Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Els drets humans en temps present i en temps futur: l’actualització i el desenvolupament de la Declaració dels Drets Humans en el nou mil·leni.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Els drets humans en temps present i en temps futur: l’actualització i el desenvolupament de la Declaració dels Drets Humans en el nou mil·leni.
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Kofi Annan va dir: "Hem entrat al llindar del segle XXI per una porta de foc ", en referència a l’actual situació de barbàrie i als conflictes, nous i antics, que tenen com a objectiu últim l’aniquilació de l’individu.

Malauradament, aquesta frase ha pres força en els últims tres anys —amb la potència devastadora del terrorisme sobretot— perquè s’han posat en escac els esforços mundials per al compliment dels drets humans declarats universalment el 1948.

Ja han passat 50 anys i el tema ressorgeix en el Fòrum 2004 com a base indiscutible en el desenvolupament dels tres eixos que el mouen: condicions de la pau, sostenibilitat del planeta i diversitat cultural. Sense discussió sobre els drets humans establerts, aquests eixos no tindrien cap raó de ser.

La sessió plenària inaugural del diàleg, "Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos ", va voler fer conèixer als participants la importància del treball conjunt entre les organitzacions que reben el suport dels estats —l’ONU, representada en aquesta taula per Gita Welch, i la Unesco, representada per Eduardo Cifuentes— i la veu de la societat civil, en aquest cas les ONG i les organitzacions socials minoritàries, representades per Gloria Amparo Suárez, de l’Organització Popular de Dones Contra la Guerra, de Colòmbia.

José Manuel Bendrós, president d’honor de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, es va encarregar d’explicar la importància que té aquest diàleg sobre temes de drets humans, perquè el seu objectiu principal és "examinar el catàleg de possibilitats dels agents econòmics i socials per impulsar els drets humans i per tapar el buit ètic que deixa la globalització [...], perquè el silenci i la indiferència són el risc més gran per a la seva vigència ". A més, davant la imminent aprovació per part dels líders mundials de mesures per a l’eradicació total de la pobresa el 20 de setembre a Nova York, va afirmar que les conclusions que adopti aquest diàleg sobre drets humans "permetran de construir un nucli dur de pensament ideològic fundat en l’afirmació dels valors democràtics que servirà per bastir ponts entre la comunitat internacional formal i la comunitat política global". És per això que es va ressaltar l’actuació i el plantejament de nous drets en aquest diàleg, els que se sumaran a les resolucions de Nova York.

Tant Gita Welch com Eduardo Cifuentes van estar d’acord que molts poden pensar que la Declaració dels Drets Humans de 1948 va ser inútil perquè es continuen cometent violacions d’allò més diverses i cruels d’aquests drets en diferents parts del planeta —Rwanda, Sudan, Xile, Kosovo, etc.—. Van afegir, però, que això també ha permès que es prengués consciència dels drets i que es reconeguin com a tals. Welch va destacar la tasca que fan les ONG (en la investigació i la crítica dels drets humans) i els petits grups que es veuen afectats directament, com és el cas del de Gloria Amparo Suárez, presidenta de l’Organització Popular de Dones Contra la Guerra (Barrancabermeja, Colòmbia), qui va exposar la seva lluita diària contra les violacions, els segrestos i les matances de joves, dones i homes realitzats per la guerrilla colombiana, la qual cosa va deixar clar que no només hi ha guerra a l’Orient Mitjà, sinó que també n’hi ha a Llatinoamèrica des de fa molts anys.

Cifuentes, per la seva banda, va comentar quins són alguns dels drets emergents que es proposen i que van des de l’elecció dels vincles personals, la tutela, la sexualitat i la mort digna fins a la tan polèmica renda bàsica. Quant a aquesta última, va emfasitzar que "la violació sistemàtica dels drets humans no es pot oposar a la declaració de drets nous, sinó que només pot aspirar a ésser eliminada", per a la qual cosa proposa col·locar l’ésser humà en el centre d’un règim jurídic i mobilitzar l’energia col·lectiva, la societat civil, perquè és ella la que de veritat té el poder emergent.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
IF Una acció responsable per a aconseguir el canvi
 
RS Conferència marc. Dones contra la violència.
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 
AS Cap a un món sense violència
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.