Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Ocupació per a tots és possible
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Ocupació per a tots és possible
Diàleg de referencia: Cultures del treball

La presentació de la sessió dedicada a la plena ocupació va anar a càrrec de Juan Doz, membre de CCOO. El seu discurs va centrar-se en la possibilitat d’arribar a la plena ocupació i d’acabar amb la precarietat laboral. Per això, és necessari un model de creixement sostenible i augmentar el paper dels poders públics mitjançant el reconeixement del treball, la valoració de les polítiques públiques i dels serveis públics. Cal apostar per una governança global i per un bon govern, que reconegui els drets fonamentals dels treballadors per evitar la competència entre la classe obrera.

En la sessió de tarda, la taula rodona estava formada per diferents especialistes en l’àmbit laboral provinents d’universitats i d’institucions nacionals i internacionals d’arreu del món. El primer a intervenir fou Robert Strauss, de la Direcció d’Ocupació i Afers Socials de la Unió Europea, que va exposar la directiva estratègica de la UE per a la plena ocupació per al 2010. Strauss va explicar que aquesta estratègia té tres objectius principals: la plena ocupació, el treball de bona qualitat, i la inclusió i cohesió social. Però aquesta estratègia també posava especial atenció en tres grups de la societat vulnerables dins el mercat de treball: els treballadors joves, les dones i els treballadors entre 55 i 64 anys.

Klauss Offe, de la Universitat de Berlín, també va participar a la taula rodona. Offe, d’altra banda, no era tan optimista com altres membres, ja que no veia possible la plena ocupació. Segons aquest teòric, «és molt difícil que l’oferta i la demanda en el mercat laboral s’ajustin, per això cal flexibilitzar el sistema i adoptar una estratègia basada en l’entrada i sortida del mercat de treball de manera intermitent». La seva proposta té com a objectiu consolidar oferta-demanda en el mercat laboral, a fi que els treballs estiguin més ben remunerats, millorar la capacitat del treballador i acabar amb la precarietat. Aquesta proposta es concretaria en què els treballadors poguessin decidir quan entrar o abandonar el mercat de treball, amb la seguretat de poder fer anys sabàtics remunerats.

El tercer ponent, Suzuki, del Japó, va centrar el seu discurs en la situació actual del Japó i en quina mesura haurien d’adoptar les estratègies europees d’ocupació. Segons Suzuki, «els programes de treball tradicionals estan en crisi, ja que no s’adeqüen a les exigències del nou mercat laboral». Per això cal anar més enllà i centrar-nos «en un sistema transversal format per l’empresa, el govern i l’educació». Una estratègia que ha de tenir com a base la inversió en les persones per generar un valor afegit, la combinació d’alts nivells de flexibilitat, amb una alta seguretat i estabilitat laboral, inclusió social i una assignació òptima de l’oci al llarg de la vida.

L’acte de cloenda d’«Ocupació per a tots és possible» va anar a càrrec d’Anna Diamantopoulou, excomissària europea de Treball i Assumptes Socials. Segons Diamantopoulou estem «en un món que es troba en una cruïlla d’objectius i d’idees, on les institucions ja són ineficaces per al món laboral actual». En aquest nou món és necessària l’aparició d’una nova governança global amb noves institucions, però també la reforma d’altres que ja existeixen, com ara el FMI i el BM. La ponent també va apuntar la importància de la sostenibilitat, «que es basa en la creació de llocs de treball mitjançant una estratègia de defensa i atac».

Aquesta estratègia té per objectiu protegir el que ja hem aconseguit en l’àmbit laboral per poder avançar en els drets socials. Un concepte que busca fer compatible la solidaritat amb la competitivitat. Tot i que semblin dos conceptes antagònics, Diamantopoulou diu que això és possible mitjançant fons com el FSE o FEDER, la coordinació i cooperació entre països, i una nova legislació per protegir el mercat laboral.

Una altra idea destacada en aquest acte de cloenda fou establir mecanismes que motivin les empreses a adoptar mesures de responsabilitat corporativa i evitar que aquest concepte quedi al servei del màrqueting. Més enllà de les polítiques actuals, l’excomissària va apuntar que cal tenir en compte el concepte d’especificitat, és a dir, que cada mercat laboral és diferent i que cal evitar les polítiques de discriminació, perquè a la llarga aquestes tenen més costos i són excloents.

És evident que els sindicats estan en crisi, i que ara per ara la plena ocupació és difícil d’assolir. Per això és necessari que els sindicats s’adaptin a les exigències del món global actual, que es converteixin en un xarxa per proveir els treballadors de tot un ventall de serveis i seguretat; és a dir, que ampliïn aquest rol reivindicatiu que els caracteritza.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
PP Emilio Gabaglio, exsecretari general de la Confederació Europea de sindicats: «Europa té el capítol de els drets socials al nivell més alt possible»
 
IF Solidaritat sindical mundial
 
RS Ocupació i Globalització
 
IF Globalització laboral insostenible
 
IF Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.