Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Noves fórmules de protecció del medi ambient
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Noves fórmules de protecció del medi ambient
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

«Des de les institucions es protegeix el medi ambient, però no de manera tan satisfactòria com s’hauria de fer», assenyala Oriol Sardà, vicepresident del Grup d’Advocats Joves (GAJ) de Barcelona. La societat civil participa en el desenvolupament de la defensa i la protecció del medi ambient mitjançant l’activisme de protesta (via penal i administrativa), però també ho ha de fer a través de la col·laboració amb les administracions públiques.

Oriol Costa, ambientòleg i empresari del medi ambient, i Xavier Rodríguez, advocat, van relatar les seves experiències en aquest camp. Per la seva banda, Oriol Arias, ambientòleg i membre de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya, va concretar noves fórmules de protecció del medi ambient, i Virginia Domingo, ambientòloga i membre del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), va posar en coneixement dels presents la col·laboració del col·legi per a qualsevol tema relacionat.

Després de treballar en una ONG ecologista local, Oriol Costa va constatar que el 90% de les vegades estaven en contra dels projectes desenvolupats per l’Administració. El coneixement dels defectes de l’ens públic el va portar a crear una empresa que n’assessora d’altres i la mateixa Administració en el desenvolupament de projectes. «La proposta és buscar la col·laboració de les administracions per crear i construir», comenta Costa. Va començar a treballar en àmbits petits, al municipi de Vidreres (Girona), elaborant un inventari del patrimoni natural i cultural de la zona per desenvolupar estratègies educatives i de promoció cultural, en què han participat 1.500 persones. Un èxit que s’ha ampliat a set municipis més de la zona. La clau: la gestió conjunta de les àrees d’educació, cultura i medi ambient.

Xavier Rodríguez va remarcar la importància del fet que la societat civil tingui en compte que té dret a la informació ambiental sobre els projectes que duen a terme les diferents administracions públiques; a consultar aquests projectes; a presentar queixes i propostes sobre ells, i a actuar en processos de presa de decisions. «Una participació de qualitat ha de proposar accions i no només crítiques», comenta aquest advocat, i posa com a exemple el Pla Hidrològic Nacional i l’actuació de la Plataforma de Defensa de les Terres de l’Ebre. La Plataforma va dur a terme 264 accions contra un pla que proposava el transvasament d’una part del cabal de l’Ebre a zones d’Espanya amb falta d’aigua per als cultius i el turisme. Van ser accions de protesta als carrers (Espanya, Brussel·les), per via legislativa i amb propostes alternatives a un pla que no assegurava ni la conservació dels sistemes ecològics ni el cabal de la conca, i abans del qual no s’havien optimitzat totes les solucions pertinents.

En suport de la societat civil, les institucions també desenvolupen un paper que cal tenir en compte. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua es vigila i normalitza el proveïment d’aigua des de les zones d’alta muntanya fins a la franja litoral. De la mateixa manera, des de 1995 es duu a terme el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU), i es controla l’aigua com a risc per a les persones i els béns, mitjançant dos plans concrets: l’INUNCAT, que determina les àrees en funció del risc morfològic d’inundació per a la planificació urbanística, i el PEFCAT, que tracta la planificació dels espais fluvials. Aquest organisme s’encarrega també de l’aigua com a vertebradora de l’ecosistema, ja que «les activitats com la tala d’arbres no selectiva o l’extracció d’àrids per a la construcció de preses i minicentrals hidroelèctriques són negatives per a l’ecosistema fluvial», concreta Oriol Arias.

La societat civil també disposa de l’ajuda del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), pioner a Espanya, creat recentment (juny del 2003). «Des de 1992 s’imparteix a Espanya la llicenciatura de Ciències Ambientals. Actualment, hi ha quatre universitats que ofereixin aquests estudis a Catalunya, i 28 a la resta d’Espanya», comenta Virginia Domingo. El col·legi, que també integra professionals d’altres disciplines, com ara químics o geòlegs, es planteja com una institució de referència, oberta a dialogar amb tots els organismes professionals i de la societat civil que s’interessin per temes de medi ambient. «La idea és constituir en un futur un consell estatal de col·legis per a la representació davant el Ministeri de Medi Ambient», diu Domingo. Mentrestant, el col·legi, entre altres serveis, ofereix assessorament legal i tècnic, així com formació continuada i ocupacional.

Problemàtica:
Actuació de la societat civil per defensar el medi ambient

Proposta:
Participació constructiva al costat de les administracions

Postures:
Saber presentar propostes i no només queixes

Conclusions:
Alta importància de la mobilització col·lectiva a favor de la protecció del medi ambient

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 
IF Una gestió ecosistèmica de l’aigua vs. la seva explotació com a producte.
 
RS El repte de la innovació
 
IF Externalització dels costos ecològics
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.