Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

La gestió pública és imprescindible per tractar la complexitat dels fluxos migratoris. Aquesta gestió s’ha de donar a tots els nivells i entre tots els actors implicats, des de les ciutats als països d’origen. Les polítiques migratòries policíaques no serveixen per tractar amb garanties les problemàtiques derivades dels fluxos migratoris. A banda de trobar fórmules creatives, també cal introduir estratègies basades en la cooperació internacional, a través d’acords bilaterals i multilaterals.

Les polítiques actuals sobre regulació es basen més que res en barreres policials que no han servit per solucionar la complexa situació dels fluxos migratoris. Gestionar les migracions demana, a més de creativitat, l'aplicació d'eines i estratègies basades en la cooperació en els àmbits local i internacional. La necessitat d'acords bilaterals i multilaterals esdevé imprescindible per trobar un marc de regles i principis en què tots els sectors es vegin beneficiats. En aquest sentit, Nacions Unides i altres institucions internacionals han de ser les encarregades d'estimular aquests compromisos polítics de compartir responsabilitats.

Problemàtica:
Les polítiques proteccionistes dels estats receptors dels fluxos migratoris, basades en el control estricte i policial, estan en ple procés de fracàs i afavoreixen la creació de màfies migratòries. Es desplacen 150 milions d'africans, incloent-hi els refugiats. Entre aquestes, uns 125.000 són professionals. Als Estats Units, hi viuen 36 milions de sud-americans: 25 milions són mexicans i 5 milions estan en situació irregular. Cada any perden la vida uns 400 emigrants mexicans intentant travessar la frontera als Estats Units. A l'Amèrica Llatina, el flux migratori es dirigeix cap a Europa i els Estats Units i han sorgit nous països emissors, com ara Veneçuela, l'Argentina i el Brasil. Cal afegir que 800.000 persones l'any són víctimes del tràfic internacional.

Proposta:
Promoure la gestió bilateral i multilateral dels fluxos migratoris. Aquesta gestió s'ha de fer en els àmbits local, nacional i internacional. Els organismes internacionals han d'impulsar l'acció política de tots els països involucrats a fi de crear un marc legal que representi i protegeixi tots els involucrats.

Postures:
El president del Congrés dels Diputats i excomissari europeu, Manuel Marín, ha afirmat que cal que les institucions públiques trobin un «vehicle perquè ens puguem entendre i gestionar correctament la diversitat». El conseller en cap i president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va sostenir que «el nostre país és divers i volem mantenir aquesta diversitat. La multiculturalitat comporta un aprofundiment democràtic». La secretària d'estat d'Immigració espanyola, Consuelo Rumí, ha parlat de la política d'immigració del govern espanyol. «Vivim en un context d'eminent pressió migratòria. El govern espanyol vol afrontar la immigració amb els reptes i dificultats que planteja, no volem girar-nos d'esquena i estem decidits a assumir la responsabilitat d'ordenar les migracions. Hi ha hagut respostes públiques vacil·lants i oportunistes, i per això cal que la gestió pública de la immigració estigui a les agendes nacionals i internacionals». Aderanti Adepoju, del Centre de Desenvolupament Humà de Lagos, Nigèria, ha analitzat l'estat dels moviments migratoris al continent africà i ha remarcat que «les migracions són una tradició i són essencials per a la nostra cultura. És una equivocació pensar que els africans envaeixen els Estats Units i Europa».

Jorge Santibáñez, del Colegio de la Frontera Norte de Mèxic, s'ha referit a les polítiques de control de l'emigració dels Estats Units. «S'ha instal·lat una lògica equivocada que conclou que l'enemic ve de l'exterior i que compara els emigrants amb el terrorisme o els enemics. Es dóna una distorsió important, perquè les fronteres passen a gestionar-se com a zones de conflicte, impulsant el crim organitzat de les màfies de traficants, en les quals s'han integrat els guies, que han passat a cobrar 2.500 dòlars per partida d'immigrants.» Xing Biao, de la Universitat d'Oxford (Gran Bretanya), ha assenyalat que les migracions, a la zona de l'Àsia i el Pacífic, estan molt vinculades al fenomen de la globalització i ha reclamat més mobilitat per als ciutadans d'aquesta zona del món. Lelio Mármora, representant de l'Instituto Nacional de Estadísticas (INDEC) de l'Argentina, ha dit que les polítiques de control migratori «no han tingut èxit, més aviat al contrari, han generat problemes, perquè es dóna un augment de la discriminació i la xenofòbia, igual que dels negocis migratoris».

