesta línia, es van presentar també els models que representen l’APEC (Asia Pacific Economic Cooperation) i l’ASEM (Asia-Europe Meeting) com a referents de col·laboració voluntària entre 21 països de les dues bandes del Pacífic la primera, i entre la UE i 10 països asiàtics la segona.

Per la seva part, el cofundador del Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics de Jakarta, l’indonesi Jusuf Wanandi, va demanar el suport al seu país com a model d’“un Islam moderat” que està demostrant saber adaptar-se als valors democràtics i de creixement capitalista, per la qual cosa serà “fonamental per transmetre els valors de democratització a altres països de governs més radicals”.

La Xina, futur motor de l’economia del continent asiàtic, i per tant del món, va ocupar també força espai del debat, però va ser el diplomàtic argentí i expert en Àsia, Carlos Moneta qui, —davant la pregunta d’un membre del públic: estem preparats per satisfer les necessitats de la Xina?”— va saber resumir més bé el sentir general: “Hem fet de Dr. Frankenstein i ara la responsabilitat ha de ser compartida entre tots”. Seguint en l’àmbit local, el professor sud-coreà Yoon Young-Kwan va propugnar un reenfocament global per part dels EEUU en les seves negociacions amb una Corea del Nord, potència nuclear, per aconseguir un nou sistema de relacions comercials entre les dues Corees, “que prengui com a referència la UE”.

Per la seva part, la corresponsal de la CNN a Istanbul, Yasemin Congar, i el seu compatriota, Omer Taspinar, director del programa de Turquia de la Brookings Institution a Washington, van reclamar la entrada dels seu país a la UE, argumentant que és un anhel d’una gran part de la societat turca des del segle XIX i potser així la UE no serà un club cristià, sinó un espai realment multicultural i pont entre els dos móns”.

El problema de la homogenització i del perill d’una una occidentalizació imposada per la globalització també va centrar bona part dels debats. Els conceptes d’interculturalitat i multiculturalitat van ser una constant, que els ponents van defensar unànimement i que l’indonesi Jusuf Wanandi va representar molt bé amb la idea ja exposada en el títol de la seva ponència: “Modernització vs. Occidentalització”. Aquest concepte es basa que, als països asiàtics, la adaptació necessària als avenços tecnològics per fer front als reptes de la globalització no ha d’implicar forçosament una adopció en paral·lel dels valors occidentals, és a dir, de les potències productores d’aquella tecnologia i dels esquemes de modernitat, sinó que poden dur a terme l’adaptació mantenint les característiques principals de les seves cultures respectives i les idiosincràsies nacionals.

Un altre punt de vista compartit va ser la necessitat que els països asiàtics tanquin definitivament les ferides del passat que existeixen entre Japó i la Xina o el Vietnam i Cambotja, i incrementin els llaços de col·laboració seguint el model de la UE. En aquest sentit es va manifestar, per exemple, l’expert en mitjans de comunicació asiàtics Willi Wo-Lap Lam, que es va mostrar partidari de la creació d’una mena de CNN realitzada pels països asiàtics per “comptar amb una visió més plural del món”. De la mateixa manera, va remarcar que “Europa és un exemple positiu d’haver sabut aprofitar la globalització per enriquir-se culturalment”.

En relació a les qüestions d’ordre religiós, el filòsof d’origen indi i professor de la Universitat de Califòrnia Joseph Prabhu va palesar també una idea, denominada religions interconnectades, que engloba els valors de l’ecumenisme, la multiculturalitat, la tolerància i el respecte envers totes les civilitzacions i les seves religions i que es va preconitzar unànimement durant aquest diàleg. El concepte, tractat de formes diferents per altres ponents, com el filòsof catalano-indi Raimon Panikkar, parteix de la base que “cap religió està en possessió de la veritat absoluta” ja que “són creacions humanes” i, per tant, “amb tots els seus defectes, però totes tenen en comú la recerca de la virtut”.

Davant la divisió entre la religió i la secularitat, imposada pels principis de la Il·lustració, aquest pensador indi reivindica que “cal que estiguin separades, però coexistir, sense que impliquin una disjuntiva” ja que, lluny del dogma i de les ideologies, el paper de la religió és el d’“ajudar-nos a comprendre la dimensió espiritual de l’home i la seva interrelació amb el cosmos”. Com a creació humana, “totes les religions són parcials, oferint-nos cares múltiples de la veritat”, per la qual cosa Joseph Prabhu defensa aprofitar les oportunitats que ens brinden cada una per aprendre i assolir la saviesa, alhora que som plenament conscients que “la diferència no és una amenaça, sinó que enriqueix” i que, lluny dels radicalismes, els prejudicis i la intolerància, hem d’entendre que “l’altre no és una amenaça, és un amic en el camí que volem recórrer en la recerca de la veritat, la virtut i el coneixement”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Orient i Occident i la transformació del sistema internacional
 
RS Presentació del seminari: La relació entre globalització i identitat cultural en els inicis del segle XXI