Resum sessió Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Rodolfo Stavenhagen (Mèxic):
- Aquest tema s’emmarca en un context de globalització.
- Encara es desconeix si els drets humans s’esdevenen de dalt cap a baix o a la inversa.
- Vivim en un món cada cop més multicultural.
- La multiculturalitat s’esdevé en tres àmbits de manera simultània: en l’àmbit planetari, en l’àmbit de la societat i dels estats nacionals i en l’àmbit local.
- La UNESCO va aprovar la diversitat cultural com a valor humà que s’ha de respectar.
- Els pobles tenen dret a tenir les seves identitats pròpies i els governs han de respectar aquestes diversitats.
- La diversitat cultural és un dret emergent de caràcter global.
- S’observa que la cultura universal cada cop s’estén més per la intervenció dels mitjans de comunicació.
- La universalització del consum és la base del comerç mundial.
- Els pobles tenen dret a les seves cultures pròpies.
- El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), en l’informe de 2004 sobre el desenvolupament humà, considera la llibertat i la cultura temes centrals. En l’informe també s’afirma que no hi ha d’haver desenvolupament econòmic que no respecti la diversitat cultural.
- El premi Nobel Amartya Sen va treballar molt per fer entendre adequadament la dimensió del desenvolupament humà.
- Algunes nacions utilitzen el xoc de civilitzacions com a part de la seva estratègia geopolítica i com a eina de poder per tal de dominar els pobles.
- La UNESCO i el PNUD consideren que el dret a la diversitat ha de ser l’arma utilitzada per eradicar els conflictes.
- Hi ha molts pobles que tenen llur cultura i llur identitat. És una realitat que hem de reconèixer.
- Hi ha grans problemes encara no resolts, com ara la multiculturalitat i el multiculturalisme.
- Molts països van crear els seus propis models de fer estat; es tracta de repensar aquesta idea per tal de crear l’estat-nació en el qual puguem dur a terme la nostra interrelació cultural.
- Les nacions tenen pobles distints amb pobladors distints (immigrants), per la qual cosa dins les nacions conviuen diverses cultures.
- La convivència de diverses cultures és un gran repte. La diversitat és un tema pendent que cal tractar.
- Un altre tema que requereix anàlisi és el fenomen de la minorització dels pobles que viuen dins d’estats constituïts.
- Els genocidis són una etapa terrible que viu avui la humanitat.
- La segregació racial és una situació actual i no històrica.
- El discurs del pluralisme celebra la diversitat, la diferència. El pluralisme no ha de ser només un discurs, sinó també una actuació.
- Els pobles tenen dret a l’autodeterminació.
- Hem d’apostar per donar poder als grups tradicionals que són explotats, marginats i discriminat pels grups de poder.
- Hem de respectar les diversitats, tant a nivell local com a nivell nacional.
- Els grups exclosos accentuen la seva independència dels estats opressors.
- Hi ha pobles indígenes a tots els països del món, però la majoria és a Llatinoamèrica. Aquests pobles estan subordinats contra la seva voluntat a un estat nacional, com si estiguessin colonitzats.
- Els pobles indígenes volen negociar amb els estats dominants, però són desequilibrats.
- Existeixen moltes lleis que protegeixen els grups minoritaris, però en la pràctica no s’acompleixen.
- Els drets col·lectius són drets humans que no han de sorgir dels governs; el dret a la lliure determinació és dels pobles originaris, perquè són ells els que han d’impulsar el procés de reconeixement.
- A l’ONU encara no hi ha una declaració mundial dels drets humans dels pobles indígenes.
- La conclusió és que cal lluitar més enllà d’una declaració mundial. Ha de ser un repte que s’ha d’acomplir en aquest món global i multicultural.