Resum sessió La informació meteorològica en els mitjans de comunicació
Diàleg de referencia: Conferència Mundial de Meteorologia als Mitjans de Comunicació

Entre les conclusions de les jornades cal destacar l'existència d'una tensió fonamental entre el comportament del temps basat en el caos i la necessitat de predir-lo. La millora en la predicció és lenta però es va produint. Sense satèl·lits, les prediccions a l’hemisferi sud són de fins a quatre dies amb una probabilitat d’encert del 60%, en canvi al nord existeixen més fonts d’informació. Es preveu més pluja fina de la que s’acaba produint i en canvi menys pluja forta de la que hi ha.

Existeixen fenòmens que són importants i que caldria transmetre als mitjans, però que no es fa perquè no són mediàtics (per exemple, la fi d’una onada de calor). Hi ha hagut molts avenços en les prediccions a 4 dies en els darrers 10 anys. La predicció molt precisa és complexa. Poincaré va alertar ja el 1908: «Una desena de grau pot fer variar la zona de creació d’un cicló».

Steven Tracton & Bob Ryan Un dels reptes de la predicció meteorològica és com comunicar la impredictibilitat. Cal tenir en compte que sempre hi ha graus d'incertesa en la predicció, perquè és estocàstica (probabilística) per naturalesa. Incorporant la incertesa de manera comprensiva se’n potencia el valor.

Diferenciació de rols predictor-decisor: el cost de no prendre una decisió és política, no tècnica. El que cal és disposar de la informació millor i més transparent possible, comunicar el que sabem i el que no, superant la desconnexió entre informació i decisió. En aquest sentit, la predicció probabilística pot evitar sorpreses en parlar de graus de confiança, incloent-hi així la incertesa en el pronòstic.

Resumint la relació entre predictors, informadors i decisors, els ponents van afirmar que «el procés de predicció proveeix informació, el procés de comunicació comparteix informació i els processos d'elecció se centren en la decisió».

En una enquesta de la NBC, el 89% dels entrevistats afirmava que la previsió a 24 hores era força fiable (més del 50%). De fet, l'audiència ha demostrat entendre les probabilitats, i per tant, la incertesa es pot incloure perquè la gent pugui prendre millors decisions. Segons Ryan, «és millor comunicar la incertesa que un missatge erroni».

Manfred Kurtz L'excessiva confiança en els resultats del models fa que es perdi el paper del comunicador. De fet, el factor humà permet corregir i reconèixer patrons més ràpidament que els models. Per exemple, a les tempestes de França l’any 1999, una anàlisi manual hauria pogut detectar-ne el perill, que en canvi no apareixia en els resultats dels models numèrics. L'explicació és que els models no produeixen mesoanàlisi, per la qual cosa calen interpretacions pròpies, per detectar aquelles coses que els models no detecten. Calen professionals ben preparats i amb experiència per tal d'identificar les errades en els models, sobretot aquelles situacions més significatives.

Elements de debat: No hi ha cap mal a no estar del tot segurs de les previsions metereològiques, però cal ser capaços de comunicar-ho. En aquest sentit, es va debatre sobre si en espais televisius reduïts l'ús de la predicció probabilística era viable, atesa la diferència entre el model que hi ha als Estats Units, amb programes de llarga durada i fins i tot canals especialitzats, i a Europa, on sovint la informació del temps ocupa un espai reduït i a més informa sobre el conjunt d'un estat. Altres problemàtiques que van aparèixer van ser la de la predicció per a grans àrees amb poca cobertura de fonts d'informació i el nivell d'especialització que requereixen els homes del temps.