Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > La nostra història comú: globalització i memòria
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La nostra història comú: globalització i memòria
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

Farhan Ahmad Nizami (Regne Unit-Índia), director del Centre per a Estudis Islàmics de la Universitat d’Oxford: - El xoc de civilitzacions té el seu impuls que permet reflexionar sobre la història conjunta de les nacions per adoptar, després, diverses accions. - Hem de construir «ponts» amb respecte per veure les nostres diferències. - També hem de tenir bona disposició per redescobrir el nostre patrimoni i, d’aquesta manera, lluitarem contra la intolerància. - La coexistència entre els pobles ha de ser amb un diàleg obert. - El poder material no és suficient per al desenvolupament humà, existeixen valors positius que hem de rescatar de la història. - Hem d’estar oberts a tenir un veïnatge físic, és a dir, a adaptar-nos al medi on vivim i integrar-lo a la nostra cultura. - Els pobles han de tenir identitat i dialogar amb diplomàcia cultural adoptant els nostres principis. La idea és aconseguir resultats a través del diàleg. - Hem de fomentar el respecte a la diversitat amb l’intercanvi cultural. El programa Erasmus és un exemple, però cal ampliar el seu espectre. - En la globalització, les investigacions han de tenir formats més accessibles, perquè tothom els pugui comprendre i fer servir. - El diàleg entre societats, reconeixent les nostres diferències i amb visió de futur, és vital per entendre’ns.

Miguel Ángel Aranaz (Espanya), alcalde de Gernika-Lumo: - Ara Gernika és part de la memòria de la humanitat. - La memòria ens ha d’ajudar a entendre la nostra història. - El 26 d’abril de 1937 és una data per recordar, és el dia en què va tenir lloc la invasió nazi a Gernika. - Com un reconeixement de la història, els victimaris han de demanar perdó a les víctimes, perquè d’aquesta manera honren les memòries negatives i fan que desapareguin. - «Sol·licito a Espanya que demani perdó al meu poble perquè així puguem reconciliar les futures generacions». - La reconciliació és la clau per al foment d’un projecte comú, tal com va succeir entre Gernika i Alemanya. - Nosaltres volem fomentar la creació d’un Centre d’Investigació de la Pau per bandejar tot tipus de conflictes o actes violents. - En la globalització primer hem de conèixer l’altre; això ha d’anar des de l’àmbit local fins a l’internacional. - La diversitat és un element clau per a l’enteniment i l’idioma és clau per construir identitats. - La diversitat ha d’anar des de l’àmbit ideològic (obertura a les idees), a l’institucional (símbol de les llibertats) i al biològic (patrimoni natural). - Què falta ara? Ens falta fomentar el dret a la pau, potser a través de la Xarxa de Ciutats de la Pau i gestionar davant la UNESCO la creació d’aquesta plataforma.

Jean Bauberot (França), especialista en història i sociologia de la religió: - Existeix una dialèctica entre la història i la memòria, ja que totes dues parlen del passat. - Tot poble ha de revisar la seva història, perquè la història té un caràcter plural (existeixen diverses versions de la història). - Observem que la història, algunes vegades, sembla concentrar-se més en espais territorials on es van produir successos rellevants. - En la globalització la informació que és a temps real no té caràcter històric. - Per entendre l’altre, hem d’entendre la seva història. Per conèixer la realitat, també hem d’entendre la seva història. - La història no només és repassar els aspectes de la història, sinó que hem d’aprendre allò que va succeir per comprendre. - És important conèixer la història de les interaccions culturals. - A França, entenem la laïcitat com el principi d’identificar les diferències culturals entre els pobles. Per exemple, separar l’àmbit religiós del polític amb objectius específics. - En la laïcitat també podem trobar influències diferents entre si. - Cal veure la història com un fenomen transversal. - El que divisem ara no és un xoc de civilitzacions, sinó un xoc d’ignoràncies. - No hem de fer «taula rasa» de la història, sinó que hem de partir de l’actualitat per projectar-nos al passat, ja que el futur és indeterminat. - La història no només és acadèmica, sinó que, de fet, hem d’aprendre a viure amb la història.

Segona roda de ponents amb intervenció del públic.

F. Nizami: - Hem d’aprendre a valorar les nostres diferències i dins d’aquest marc els diàlegs es podrien simplificar més. - Cal que tots tinguem sentit de pertinença, perquè així podem tenir una pertinença històrica. - En la globalització els canvis són molt ràpids. Vivim en una època on es desafien les nostres identitats. Aquest ritme fa que el temps s’esfumi i per això no sabem fins on arribarem. - La localització dins de la globalització és un repte.

J . Babeurot: - França té una tradició cultural catòlica, però ara està oberta a noves ideologies i pretén reconèixer les festivitats d’altres religions. - Tots els països han de fomentar les seves festivitats, perquè la diversitat religiosa sigui un dret a l’espiritualitat humana. - No es tracta de perdre la identitat, perquè aquesta identitat enllaça el passat, el present i el futur. - La identitat és el resultat d’alguna cosa, perquè prové de diverses cultures. - Les cultures són diverses, no hi ha una identitat pura de les altres o que n’estigui separada. - La globalització apropa els pobles i la diversitat és un element d’acostament a les identitats. El nostre èxit dependrà de la manera en què interiorisme aquesta cultura per dialogar, després, amb els altres. - Europa és una confluència de moltes cultures i, per tant, no pot ser homogènia. - Hem d’aprendre a aprendre de la història. - La Constitució Europea va pel camí del diàleg de les civilitzacions. - Per creure en la història, hem de deixar espai a la reconciliació.

M. Aranaz: - Podem pensar que la religió ens pot facilitar la resolució de les nostres diferències polítiques.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Diàleg d’obertura: xoc de civilitzacions o xoc d’ignoràncies?
 
RS Religions minoritàries
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
IF Dret a la diversitat cultural
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.