Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

El Diàleg sobre moviments humans i immigració celebrat entre els dies 2 i 5 de setembre al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona va reunir 249 ponents —especialistes, funcionaris i integrants de distintes institucions locals, nacionals i internacionals— i hi van participar més de 1.800 inscrits per debatre sobre la complexa i diversa situació del fenomen migratori i assolir una visió compartida de la importància de la mobilitat humana com a eina per al desenvolupament i la construcció de societats progressistes on la diversitat sigui un element d'integració i no de conflicte. Per aconseguir això és imprescindible una gestió multilateral de les migracions.

És possible una gestió correcta de les migracions? Està preparat el món per afrontar aquest flux constant de persones? El Diàleg sobre moviments humans i immigració celebrat al Fòrum Universal de les Cultures va debatre durant el 2 i el 5 de setembre la complexa situació del fenomen migratori. Des de les distintes visions es va abordar la migració com un procés en creixement constant, com a font de riquesa de les societats i com una aportació invalorable per al desenvolupament, però també es van analitzar les complexes situacions de desigualtat, de discriminació i explotació que comporta aquest procés, com també la constitució de màfies que promouen el tràfic il·legal de persones que, desesperades, cauen a les urpes de la més profunda degradació humana. Per això es va deixar ben clar la imperant necessitat de buscar models de gestió que permetin de regular d'una manera equilibrada i justa el flux, d'afavorir la integració social i de valorar la veritable aportació dels moviments humans.

Globalització, un estímul per a la migració i la transformació demogràfica

Els moviments humans són l'expressió més notòria del món globalitzat. Si bé les migracions són un moviment que es genera des de l'inici de la humanitat —« la història de la humanitat és la història dels moviments humans », va afirmar en aquest sentit Estrella Domínguez , directora general d'Integració d'Immigrants del govern espanyol—, els efectes econòmics i socials de la globalització a la primeria del segle XXI no han fet més que impulsar i afavorir el moviment de persones. Durant les últimes dècades, la bretxa entre rics i pobres ha anat en constant augment i això ha causat la intensificació dels moviments.

Actualment, el fenomen més important a escala mundial és la globalització, un procés que és gairebé exclusivament econòmic, amb llibertat total dels moviments de capitals i mercaderies, però amb barreres i restriccions estrictes per al flux de persones. Segons el professor Massimo Livi Bacci , demògraf de la Università degli Studi de Florència , « l'argument de les desigualtats econòmiques és un dels elements que han originat un creixement de les forces que empenyen a la migració, però aquestes forces topen al seu torn amb les forces de les barreres policials ».

En aquest sentit, Thoraya Obaid , directora executiva de la UNFPA, ha afirmat que « la immigració és conduïda per la globalització, ja que les persones són forçades a emigrar », però es troben amb estats que es protegeixen més de les migracions que del mercat.

Però si bé la majoria dels fluxos migratoris es basen en les diferències d'oportunitats econòmiques, cal tenir en compte les migracions causades per persecucions i violació dels drets humans, conflictes i guerres.

Moltes societats estan experimentant una transició demogràfica i segons els ponents hi haurà canvis profunds en el seu context socioeconòmic. Però malgrat la creença d'un creixement incessant, la població mundial tindrà un creixement més lent i el pes relatiu de cada continent en la distribució de la població quedarà significativament alterat.

« Entre els anys 2000 i 2050, la població en edat de treballar (20-50 anys) dels països desenvolupats disminuirà per la seva poca taxa de natalitat, mentre que aquest mateix segment de població augmentarà el 60% als països subdesenvolupats. És a dir, que si les tendències demogràfiques segueixen el curs actual, aquest descens de població dels països rics es veurà complementat per la població immigrant », va afirmar Livi Bacci .

La discriminació, l'explotació i el tràfic

Al llarg del Diàleg, es va fer referència a la situació actual dels immigrants i a com en molts casos s'han convertit en els bocs emissaris de les societats on s'instal·len i els fan culpables del declivi cultural i econòmic d'aquestes societats. Thoraya Obaid , directora executiva de l'UNFPA, ha posat de manifest que, malgrat els esforços de les organitzacions internacionals i de les ONG, « es continuen violant els drets dels immigrants ».

Però la situació encara és més greu en el cas de les dones (el 50% dels immigrants ho són), ja que s'enfronten a una doble discriminació per ser immigrants i per ser dones.

