|
Rodolfo Stavenhagen (Mèxic): - Aquest tema s’emmarca en un context de globalització. - Encara es desconeix si els drets humans s’esdevenen de dalt cap a baix o a la inversa. - Vivim en un món cada cop més multicultural. - La multiculturalitat s’esdevé en tres àmbits de manera simultània: en l’àmbit planetari, en l’àmbit de la societat i dels estats nacionals i en l’àmbit local. - La UNESCO va aprovar la diversitat cultural com a valor humà que s’ha de respectar. - Els pobles tenen dret a tenir les seves identitats pròpies i els governs han de respectar aquestes diversitats. - La diversitat cultural és un dret emergent de caràcter global. - S’observa que la cultura universal cada cop s’estén més per la intervenció dels mitjans de comunicació. - La universalització del consum és la base del comerç mundial. - Els pobles tenen dret a les seves cultures pròpies. - El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), en l’informe de 2004 sobre el desenvolupament humà, considera la llibertat i la cultura temes centrals. En l’informe també s’afirma que no hi ha d’haver desenvolupament econòmic que no respecti la diversitat cultural. - El premi Nobel Amartya Sen va treballar molt per fer entendre adequadament la dimensió del desenvolupament humà. - Algunes nacions utilitzen el xoc de civilitzacions com a part de la seva estratègia geopolítica i com a eina de poder per tal de dominar els pobles. - La UNESCO i el PNUD consideren que el dret a la diversitat ha de ser l’arma utilitzada per eradicar els conflictes. - Hi ha molts pobles que tenen llur cultura i llur identitat. És una realitat que hem de reconèixer. - Hi ha grans problemes encara no resolts, com ara la multiculturalitat i el multiculturalisme. - Molts països van crear els seus propis models de fer estat; es tracta de repensar aquesta idea per tal de crear l’estat-nació en el qual puguem dur a terme la nostra interrelació cultural. - Les nacions tenen pobles distints amb pobladors distints (immigrants), per la qual cosa dins les nacions conviuen diverses cultures. - La convivència de diverses cultures és un gran repte. La diversitat és un tema pendent que cal tractar. - Un altre tema que requereix anàlisi és el fenomen de la minorització dels pobles que viuen dins d’estats constituïts. - Els genocidis són una etapa terrible que viu avui la humanitat. - La segregació racial és una situació actual i no històrica. - El discurs del pluralisme celebra la diversitat, la diferència. El pluralisme no ha de ser només un discurs, sinó també una actuació. - Els pobles tenen dret a l’autodeterminació. - Hem d’apostar per donar poder als grups tradicionals que són explotats, marginats i discriminat pels grups de poder. - Hem de respectar les diversitats, tant a nivell local com a nivell nacional. - Els grups exclosos accentuen la seva independència dels estats opressors. - Hi ha pobles indígenes a tots els països del món, però la majoria és a Llatinoamèrica. Aquests pobles estan subordinats contra la seva voluntat a un estat nacional, com si estiguessin colonitzats. - Els pobles indígenes volen negociar amb els estats dominants, però són desequilibrats. - Existeixen moltes lleis que protegeixen els grups minoritaris, però en la pràctica no s’acompleixen. - Els drets col·lectius són drets humans que no han de sorgir dels governs; el dret a la lliure determinació és dels pobles originaris, perquè són ells els que han d’impulsar el procés de reconeixement. - A l’ONU encara no hi ha una declaració mundial dels drets humans dels pobles indígenes. - La conclusió és que cal lluitar més enllà d’una declaració mundial. Ha de ser un repte que s’ha d’acomplir en aquest món global i multicultural.
 |
|