Bones pràctiques:
La Fundació Agricultors Solidaris de Catalunya va explicar un projecte que duen a terme amb els temporers que vénen a treballar a Catalunya a fi de promoure projectes a les seves catalans natals. Aquesta iniciativa va néixer el 2001 de la mà d'Unió de Pagesos per cobrir les necessitats dels agricultors que en les èpoques de collita necessiten més mà d'obra. Unió de Pagesos va plantejar la contractació de temporers d'altres països amb la finalitat de donar l'oportunitat, a gent de zones més desfavorides, de venir a treballar a Catalunya i conèixer una experiència que els pugui ajudar a crear nous projectes a les seves comunitats d'origen. El projecte de la fundació es divideix en quatre fases: la definició de les necessitats dels agricultors catalans respecte a la mà d'obra; la gestió de la contractació; el programa d'acollida; i el programa de desenvolupament. La Unió de Llauradors i Ramaders i la Unió de Pagesos de Mallorca s'han afegit a aquesta iniciativa que promou un agermanament entre les zones de destinació i origen dels temporers. La fundació contacta amb els mecanismes públics INEM (Instituto Nacional de Empleo) i SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) per promoure els viatges i la contractació legal dels immigrants que resideixen entre cinc i set mesos a Catalunya, a més de comprometre's a estructurar un programa d'acollida. El projecte inclou un pla d'allotjament, que actualment gestiona més de cinquanta espais col·lectius, i intenta de minimitzar-ne l'impacte i fer positiu l'augment de població immigrant a les ciutats catalanes. Hi ha diversos àmbits d'actuació, però un dels més importants és fomentar l'autonomia personal dels temporers involucrant-los en el país i organitzant actes i activitats de formació.

Agricultors Solidaris treballa amb temporers del Marroc, Colòmbia i Romania. La Generalitat de Catalunya ha engegat un pla d'acció especial per als nous escolars de famílies immigrants. Olesa de Montserrat és un municipi de 21.700 persones amb 1.600 estrangers que representen el 7,3% de la població. S'ha aplicat un pla municipal de recepció i acollida adreçat als immigrants que arriben al municipi i inclou tots els serveis socials. El pla té, a més, tres programes específics: Barri Jove, un espai lúdic per a l'ús dels joves; reforç escolar destinat als joves de dotze a setze anys; i taller d’acompanyament a la inserció, adreçat a joves entre setze i vint-i-un anys que no estan escolaritzats i volen treballar.

Manresa és una ciutat que té el 9,79% de població immigrant. L'ajuntament ha engegat un Pla de Ciutadania amb l’objectiu de fomentar la convivència des de la societat civil.

Manlleu va instal·lar un model de recepció i acollida amb la voluntat de treballar en xarxes i donar suport professional als qui treballen amb immigrants..

El Consell Municipal de la Immigració de Barcelona, format per entitats d'immigrants, agents socials, la Federació de Veïns de Barcelona i tècnics de l'ajuntament, duu a terme activitats de cooperació activa amb l'ajuntament per fer propostes, aportacions per al reglament d'Estrangeria, activitats esportives, elaboració de comunicats i treballen per aconseguir el dret de vot dels immigrants.

Programa Multicultural de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. A fi d'evitar la creació de guetos, el 1998 es va emprendre una experiència participativa anomenada Consells de Barri amb l'objectiu d'afavorir la integració i facilitar la convivència.

A Mataró, el 1994 es va crear la Comissió de Minories Ètniques, formada únicament per entitats d’immigrants. L’any 2000 aquesta comissió es va anomenar Consell per a la Convivència, i treballa sobre tres eixos bàsics: el consens polític, la coordinació de tots els departaments i la participació ciutadana.

Càrites. La fundació actua com a coordinadora entre les institucions equatorianes i espanyoles per pensar en solucions conjuntes. Les línies d'actuació abracen comunicació, desenvolupament i ciutadania.

Conclusions:
Per fer una bona gestió de les migracions cal aplicar polítiques bilaterals i multilaterals, tant locals com internacionals. I, en aquest sentit, els organismes internacionals tenen un paper molt important en l'aplicació d'un nou marc legal que sigui executat per tots els països involucrats.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Grup de treball 1: Drets Humans i administració regional i local. Aspectes Generals. Qüestions legals i constitucionals.
 
RS Cerimònia d’inauguració