Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Energia i desenvolupament sostenible > Energia i desenvolupament sostenible
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Energia i desenvolupament sostenible
Diàleg de referencia: Energia i desenvolupament sostenible

El model energètic actual no és sostenible. Per substituir-lo és necessari un nou model basat en més utilització de fonts d'energia renovables, així com en un consum més eficient.

Un punt de partida, una premissa unànime: el model energètic actual és insostenible, no és possible continuar, durant aquest segle XXI que acaba de començar, amb la mateixa configuració respecte de la producció, distribució i consum d'energia que ha mantingut el desenvolupament dels anomenat països del Primer Món durant el segle XX.

El model actual és insostenible, en primer lloc perquè és injust, en segon lloc perquè depèn gairebé exclusivament d'uns recursos limitats, i finalment perquè produeix efectes perjudicials per al medi ambient que poden ser irreversibles.

Es tracta d'un model injust perquè suposa que encara un 15 % de la població mundial, els 1.000 milions d'habitants dels països desenvolupats, consumeixen més del 50 % dels recursos energètics del planeta, i deixen 2.000 milions de persones sense accés a l'energia i 3.000 milions més amb un subministrament insuficient, n'impossibiliten el desenvolupament i les condemnen a la pobresa. Una configuració energètica que, a més, depèn de recursos limitats, ja que basa el 80 % de la producció en la utilització de combustibles fòssils, com ara el carbó o el petroli, que d'aquí a mig segle començaran a ser escassos i cars, i provocaran una inseguretat energètica, causa de tensions econòmiques i conflictes armats.

Es tracta, a més, d'un model amb repercussions ambientals negatives a causa, entre altres motius, de l'emissió a l'atmosfera de grans quantitats de diòxid de carboni que evidencien ja avui un canvi climàtic amb dades tècniques i científiques.

Davant aquest model desequilibrat es proposa una nova cultura de la sostenibilitat energètica basada en tres eixos principals:

- La «descarbonització» de l'actual consum d'energia amb el reforçament i incentiu d'un ús més estès de les fonts d'energia renovables, com ara l'eòlica o la solar. - El foment de més eficiència energètica que proposi una demanda energètica sostenible basada en l'estalvi i en l'eliminació del malbaratament en els nostres hàbits actuals de producció, distribució i consum d'energia. - El coneixement i la conscienciació global sobre la problemàtica i les conseqüències de la seva no-resolució, amb la finalitat que la societat en conjunt exerceixi la pressió suficient sobre els sectors polítics i econòmics a l'hora de prendre decisions sobre matèria energètica. «Es necessita un canvi i les companyies petrolieres i de subministrament d'electricitat hi són reticents. Cal forçar-les perquè el facin», afirma en aquest sentit Matthew Petersen, president de Global Green USA.

Quant a l'ús de fonts d'energia renovables es reconeix la lentitud a l'hora d'implantar-les, que s'atribueix principalment a una manca d'impuls polític en aquest sentit. La inversió en tecnologies que millorin l'eficiència d'aquestes fonts és escassa i insuficient. «La desregulació en el sector econòmic de la producció i distribució energètica ha reduït encara més les inversions per part de les companyies privades, que han abandonat les decisions estratègiques per ocupar-se únicament de la tàctica», va denunciar Wade Malcom, president de l'EPRI. Es tracta –explica Enrique Orcharán, subdirector general de Planificació Energètica– «d'inversions en tecnologies que necessiten d'un llarg període de maduració, difícils d'assumir en una economia de mercat com l'actual, que fa prevaler el benefici a curt termini davant la presa de decisions estratègiques de futur».

En relació amb aquesta falta d'inversió, es denuncia la mentalitat exclusivament econòmica que obliga les energies alternatives a competir en igualtat de condicions amb els combustibles fòssils en un mercat liberalitzat on «es té en compte exclusivament el millor preu, sense considerar altres costos externs i que penalitza així les energies que causen menys impacte ambiental o en la salut», tal com va denunciar Manuel de Delás, secretari general d'APPA. Es reclama en aquest sentit una concepció més humana de l'energia i, en conseqüència, un mercat més transparent que quantifiqui i inclogui els costos socials i ambientals de l'ús de cada font energètica.

Per compensar aquesta falta d'inversió per part de la iniciativa privada es proposa més implicació política, que es concreta en la petició d'un fons global de 50.000 milions de dòlars per reduir els costos de l'energia solar i d'altres fonts d'energies renovables». Si un govern pot finançar una guerra amb 100.000 milions de dòlars, no hauria de ser tan difícil aconseguir-ne la meitat en 10 anys», va afirmar Mikhail Gorbatxov com a president de Green Cross Internacional, fent referència a l'actual conflicte a l'Iraq. Aquesta demanda de més impuls polític es fa, a més, extensible a la inversió en els recursos necessaris per a l'estricte compliment de les peticions que es van fer en cimeres com les de Kyoto o Bonn respecte a l'augment dels percentatges de la producció d'energies alternatives.

