Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > El desenvolupament sostenible. Pobresa i associacions juvenils
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El desenvolupament sostenible. Pobresa i associacions juvenils
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

El tercer dia del programa central del Festival Mundial de la Joventut tenia com a tema estructural el desenvolupament sostenible. En la sessió del matí s'ha debatut el tema de “L'eradicació de la pobresa: cooperació internacional per al desenvolupament sostenible i l'eradicació de la pobresa”, moderada per la International Federation of Liberal Youth (IFLY); i, a la tarda, s'ha parlat de “Les associacions juvenils i la cooperació per al desenvolupament”, moderada pel Fòrum Llatinoamericà de la Joventut (FLAJ).

Sessió 1. L'eradicació de la pobresa: cooperació internacional per al desenvolupament sostenible i l'eradicació de la pobresa

El desenvolupament sostenible de la globalització és una responsabilitat i una missió col·lectiva en la qual tots hem de participar. Aquest és el missatge transmès per Carlo Alberto Libânio Cristo "Frei Betto", responsable del programa Fam Zero i assessor del govern del president Lula da Silva, del Brasil. També han intervingut Daniel Titelman, representant de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina (CEPAL), una comissió regional de les Nacions Unides; i Ramon Folch, doctor en biologia i assessor de la UNESCO per a programes ambientals.

"Vivim en un món molt lluny de ser humà", comenta "Frei Betto". "Cada dia cauen deu torres bessones repletes de nens famolencs sense que ningú protesti", diu. Ell ho anomena globocolonització, és a dir, la imposició d'un model consumista que només afavoreix un 20% de la societat. Un dels principals reptes per a una globalització positiva i equilibrada és una participació més gran dels països menys desenvolupats i de la societat civil. "Nosaltres no busquem subsidis, ni caritat, sinó la capacitat de desenvolupar-nos nosaltres mateixos", concreta Daniel Titelman.

Per a això cal partir d'un desenvolupament sostenible, entenent que "la sostenibilitat és més que els temes ambientals, és la internalització dels processos i de la globalització", puntualitza Ramon Folch. La globalització continuarà sent perjudicial si no es canvien els plantejaments econòmics i s’hi incorporen els costos socials i els intangibles. "Tenim una economia covarda i la joventut ha d’optar per una economia valenta", afegeix Folch. Un sistema eficient que mitigui i eviti la intolerància, la segregació, la immigració o els camps de refugiats (80 milions el 1975 davant dels 175 milions de l'any 2004).

En la globalització existeix una desigualtat en els punts de partida dels diferents països que dóna lloc a problemes i asimetries. Alhora, "els governs dels països desenvolupats i les empreses transnacionals són qui més ha influït en la dinàmica de la globalització", puntualitza Titelman. Segons el representant de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina, per aconseguir una globalització positiva i sostenible, s’hauria de millorar la governabilitat de les institucions internacionals i potenciar i mantenir el creixement econòmic unit a les polítiques socials.

Des del Brasil el govern de Lula intenta crear les condicions necessàries perquè les famílies surtin de la misèria i es transformin en productores, i també perquè tinguin una consciència política de la realitat en què viuen, dels seus drets i possibilitats. Aquesta política es duu a terme a través de projectes com el de Fam Zero o Tallers.

Al món hi ha quatre factors de mort precoç: la sida, la guerra, el terrorisme i, en primer lloc, la fam. "Només la fam no fa distinció de classes", assenyala "Frei Betto". La suma dels tres primers no arriba ni a la meitat de les víctimes que provoca la fam. Les xifres de la fam són esgarrifoses: cada dia moren 100.000 persones, 30.000 d'elles nens menors de cinc anys.

Al Brasil coneixen molt bé aquesta realitat, ja que 80 milions d'habitants viuen en desnutrició crònica. Per eradicar aquesta situació neix el programa Fam Zero. "No és una marató de distribució de menjar, sinó una política pública d'inclusió social formada per 60 programes governamentals i no governamentals amb participació civil", concreta "Frei Betto".

Cada ciutat disposa d'un comitè format per nou persones, sis de la comunitat i tres del poder públic. Cada comitè ha de conèixer les famílies que estan recollides en el programa. Actualment hi ha 6,5 milions de famílies i s'incrementaran a 11 milions el 2006. Cada unitat rep una "beca família", una ajuda que l'Estat atorga a les dones de la família. Aquesta beca implica uns deures per part de la família: alfabetització, que els nens d'entre 6 i 15 anys vagin a escola, i un programa de salut, que inclou planificació familiar mitjançant una maternitat i una paternitat responsables.

El programa també ensenya a combatre la sequera gràcies al finançament per part del Govern de cisternes que recullen l'aigua de la pluja i que permeten a les famílies alliberar-se en tres sentits: econòmicament, desenvolupant l'agricultura; socialment, per no haver d'anar dones i nens a buscar aigua, que de vegades estava contaminada i provocava dues de cada tres morts de nens; i, políticament, jubilant els polítics que venien vots per aigua. El programa Fam Zero va comptar el 2003 amb un pressupost de 5.000 milions de dòlars, que supera amb escreix els 700 milions de dòlars de què disposava l'any anterior.

Un altre dels projectes posats en pràctica pel govern de Lula és Taller, un programa que compta amb la participació de 700 educadors populars que treballen perquè "la gent adquireixi consciència ciutadana i no només depengui de les polítiques públiques", diu "Frei Betto". El Brasil té 34 milions de persones entre 15 i 24 anys i 85 milions de menys de 35 anys. El 80% de les víctimes dels assassinats són joves. Des del govern es constata com la violència està vinculada a l'educació. Per això han creat una política nacional perquè la joventut sigui més partícip, conscient i protagonista del seu futur.

El camí per a aconseguir un desenvolupament més sostenible no és fàcil a causa de motius interns i externs. D'una banda: "la maquinària del govern abans només beneficiava el 10% de la població. Canviar això és difícil", assenyala "Frei Betto". "Jo em sento assegut en una tortuga", comenta amb sinceritat al·ludint a aquesta situació. De l’altra, no es poden desvincular del deute extern: "Fem una política social d'avantguarda però estem obligats a fer una política econòmica conservadora", puntualitza.

Problemàtica:
Eradicació de la pobresa

Proposta:
Integració de la política social i dels intangibles en el marc econòmic per a un desenvolupament sostenible.

Postures:
El canvi de sistema per a millorar la globalització és factible, encara que sempre hi ha complicacions.

Conclusions:
Consciència col·lectiva

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
AS Governar la globalització des del treball
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.