En general, s'incorporen al sector serveis (servei domèstic, cura de persones d'edat avançada, etc.), fet que les converteix en més vulnerables, perquè no tenen cobertura social i sovint són retingudes en el seu espai de treball. Un altre alt percentatge de dones són víctimes del tràfic i es veuen exposades a l'abús i a l'explotació sexual. « El tràfic de dones és l'explotació de la immigració sobre la qual la política no té control », va afirmar a tall de síntesi Esohe Agathise , de la Coalition Against Trafficking in Women.

Al seu torn, aquestes dones que emigren deixen els fills al país d'origen i s'origina així un afebliment familiar que té com a conseqüència la deterioració de la societat.

Les xifres globals del tràfic de persones no fan més que posar números a una situació que no troba solucions: 800.000 persones l'any són víctimes del tràfic transnacional. La manca de polítiques que regulin la situació permet el funcionament d'aquestes màfies que tempten els fluxos migratoris davant la desesperació de trobar una realitat més digna que les que tenen al país d'origen.

Krerkphong Pukprayura , membre de la Royal Thai Police, ha explicat la necessitat de prendre un conjunt de mesures polítiques basades en una legislació adient per lluitar contra la immigració i regular les màfies. En aquest sentit va destacar la necessitat d'establir un control més estricte en l'intercanvi comercial, ja que en l'actualitat les desigualtats econòmiques fomenten la immigració, i, a més, va recalcar la necessitat d'augmentar la cooperació regional.

Després dels atemptats de l'11-S, la situació ha esdevingut encara més desfavorable per a les migracions, ja que han augmentat les barreres de control i s'ha reduït la concessió de visats. Emira Habiby , directora executiva del Centre de Suport a la Família Americana Àrab, considera que especialment des de l'11-S la comunitat àrab dels EUA ha viscut molts traumes. « S'ha silenciat de moltes maneres la nostra comunitat. En general, s'ha culpat els immigrants de tots els mals de la societat, com a bocs emissaris .» La ponent ha plantejat que una societat oberta és un gran pas per solucionar aquesta situació. « Aquest gresol no és una utopia, és una necessitat en un món cada vegada més petit », va sostenir Habiby . D'altra banda, es va mostrar convençuda que les polítiques governamentals ensenyen que el govern no és la resposta, sinó que cal buscar-la en la societat civil.

Refugiats

Les estadístiques demostren que les grans onades de refugiats dels anys vuitanta i noranta han minvat. Això no significa que hi hagi hagut menys conflictes, sinó que a escala mundial l'estatus d'asilat o refugiat sembla més inaccessible o difícil d'adquirir. De fet, el comú de la gent creu que els països rics, Europa per exemple, estan desbordats per hordes de refugiats, però les xifres indiquen que hi ha un índex més alt de refugiats als països encara en via de desenvolupament i que a causa dels exhaustius controls als països més desenvolupats és difícil que aquesta tendència canviï. « Vivim en una regressió al món medieval, on es creia que les muralles impedirien l'arribada de l'enemic », ha afirmat el professor Stephen Castles . Alguns estudis sobre aquest tema proposen que una manera d'entendre i reorientar el fenomen dels refugiats està relacionada amb l'ajuda que els països poderosos poden oferir als més pobres.

A més, i a partir de l'11-S, s'ha accentuat el problema per als refugiats, ja que « es fa una criminalització sobre l'acceptació de peticions d'asil o refugi, per terror de donar cabuda a potencials terroristes », afegeix Carlos Boggio , representant espanyol d'ACNUR.

La migració, font de desenvolupament i creixement econòmic

La migració no sols enriqueix econòmicament el país d'origen a través de les remeses, sinó que també enriqueix el país receptor. Però no n'hi ha prou d'entendre el desenvolupament amb criteris econòmics i en aquest sentit els moviments humans permeten l'enriquiment cultural.

Els migrants que han viscut en societats democràtiques o amb més llibertat han estat generadors de principis democràtics quan han tornat als seus països d'origen. I també en molts casos solen aconseguir introduir canvis jurídics en benefici de les minories segmentades En matèria econòmica, els migrants són el suport econòmic per a moltes famílies i comunitats a través de les remeses de diners que envien. En molts països, aquestes remeses tenen el mateix percentatge que el Producte Interior Brut i constitueixen una veritable font de desenvolupament, ja que no sols les famílies les utilitzen per comprar béns de consum, sinó que en molts casos s'inverteixen en la construcció o en altres sectors de la indústria i el comerç.

