Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Investigació aplicada i intervenció en l'àmbit de les migracions
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Investigació aplicada i intervenció en l'àmbit de les migracions
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Javier Mahía, de l'Asociación Comisión Católica Española de las Migraciones, (ACCEM) (Astúries) ha presentat l'Observatori Permanent de la Immigració que es va crear a Astúries l'any 1998.

Aquest observatori va ser promogut per les entitats ACCEM, la Conselleria de Benestar Social, la Plataforma Proimmigrants d'Astúries... Actualment s'hi han adherit 35 entitats. Els objectius de l’observatori són: - Analitzar de forma dinàmica el context socioeconòmic dels immigrants. - Establir processos de cooperació entre els diversos actors: posar en comú la informació relacionada amb els immigrants. Conèixer els recursos del territori per adaptar-los a les necessitats del col·lectiu. - Establir processos de participació i accessibilitat per als immigrants.

D’altra banda, els principis d’actuació es basen en la participació ciutadana, l’aproximació global al territori i el partenarietat dels actors socials. Així, les activitats es dirigeixen a la mobilització i avaluació de la situació per tal de proposar accions. La metodologia que s’utilitza és l’anàlisi quantitativa i qualitativa.

Els resultats de l’experiència han permès: - Crear una xarxa territorial d’actors i entitats relacionats amb la immigració a fi de dur a terme accions conjuntes. - Crear eines per al disseny consensuat d’indicadors territorials útils en l’anàlisi de la situació socioeconòmica del col·lectiu. - Complementarietat de recursos i accions entre entitats públiques i tercer sector. - Millora dels processos de participació.

Tanmateix, l’experiència també va evidenciar una sèrie de limitacions entre les quals destaquen: - L’escassa cultura del treball en xarxa: hi ha recels i desconfiança. - La pluralitat d’interessos particulars dels diferents agents. - Manca de temps per iniciar el procés entre tots els participants. - La difícil adequació dels diferents ritmes i recursos dels actors implicats en el procés.

Finalment Mahía ha destacat que el treball acomplert des de l’observatori parteix de la base que qui té la informació és qui treballa sobre el terreny i, per tant, la feina consisteix a gestionar la informació que s’extreu de les persones que estan en contacte directe amb el col·lectiu.

Jordi Pascual, d'AEP Desenvolupament Comunitari, ha assenyalat que per promoure la convivència és fonamental fomentar processos que augmentin el grau d’interrelació entre els diversos grups que integren una societat. S’han d’incentivar els intercanvis per augmentar la cohesió social.

La seva investigació porta el nom de Diagnòstics participatius i es basa en la idea que la recerca ha de ser un recurs per al treball comunitari. El mètode que utilitza combina la investigació amb l'acció participativa i es basa en el paradigma de la reflexivitat. Així, la investigació és, alhora, una eina d’acció.

Exemples: dinamització comunitària, viver de recursos per a la convivència (s’ha fet diagnòstic per actuar en la millora de la convivència veïnal a Premià de Mar), mediació intercultural comunitària... La premissa és pensar i actuar.

Les possibilitats i limitacions de la investigació participativa són les següents: 1. L’articulació entre la societat civil i la política és complicada. Ara bé, és un espai que s’està obrint i és primordial perquè hem d’aconseguir que els qui prenen decisions escoltin la societat civil. 2. Hem d’estudiar quins són els espais que ens permeten de conèixer una nova forma de fer política més participativa. Espais on es pugui fer treball comunitari.

Omar Aguer, del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats de la Universitat de Barcelona (CREA), ha explicat que el seu centre actualment fa un estudi sobre immigració i mercat laboral. En aquest estudi les persones immigrants participen en totes les fases del projecte, des de l’inici fins al final.

Aquesta participació ha permès una major riquesa i ens apropa més a la realitat que s’estudia. Han utilitzat la metodologia dialògica, és a dir, una manera de dur a terme la investigació que fa que investigadors i persones investigades es trobin en igualtat de condicions.

Per la seva banda, Ramon Flecha, també de CREA, ha explicat les anomenades Comunitats d’Aprenentatge, un model d’educació que ja s'ha posat en pràctica en algunes escoles del territori espanyol.

L’essència d’aquest model d’aprenentatge resideix en la igualtat i, per tant, es vol fer front a l’actual model excloent de la societat de la informació imperant a les nostres escoles. Així, diuen que l’aula no s’ha de dividir per grups de nivell, sinó que, al contrari, és millor que la classe sigui heterogènia. Davant del descontrol d’una classe s’ha d’actuar al revés de com fins ara s'ha fet: en comptes de dividir l’aula, s'han d'incorporar totes les persones adultes necessàries perquè els nens aprenguin al màxim dins la mateixa classe (els nens s’han d’ajudar entre ells).

D’altra banda, Flecha ha defensat que les escoles han de ser centres de formació familiar i, per tant, s’haurien de prendre mesures com obrir les portes de l’aula d’informàtica als familiars i convertir l’escola en centre social. Així doncs, les propostes de CREA i les Comunitats d’Aprenentatge són les següents: 1. Que es fomenti el diàleg en els processos d’investigació. 2. Que es fomenti el diàleg en totes les institucions per donar passos decisius cap als «somnis».

Adriana Kaplan, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha ofert una ponència adreçada a la investigació aplicada i la mutilació genital femenina. En primer lloc ha contextualitzat el fenomen explicant que la mutilació genital femenina és «l’extirpació total o parcial dels genitals de la dona no per raons mèdiques, sinó culturals o socials». Cal tenir present que no a tota l'Àfrica es practica la mutilació genital femenina i que en alguns dels llocs on es fa s’ha legislat en contra d'aquesta pràctica. Amb tot, les mesures no han tingut prevalença, no hi ha hagut resposta.

Les raons que es donen per practicar la mutilació genital femenina es basen en la tradició, l’estètica, consideracions socials, de gènere... I les conseqüències d’aquesta pràctica poden ser nefastes: infeccions que condueixen a la mort, hemorràgies...

Les estratègies de prevenció que la ponent ha assenyalat són: 1. Informació per als pares i mares, però sobretot per als líders religiosos. 2. Formació interdisciplinària. 3. Fer propostes alternatives a la mutilació.

Bàsicament s’ha pensat a fer les dues últimes etapes del ritual (la cultural i la social), deixant de banda la física (mutilació).

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
IF El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
 
RS Ciutats, drets humans i globalització.
 
RS Igualtat d’oportunitats
 
RS La immigració i els reptes del govern local
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.