Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Primera taula rodona d´ombudsmen regionals europeus > Sessió 2: Els síndics de greuges regionals i el dret a l’habitatge
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió 2: Els síndics de greuges regionals i el dret a l’habitatge
Diàleg de referencia: Primera taula rodona d´ombudsmen regionals europeus

En aquesta sessió s'han tractat temes com la definició del dret a l'habitatge i quins grups n’han de gaudir. També s’ha parlat del límit en el preu de venda i la responsabilitat de les administracions regionals i locals en aquest tema.

La primera intervenció va ser la de Tomas Venckevicius, del Servei de Polítiques Socials, Direcció General per a la Cohesió Social, Consell d'Europa. Aquest ponent va plantejar les preguntes següents: És el dret a l'habitatge un dret social o humà? I per què ha d’existir aquest dret? La seva resposta a la primera qüestió va ser que aquest dret es va reconeixent com a dret humà fonamental i la resposta que va donar a la segona pregunta és que si l'habitatge es deixés en mans del mercat, hi hauria un grup de persones excloses, per això hauria de ser part del contracte social. És important que els governs es comprometin al fet que aquest dret arribi a tothom, però això és difícil d'aconseguir, ja que és un dels drets més costosos. Les queixes no han de ser individuals, sinó que s’han de fer a través dels organismes institucionals.

També ha assenyalat que, curiosament, i segons l'enquesta del Consell d' Europa, la definició d'aquest dret s’enforteix com més dolenta és la situació social d'un país; així doncs, hi ha més definicions d'aquest dret a Rússia que a Europa Occidental. També ha assenyalat que és difícil definir pautes generals, ja que la política de cada país és diferent; hi ha països on sí que hi ha consells d'habitatge, com a Gran Bretanya o els Països Baixos. Conclou amb el fet que hi ha una tendència a reconèixer el dret a l'habitatge i que aquest és promogut per la majoria de països. Finalment, llança diferents preguntes a l'auditori: La legislació nacional ha de garantir aquest dret? Com es pot fer complir? Què és un habitatge digne? Quins grups en tenen dret a un? Quins tipus d'ajuda s’han de donar?

La ponent següent ha estat Guadalupe Pulido Bermejo, psicòloga i cap de l'Oficina per a la "No Discriminació" de l'Ajuntament de Barcelona, servei que actua per corregir la discriminació a la ciutat. Ella ha assenyalat el descens dels habitatges de lloguer i el fet que la compra desgravi, no pas el lloguer. Un altre dels temes que ha tractat és que cada vegada és més difícil comprar, perquè hi ha més oferta que demanda; això té com a conseqüències problemes com el barraquisme (tant horitzontal com vertical), les clàusules abusives als contractes de lloguer o l'especulació immobiliària. Pel que fa a aquest últim problema, va plantejar la pregunta de si s’havien d’introduir restriccions en el mercat.

L'últim ponent va ser Rafael Runco, adjunt al síndic de greuges per a l'Habitatge, a Anglaterra. El seu país és un dels que té més percentatge de propietaris dels seus habitatges, el 70%. En aquest país es coneix molt bé aquest dret i està considerat un dret fonamental del ser humà; a més, tenen lleis que protegeixen contra el desnonament. Es tenen en compte els drets de l'inquilí i tota família amb recursos limitats ha de poder pagar el seu lloguer. Pel que fa a l'habitatge de propietat s'ha liberalitzat el sector i imperen les lleis del mercat. També existeix el dret a la reparació dels habitatges i lleis per a protegir l'inquilí de la conducta antisocial dels veïns. Es duu a terme una política de traspassar l'habitatge municipal a altres entitats a través del dret a la compra. Quan les coses van malament, entra en joc el síndic de greuges local competent en matèria d'habitatge social, el finançament del qual va a càrrec dels habitatges de la seva jurisdicció; d'aquesta manera és independent dels polítics. Aquests defensors no només administren queixes i conflictes, sinó que també poden formular recomanacions i ordres, encara que no tenen competència per a fer-les complir. Aquest ponent ha acabat el seu discurs amb una sèrie de preguntes adreçades a l'auditori: Quins grups socials han d’accedir a les ajudes? Quins efectes negatius poden tenir les mesures per a afavorir l'ajuda a l'habitatge? I, finalment, com es pot controlar que el preu del lloguer sigui assequible?

Durant el debat, un assistent ha preguntat a qui s’ha d’aplicar aquest dret i ha assenyalat la formació de guetos. Venckevicius ha respost que el fet que existeixi aquest dret no suposa que no hi hagi persones sense sostre, sinó que cal fer efectiu aquest dret. Sobre la qüestió de a qui s’ha d’aplicar aquest dret, ha assenyalat que això és diferent a cada país.

Una representant de Rússia ha explicat un dels problemes existents al seu país: la llei protegeix els interessos privats i, a més, es produeix una urbanització i un desnonament dels habitants a les zones rurals a fi d’enderrocar-ne els edificis i especular amb el sòl.

Un altra participant d'Itàlia ha puntualitzat que les competències dels defensors són socials, que no poden intervenir d’una manera política i que l'intent de garantir el dret a l'habitatge a través de la compra de l'inquilí duu a un empobriment del patrimoni públic immobiliari i limita la necessitat de gent més necessitada.

Una altra participant italiana ha assenyalat que el defensor també ha de dur a terme accions polítiques, encara que sense dependre d'un partit polític; estan per sobre de les parts per fer el bé comú.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El nou ombudsman per controlar drets emergents i treballar en xarxa a tots els nivells administratius
 
IF Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
 
AS Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
 
RS Llibertat, igualtat i fraternitat, nous escenaris, nous compromisos.
 
RS Primera Taula Rodona d'Ombudsman Regionals Europeus
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.