Independentment del cost o de l'impacte ambiental que tinguin, també es reclama que es potenciïn les fonts renovables com a única solució perquè tingui accés a l'energia la població mundial que habita les zones rurals de països en via de desenvolupament, en què resulta inviable desplegar un sistema centralitzat de distribució energètica com el que és habitual als països desenvolupats. En aquest sentit, es proposen models descentralitzats basats en sistemes aïllats de fonts renovables de fàcil instal·lació i manteniment que permetin trencar el cercle viciós entre la pobresa i la manca d'accés a l'energia.

Com a segon gran element que conforma un nou model energètic s'insisteix en la consecució d'una veritable eficiència energètica. El model de consum als països desenvolupats és un model d'obesitat energètica, en el qual s'utilitza molta més energia de la que es necessita en realitat. La demanda energètica continua creixent de manera continuada en l'anomenat Primer Món, i a aquest creixement s'han afegit, durant els últims anys, els notables augments de consum energètic per part de països com ara l'Índia o la Xina. Així, doncs, en paraules de Bernard Laponche, consultor independent d'energia i polítiques energètiques, «cal sumar a una oferta energètica sostenible, una demanda també sostenible».

«L'energia que menys problemes causa és l'energia que no s'ha de produir», segons va afirmar, entre altres ponents, Juan Antonio Alonso, director de promoció de l'IDAE. Sota aquest paradigma, no és tan important preocupar-se per d'on obtenir l'energia com la de per què i com la fem servir. Es calcula en un 45 % el percentatge d'energia consumida per les ineficàcies dels actuals sistemes de producció, distribució i consum. Això suposa la possibilitat d'estalviar entre la meitat i un terç de l'energia produïda per poder oferir un determinat servei. Mobilitat i habitatge són les dues grans àrees d'actuació proposades en aquest terreny.

El transport continua depenent en un 95 % de les fonts energètiques basades en els combustibles fòssils i suposa l'àrea d'activitat humana amb més augment de demanda energètica. Davant aquesta realitat, es planteja una mobilitat sostenible basada en primer lloc, en un urbanisme compacte i en la promoció de l'ús de transports col·lectius davant el disseny de ciutat extensiva en la qual es requereixen llargs desplaçaments i fa poc eficient qualsevol política de transports públics. En aquest aspecte, Ramon Folch, director científic de l'exposició «Habitar el món», va afirmar que «la ciutat extensiva de cases particulars cada una amb el seu jardí, el que anomenem ciutats verdes, són un gran error ecològic». Per als vehicles moderns, es proposen tecnologies híbrides que compaginen el consum de gasolina i d'electricitat, així com més recerca en el camp dels anomenats combustibles biològics.

Segons Cristóbal Burgos, conseller de la Direcció General d'Energia i Transport de la Comissió Europea, «un 40 % del total de l'energia consumida a Europa es consumeix en els edificis». En aquest terreny, per tant, es proposen polítiques d'eficiència basades en un nou disseny i construcció dels habitatges que en tinguin en compte el rendiment energètic. Margarita de Luxan, catedràtica de l'Escola Superior d'Arquitectura va reclamar en aquest aspecte el concepte d'«arquidiversitat», és a dir, una arquitectura bioclimàtica que tingui en compte les condicions climàtiques del lloc en què es construeixen els habitatges, així com més cultura per part dels consumidors sobre les despeses de manteniment energètic dels edificis que reorienti el mercat immobiliari cap a la sostenibilitat i l'eficiència.

Com a tercer i últim element per aconseguir una sostenibilitat energètica es demana més comunicació sobre les conseqüències del manteniment del model actual. «Cal aixecar la veu i dir ben clar que el problema és més greu del que sembla», segons va afirmar rotundament Ernesto Macías, director d'Isofotón. Es tracta d'una tasca prèvia a la necessària conscienciació i implicació social. Es reconeix el contrast entre les insuficients actuacions en aquest terreny per part dels sectors econòmics o industrials i la veritable gravetat del problema. Si en aquest context l'única solució pot arribar per una implicació política més decidida, aquesta només serà possible amb l'existència d'una autèntica pressió i reclamació social. Tal com va afirmar el vicepresident de Toyota, Akihito Saito en la sessió inaugural, «els recursos naturals són exhauribles, però la creativitat de l'home no ho és».

Amb tot, sembla que és urgent que es posi a treballar ara mateix.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Demanda energètica sostenible
 
IF Oferta energètica sostenible
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Panel 1 Energia i Desenvolupament: és possible un altre model energètic?
 
AS L’aigua: vida i seguretat