Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > El jovent davant dels reptes d’avui en el món laboral: models de formació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El jovent davant dels reptes d’avui en el món laboral: models de formació
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Durant aquesta sessió s’han debatut els avantatges i inconvenients dels models de formació professional alemany, italià i espanyol. L’homologació d’un model gratuït i de qualitat a nivell europeu ha estat una necessitat remarcada per tots els ponents.

En primer lloc, el representant de la confederació alemanya de sindicats DGB-Jugend, Thomas Giessler, ha parlat del sistema educatiu del seu país. El model de formació professional a Alemanya és un sistema dual basat en tres pilars: l’aprenentatge a l’escola professional, una estada de pràctiques paral·lela a una empresa i la formació continuada. Giessler ha explicat que els empresaris es veuen motivats a participar en aquest sistema dual perquè tenir estudiants en pràctiques els permet adaptar les futures generacions als requeriments de l’empresa i assegurar-se, així, que disposaran d’empleats qualificats. Ara bé, només un 23% de les empreses participen al sistema dual i és per això que l’estat federal d’Alemanya està legislant perquè les empreses que no ofereixin voluntàriament aquesta formació professional contribueixin amb recursos econòmics al seu finançament. Les competències per gestionar aquest sistema dual pertoquen tant a les cambres de comerç i d’indústria del país com a cada estat federat.

El sistema dual de formació professional d’Alemanya orienta els joves mentre estudien —de manera que no es veuen obligats a escollir el seu futur professional tan aviat—, els motiva molt i assegura una bona mobilitat professional i una baixa taxa d’atur. No obstant, resulta força complicat i dóna poques possibilitats a qui té dificultats per aprendre. El representant de DGB-Jugend s’ha mostrat preocupat, sobretot, perquè aquest sistema és molt dependent de la situació econòmica del país i, a banda, no es reconeix a Europa. Giessler ha conclòs la seva intervenció amb una cita de John F. Kennedy: “Només hi ha una cosa més cara que l’educació: la manca d’educació”.

Per la seva banda, el representant d’Itàlia, Mauricio Scandurre, ha començat la seva ponència convençut que “la formació professional està adquirint un paper determinant per obtenir un lloc de treball, per a la contractació” i ha comentat la forma com Itàlia està encarant els reptes de la formació. En aquest país hi ha una modalitat de contracte laboral d’aprenentatge que beneficia tant joves —facilitant-los l’accés al món laboral i dotant-los de qualificació professional— com empreses —que reben diversos tipus de reduccions fiscals. Amb tot, Giovanni, el representant de coordinació de la Confederació Italiana de Sindicats del Treball (CISL), ha assegurat que moltes empreses han especulat amb aquests contractes, així com amb les ajudes que l’estat concedeix per a formació continuada. Per aquest motiu, a Itàlia s’ha creat un observatori que regula l’ús dels recursos econòmics destinats a formació permanent. Així mateix, els joves italians disposen d’un llibre de formació que registra tots els estudis i la formació que han rebut. Ve a ser com un currículum i funciona com a garantia de capacitació real dels treballadors.

En darrer lloc, l’economista i sociòloga Esperanza Rodríguez ha fet un repàs dels diversos models de formació professional del Regne Unit —impulsat pel govern—, americà —impulsat pels sectors econòmics—, francès —impulsat pels agents socials— i d’Espanya —impulsat alhora per govern, agents socials i comunitats autònomes. L’objectiu principal de tots aquests models durant les últimes dècades ha estat apropar els sistemes educatiu i formatiu. En el cas del model espanyol, s’ha intentat integrar els tres subsistemes de la formació professional: formació professional reglada o inicial, formació continuada i formació ocupacional d’inserció o reinserció. Tot i això, l’adequació del sistema educatiu i el món laboral segueix tenint problemes com la transició escola – empresa, la manca d’un model formatiu eficaç, l’abandonament sense titulació del sistema educatiu per part de molts joves i la subocupació per excés de formació. Aquest últim punt resulta especialment greu.

La conclusió de la xerrada ha estat la urgència de requalificar la formació professional i de crear una vinculació permanent entre el món educatiu i el productiu. “L’expectativa del treball és molt baixa, i l’únic recurs per a fer-hi front és una mà d’obra que s’adeqüi als estàndards qualitatius que exigeixen les empreses”, ha comentat Esperanza Rodríguez. Per això cal que els organismes implicats, tant governs com empreses, s’impliquin decididament en la tasca de revalorar la formació professional i que comprenguin la seva transcendència. Evidentment, s’ha de seguir potenciant el rol imprescindible de la formació continuada perquè, com ha dit la mateixa especialista en la matèria, “hem de canviar el xip: ja no existeix el treball per a tota la vida”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: el treball de les persones joves
 
RS Què s’amaga darrere la teva roba?
 
IF L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
 
AS Governar la globalització des del treball
 
IF Cultura de la participació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.