El 60% dels immigrants llatinoamericans envien diners als seus països d'origen que, al seu torn, genera el mateix percentatge dels ingressos de les famílies d'aquestes països, mentre que aquesta xifra només representa el 10% del que generen en guanys els països rics. Un altre dels exemples que serveixen per quantificar l'abast econòmic de les remeses es dóna al Marroc , on les transferències dels emigrants ajuden al manteniment i desenvolupament de 1.200.000 persones. El país en què els immigrants envien més remeses és els Estats Units , des d'on es transfereixen 28.400 milions de dòlars anuals, dels quals 14 milions són d'immigrants mexicans. « En algunes regions del món, aquestes remeses superen les inversions estrangeres o les ajudes per al desenvolupament », va sostenir la directora gerent del Banc Mundial, Mamphela Ramphele , la qual, al seu torn, ha afirmat que es calcula que el 2005 s'enviaran remeses per un valor de 100 milions de dòlars. Per aquest motiu esdevé imprescindible aplicar estructures financeres que permetin més llibertat en el flux de remeses, ja que aquestes constitueixen un factor important per combatre la pobresa global i fomentar el desenvolupament.

Gestió de les migracions. El desafiament de la integració

La situació actual de les migracions obliga els estats a fer la recerca d'eines i estratègies adients que serveixin per protegir, d'una banda, els interessos i els drets humans de les migracions i, de l'altra, els interessos i els drets de la societat receptora.

Per aconseguir això és imperant la necessitat de diàleg entre els estats. L'aplicació de polítiques bilaterals que generin un marc per a l'aplicació d'un sistema multilateral de regles i principis que contemplin els drets i obligacions de tots els actors serà l'eina que podrà mantenir l'equilibri. D'aquesta manera, la gestió de la migració haurà de ser una recerca constant de creativitat, però també haurà de comptar amb la cooperació internacional i la participació dels organismes internacionals, com Nacions Unides, per promoure els principis universals sobre la migració i assolir l'acceptació d'aquest marc multilateral.

" És imprescindible que la gestió pública de la immigració estigui a les agendes nacionals i internacionals », ha afirmat en aquest sentit la secretària d'estat d'Immigració del govern d' Espanya , Consuelo Rumí , la qual, al seu torn, va destacar que en el govern actual s'està treballant en el reglament de l'última Llei d'Estrangeria i va demanar tranquil·litat als immigrants que són en territori espanyol.

El director de Relacions Externes de l'Organització Internacional per a la Migració, Peter Schatzer , ha explicat en aquest sentit que « no existeix cap marc legal per a la regulació de les migracions i la solució no és frenar-la, sinó facilitar els moviments migratoris legítims, tenint en compte els drets humans, la supervivència econòmica i la interdependència, per això esdevé imprescindible la col·laboració estreta entre els països d'origen i els d'arribada dels immigrants ».

La integració social dels immigrants ha estat un dels temes més abordats en el Diàleg i des dels distints sectors s'ha demanat la col·laboració de tots els interlocutors relacionats amb la immigració per tal d'afavorir la diversitat i el ple compliment dels drets humans. « Aquest gresol no és una utopia, és una necessitat en un món cada vegada més petit », ha afirmat Emira Habiby .

En aquest sentit, l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol , va advocar per un equilibri entre els drets dels immigrants i la població local.

El Diàleg sobre moviments humans i migracions, organitzat per l'Institut Europeu de la Mediterrània i el Fòrum Universal de les Cultures, va abordar des dels diferents sectors la complexa situació dels fluxos migratoris i es va deixar ben clar que l'objectiu és trobar un món més integrat on les migracions no siguin el resultat de la fam o la persecució política o religiosa, sinó l'objectiu de poder trobar un lloc on cada ésser humà pugui trobar tot el seu potencial de desenvolupament.

« Els immigrants poden i han d'aprendre moltes coses de nosaltres: el concepte de ciutadania, la igualtat de sexes, els drets humans universalment reconeguts però escassament aplicats en els països d'origen. Però també nosaltres podem aprendre d'ells en aquests espais urbans fluctuants, porosos, amb un equilibri que es basa en l'existència de dinàmiques no sols distintes, sinó a vegades contraposades... », va sostenir en la lectura del text Metáforas de la inmigración l'escriptor Juan Goytisolo .

Les propostes que van sorgir en aquest Congrés Mundial dels Moviments Humans i Migracions formaran part de l'Agenda 21 de les Migracions.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
IF Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
 
IF El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
 
IF Una acció responsable per a aconseguir el canvi