Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Justícia Internacional > L'impuls de la societat civil a la justicia internacional
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
L'impuls de la societat civil a la justicia internacional
Diàleg de referencia: Justícia Internacional

Les accions de la societat civil organitzada són la base per impulsar la justícia internacional i als organismes que vetllen per la seva aplicació efectiva.


La societat civil organitzada, a través de les Organitzacions no Governamentals (ONG) ha tingut i té un paper primordial per a l'impuls de la justícia internacional i dels organismes que l'han d'executar, com és el Tribunal Penal Internacional.

La pressió de les ONG va ser un dels aspectes que van generar la creació dels tribunals penals per jutjar els la neteja ètnica als conflictes de l'antiga Iugoslàvia i de Rwanda a principis dels anys 90. Aquest va ser el primer pas per a la constitució, el 1998, del Tribunal Penal Internacional (TPI) amb caràcter permanent.

El reconeixement explícit de les violacions de gènere com a crims de guerra contra les dones i com a violació dels drets humans, la incorporació dels drets de econòmics i socials al dret internacional, així com la inclusió de l'Anticorrupció com un dels principis fonamentals pels què ha de vetllar les Nacions Unides (ONU) han estat d'altres elements on ha influenciat el paper de la societat civil.



Cal seguir la pressió

Aquestes iniciatives no deixen que sigui necessaria la continuitat de la pressió de la societat civil per a un desenvolupament adequat de la justícia internacional i, sobretot, per aconseguir la ratificació del TPI per part del màxim nombre d'estats, entre ells els Estats Units (EUA). També cal que es proposi un canvi de les estructures del Consell de Seguretat de l'ONU, encara basat en el context de Guerra Freda, i sense un paper important d'estats forts com Alemanya o Japó, o d'estats emergents com els dels països africans.

Un altre tema tenir en compte és que, tot i l'incessant treball dels organismes internacionals pel respecte dels drets socials, cal involucrar la societat civil mitjançant la conscienciació de les empreses privades. A més, cal pressionar perquè el dret Internacional inclogui normes de responsabilitat social que impliquin mecanismes de control de les activitats empresarials. De forma més concreta, i com ha passat a Espanya o a Sudàfrica, cal implicar a la societat civil dels estats amb conflictes interns perquè trenquin el cicle al què estan immersos i, d'aquesta manera, aconsegueixin que les comunitats enfrontades en un passat puguin conviure en pau en un futur. Des del punt de vista dels poders públics i de les organitzacions civils, calen esforços de pedagogia i visibilitat per fer entendre a la població la validesa dels processos de la justicia internacional, tot i que quedin llunyans en l'espai i en el temps.

És en aquest punt on s'ha creat un debat en el sí d'aquesta idea força, el qual ha girat al voltant de si el TPI respòn a les necessitats que demana la societat. Sembla que la societat civil vol més rapidesa de la que hi ha en la resolució de conflictes jutjats als tribunals penals internacionals, com és el cas actualment del de l'antiga Iugoslàvia amb l'ex-president de Sèrbia Slobodan Milosevic. Una solució passa per implicar més als governs i governants al funcionament del TPI, per, d'aquesta manera, agilitzar els processos i, alhora, facilitar el reconeixement de la mateixa opinió pública.

Problemàtica:
- Movilització constant que es fa des de la societat civil organitzada per aconseguir la internacionalització de la justicia per condemnar aquells estats que violen els drets humans- Davant la reiterada violació dels drets humans per part dels estats, la comunitat internacional va veure la necessitat de crear un tribunal permanent per jutjar aquests crims. Aquesta voluntat culminà amb la constitució definitiva d'un tribunal penal internacional permanent, la Cort Penal Internacional (1998). - Reconeixement explícit de les violacions de gènere com a crims de guerra contra les dones i com a violació dels drets humans ha estat gràcies a la pressió dels mitjans de comunicació, als moviments i grups feministes, i a la voluntat per part dels membres de la Cort Penal Internacional.- Incorporació de drets de tercera generació (econòmics i socials) ha estat un gran pas de la comunitat internacional. - A l'ONU s'ha inclòs l'Anticorrupció com un dels principis fonamentals pels què ha de vetllar aquell organisme

Proposta:
- Cal continuitat de la pressió de la societat civil per a un desenvolupament adequat de la justícia internacional i, sobretot, per aconseguir la ratificació del TPI per part del màxim nombre d'estats, entre ells els Estats Units (EUA).
- Cal que es proposi un canvi de les estructures del Consell de Seguretat de l'ONU, encara basat en el context de Guerra Freda, i sense un paper important d'estats forts com Alemanya o Japó, o d'estats emergents com els dels països africans.
- Tot i l'incessant treball dels organismes internacionals pel respecte dels drets socials, cal involucrar la societat civil mitjançant la conscienciació de les empreses privades.
- Cal pressionar perquè el dret Internacional inclogui normes de responsabilitat social que impliquin mecanismes de control de les activitats empresarials.
- Com ha passat a Espanya o a Sudàfrica, cal implicar a la societat civil dels estats amb conflictes interns perquè trenquin el cicle al què estan immersos i, d'aquesta manera, aconsegueixin que les comunitats enfrontades en un passat puguin conviure en pau en un futur.
- Des del punt de vista dels poders públics i de les organitzacions civils, calen esforços de pedagogia i visibilitat per fer entendre a la població la validesa dels processos de la justicia internacional, tot i que quedin llunyans en l'espai i en el temps.

Postures:
- La societat civil, ¿entén el perquè de la Justícia Internacional i accepta el seu ritme d'execució?: Sembla que la societat civil vol més rapidesa de la que hi ha en la resolució de conflictes jutjats als tribunals penals internacionals, com és el cas actualment del de l'antiga Iugoslàvia amb l'ex-president de Sèrbia Slobodan Milosevic.

Conclusions:
Una solució passa per implicar més als governs i governants al funcionament del TPI, per, d'aquesta manera, agilitzar els processos i, alhora, facilitar el reconeixement de la mateixa opinió pública.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Funció dels organismes governamentals i no governamentals en la promoció de l'ús del dret internacional per al foment de la pau, el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural
 
IF La corrupció com a vulneració dels drets humans
 
IF Una acció responsable per a aconseguir el canvi
 
RS Els drets humans en temps present i en temps futur: l’actualització i el desenvolupament de la Declaració dels Drets Humans en el nou mil·leni.
 
RS Presentació del Diàleg 'Justícia Internacional'