Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Els drets humans tenen una dimensió no només global sinó també local. Per tant, la ciutat és un espai on desenvolupar a través de noves vies de democràcia deliberativa, participativa i representativa la dimensió local dels drets humans.

L’actual context d’estancament i fins i tot, de vegades, de retrocés en l’aplicació efectiva dels drets universals, proclamats fa ja gairebé mig segle, porta a reclamar a les ciutats més protagonisme i responsabilitat en aquesta tasca. En aquest sentit, les ciutats proposen en primer lloc l’àmbit local com a espai idoni per a més participació ciutadana i social en l’àmbit polític i pel que fa a la reclamació dels drets universals, que s’integren en el concepte de drets humans de proximitat o drets de ciutadania.

La ciutat es presenta com un laboratori en què explorar noves vies de democràcia participativa, deliberativa i representativa, així com de control i impugnació de les decisions de les autoritats. A més, com a àmbit receptor d’immigració, i per tant amb la necessitat de convivència entre individus amb diversos orígens culturals i socials, la ciutat reivindica una democràcia que s’entén a partir d’un concepte de ciutadania vinculada a la residència i no a la nacionalitat.

La ciutat es reivindica també mitjançant la creació i potenciació dels espais públics com a eina de redistribució de la renda, territori per a la solidaritat i com a àmbit d’educació, juntament amb la família i l’escola, respecte als valors del desenvolupament sostenible, la pau i els drets humans.

Les ciutats consideren a més la necessitat d’unió i col·laboració entre elles amb la formació de xarxes estratègiques que els permetin unir esforços en la conformació d’un contrapoder que els estats semblen incapaços d’exercir contra el poder econòmic, polític o tecnològic que pugui anar en detriment dels drets universals, advocant per una aliança entre les autoritats locals i els moviments socials que permeti evitar els impactes perniciosos de la globalització.

Problemàtica:
En l’actualitat, les migracions rurals a les capitals del tercer món, o des d’aquests països cap a les ciutats dels països rics, han convertit les zones urbanes en l’espai on es concentren la pobresa, la violència i les desigualtats. Un cas extrem d’aquesta pobresa és el terç de població urbana, uns 1.000 milions de persones, que viu en barris miserables conformats per barraques, quantitat que es preveu que es duplicarà en els pròxims 30 anys. Les autoritats locals de les ciutats són, per tant, la primera línia de front en la consecució dels drets bàsics universals.

No obstant això, es produeix la paradoxa que el poder local o municipal no té possibilitat de participar en les decisions polítiques preses a escala estatal o internacional, amb el consegüent detriment en un efectiu compliment dels drets universals. Els mateixos estats són de vegades els primers violadors dels drets universals, mentre a més el seu poder s’afebleix davant moviments transnacionals que escapen al seu control, fent escassa l’aplicació efectiva dels drets que històricament ha recaigut sobre ells des de la seva proclamació en el si de les Nacions Unides.

Proposta:
- Boaventura de Sousa. Prohibició de barris tancats, conversió dels territoris urbans en zones de vianants. La utilització de l’espai públic com a eina de solidaritat social.
- Jean-Paul Alduy. Perquè les ciutats puguin ser un contrapoder de l’estat s’ha de crear una ONU de ciutats. "Si desenvolupem una democràcia de ciutats basada en el respecte a les identitats i a la laïcitat es pot aconseguir un canvi en el món".
- El futur de les ciutats es pot construir a través del moviment social de les ONG per a resistir-se a l’orientació del mercat. La trobada entre moviments socials i política pot ser una veritable maquinària que permeti donar poder als ciutadans.

Postures:
Jean-Paul Alduy. En la nova Constitució Europea no es fa cap esment al rol de les ciutats en la conformació d’Europa. Europa es continua dissenyant des de la perspectiva de les nacions-estat.

Bones pràctiques:
- Tres elements que suposen ja avui embrions per a una aliança estratègica de les ciutats: 1) Carta d’Autonomia Local, que federa moltes ciutats del món. 2) Fòrum d’Autoritats Locals de Porto Alegre. Reuneix la societat civil i les autoritats locals. 3) Organització Ciutat i governs locals, constituïda a París el maig de 2004 com a l’ONU dels poders locals.
- Saint Denis, ciutat obrera i industrial propera a París i amb un 60% de població estrangera, està considerada com un exemple d’inclusió social. Les seves iniciatives i polítiques s’estan agafant com a exemple d’una gestió avantguardista de la ciutat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
RS Ciutats, drets humans i globalització.
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI