Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Acció per la igualtat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Acció per la igualtat
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

La sessió miniplenària «Acció per la igualtat» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb la intervenció de Susana Barnetche, representant de Renovación (Mèxic), que va explicar les tasques que duu a terme l’associació que ella representa i la seva experiència com a membre fundadora del Grupo de Voluntariado Las Águilas, associació regional d’organitzacions de voluntariat. A continuació, Abu Murshed Chowdhury, representant del Programme for Helpless And Lagged Societies (PHALS) de Bangla Desh, va presentar la ponència «Iniciatives contra la pobresa», en la qual va explicar el treball desenvolupat per la seva organització. Tot seguit va ser el torn de Belsem Zmantar, de l’Association d'Assistance aux Grands Handicapés à Domicile (AAGHD) de Tunísia, que va presentar les experiències de l’associació que dirigeix en la ponència «Voluntariat i assistència per a persones grans». Finalment, Francisco Javier Zúñiga, de l’Associació Martin Luther King (Nicaragua) i representant del Movimiento Comunal, va presentar la ponència «Justícia social a Nicaragua», en la qual va reflexionar sobre les injustícies socials que han afectat diferents sectors de la població del seu país. La sessió miniplenària «Acció per la igualtat» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb la intervenció de Susana Barnetche, que va explicar que Renovación és un centre de desenvolupament comunitari que té com a objectiu contribuir al desenvolupament de la comunitat marginal mitjançant la prestació de serveis educatius i assistencials, especialment als infants. Al centre de desenvolupament comunitari Renovación hi ha un centre de desenvolupament infantil en què s’atenen 10 hores al dia fills de mares treballadores amb recursos escassos; una escola de pares i familiars complementària al centre de desenvolupament infantil; un centre comunitari de salut (que compta amb el suport financer de la conselleria de salut de Mèxic DF); un servei dental que ofereix atenció gratuïta als infants i de pagament als adults; serveis d’assessoria legal; un club del llibre per a infants i adults; cursos d’alfabetització primària i secundària (gestionats per voluntaris); una botiga de roba i una de mobles nous i usats a preus mòdics; i un gimnàs per a persones de la tercera edat i diabètics. En aquests projectes hi estan involucrats múltiples sectors de la societat mexicana: la mateixa comunitat, voluntaris, la iniciativa privada, empreses i el govern local i central.

A Renovación estan convençuts que «l’educació dels infants és la millor inversió social per fer de Mèxic un país millor». Per aquest motiu, en tots els seus programes es presta una especial atenció a l’estimulació de les intel·ligències múltiples dels infants, mitjançant tallers d’arts plàstiques, tallers de música, esports, ordinadors (eines d’aprenentatge i percepció sensomotriu), sempre ajudats de teràpia del llenguatge, del joc, gestual i de família. Susana Barnetche va explicar que els serveis que ofereix Renovación beneficien 254 famílies l’any. I que hi ha 830 famílies més que el sol·liciten sense que sigui possible que hi accedeixin per manca d’espai i finançament. La preocupació de Renovación per les necessitats comunitàries que no podien atendre va provocar que es plantegés establir un grup de coordinació regional de voluntaris i fomentés la fundació del Grupo de Voluntariado Las Águilas, format per diverses organitzacions de voluntaris que operaven a la regió, dedicades a camps com ara la salut, l’educació, l’atenció a la tercera edat, etc., sempre en un radi de màxim 15 minuts de la comunitat. El Grupo de Voluntariado Las Águilas va néixer, doncs, amb l’objectiu d’unir i coordinar esforços i amb la finalitat d’optimitzar els recursos amb què comptaven cada una de les associacions individualment. D’aquesta manera, segons va explicar Susana Barnetche, han arribat a atendre 3.500 famílies.

El Grupo de Voluntariado Las Águilas, a més de dur a terme una important tasca de desenvolupament social a la regió, ha promogut la participació en el projecte, com a voluntaris, dels habitants d’una zona residencial propera al barri marginal en què està emplaçat el centre de desenvolupament comunitari Renovación. La col·laboració dels habitants de la zona residencial ha trencat barreres psicològiques i socials i, conseqüentment, ha contribuït a la millora de la convivència entre els habitants d’ambdues comunitats. Susana Barnetche va finalitzar la seva intervenció exposant la tesi proposada com a punt de partida del debat posterior a la seva ponència: «El que no es pot fer davant la necessitat és creuar els braços i tancar els ulls». Tots els delegats presents es van mostrar totalment d’acord amb ella.

A continuació, Abu Murshed Chowdhury va explicar que PHALS va néixer l’any 1991, quan un grup de voluntaris de Bangla Desh es van unir per reconstruir una escola (infantil i per a adults) enfonsada en unes greus inundacions. D’aquesta unió, en va sorgir una organització de voluntaris que té com a objectiu contribuir a la millora de la qualitat de vida a Bangla Desh, mitjançant la construcció i gestió d’escoles rurals. Bangla Desh –va explicar Abu Murshed Chowdhury– és el 8è país més pobre d’Àsia. Un 60% de la seva població viu per sota del llindar de la pobresa i un 20% ni tan sols té sostre. Cal tenir present que un 85% de la població és rural, dada que significa que molt possiblement no té drets de propietat, ni accés a recursos financers ni a l’educació.

Segons Abu Murshed Chowdhury, per acabar amb la pobresa cal fomentar el desenvolupament, incrementant el nivell d’alfabetització de la població rural, donant suport a la participació de les dones en la vida econòmica i millorant la productivitat de les explotacions agrícoles i la comercialització dels seus productes. PHALS entén que la promoció dels drets humans i de l’educació és un suport imprescindible en tots els projectes de desenvolupament sostenible. En col·laboració amb altres ONG, PHALS ha desenvolupat projectes de suport a la reconstrucció d’àrees afectades per inundacions; educació (primària, bàsica, preprimària i per a adults); ajuda sanitària; programes de sensibilització per la pau; i programes de microcrèdits en àrees rurals.

Abu Murshed Chowdhury va acabar la seva intervenció exposant la tesi proposada com a punt de partida del debat posterior a la seva ponència: «Els voluntaris que tenen una devoció cordial i sincera poden col·laborar en la creació d’un món més lliure amb un mínim esforç, perquè ells no treballen mai a canvi d’una recompensa i per tant poden desenvolupar iniciatives molt senzilles que mitiguen la pobresa i la fam en la seva societat». Tots els delegats presents es van mostrar totalment d’acord amb ella.

En la seva intervenció, Belsem Zmantar va explicar que Tunísia és un país amb una gran tradició associativa, però que tot i així la seva organització, fundada l’any 1993, va ser la primera a preocupar-se de l’atenció a persones de la tercera edat. L’AAGHD va iniciar les seves activitats dissenyant un programa d’atenció a domicili per part d’auxiliars de vida i implementat un programa de formació per competències d’aquests agents.

Posteriorment, ha construït i gestiona un centre de dia per a persones de la tercera edat i discapacitats.

En darrer lloc, ha desenvolupat un projecte d’integració laboral de dones discapacitades de la regió de Tunis (finançat pel FEM).

Belsem Zmantar va explicar que els auxiliars de vida són voluntaris que es desplacen als domicilis de persones de la tercera edat o discapacitades i fan tasques d’infermeria, ajuda a l’alimentació, comunicació i escolta, suport administratiu, acompanyament, etc. Fan aquests serveis entre 6 i 30 hores a la setmana, segons les necessitats dels usuaris del servei i de les seves famílies. Aquests voluntaris reben una formació continuada que els capacita per desenvolupar les seves tasques de manera professional i els ajuda a inserir-se, si així ho desitgen, en el mercat laboral.

Des de l’any 1993 fins al juliol del 2004, l’associació AAGHD ha format 66 auxiliars de vida, dels quals 35 han passat a treballar en el sector privat.

Belsem Zmantar va explicar que en el desenvolupament del programa d’atenció domiciliària es va detectar que hi havia un problema greu d’aïllament de les persones de la tercera edat i els discapacitats. Per aquest motiu, AAGHD va decidir construir un centre de dia en el qual es desenvolupen diversos programes que en fomenten la integració social. Al Centre de Dia hi ha dones discapacitades que treballen en un programa de recollida selectiva de residus; persones grans encara actives que col·laboren en la formació dels nens del barri i transmeten els seus coneixements sobre oficis tradicionals; es desenvolupen activitats d’oci, cursos de formació per a adults, i cursos d’informàtica gestionats per voluntaris... Així, doncs, no només es tracta d'un centre d’atenció a les persones de la tercera edat i el discapacitats, sinó que també és un espai de retrobament intergeneracional, en què persones de totes les edats desenvolupen programes de voluntariat de serveis a la comunitat.

Per aquest motiu, la tesi proposada per Belsem Zmantar com a punt de partida del debat posterior a la ponència va ser: «No hi ha edat per al voluntariat». Tots els delegats presents s'hi van mostrar totalment d’acord.

Per la seva part, Francisco Javier Zúñiga va iniciar la seva ponència amb una sentència: «La justícia social és una condició indispensable per a la pau».

Tot seguit va explicar de forma breu la realitat social de Nicaragua. Nicaragua és un país pobre, de petites empreses informals i camperols, castigat per catàstrofes naturals. Té 5.200.000 habitants, dels quals un 51% són dones i un 65% té menys de 25 anys. El seu PIB/càpita anual és de 730 dòlars i la taxa de desocupació és d’un 40%. Aquestes xifres econòmiques expliquen que en l’actualitat hi hagi uns 600.000 nicaragüencs emigrats a Costa Rica.

El juliol de 1979, el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) va derrotar la dictadura de Somoza i es va establir en el poder amb l’objectiu de fomentar la justícia social en un país on aquesta no existia. L’any 1984, buscant la pau, es van convocar unes eleccions generals que el FSLN va perdre, i així es va donar per acabat un breu període revolucionari on semblava que la justícia social era possible. En l’actualitat, a Nicaragua, un 20% de la població disposa del 70% dels recursos del país. La corrupció governamental és generalitzada. La majoria de la població viu amb 1 dòlar al dia i no s'ha eradicat el treball infantil. Aquesta situació –segons va afirmar el representant de l'Associació Martin Luther King– lluny de millorar, empitjora a conseqüència de l’aplicació de polítiques econòmiques de caràcter neoliberal.

Francisco Javier Zúñiga va afirmar que a Nicaragua no hi ha una autèntica democràcia, perquè no hi ha justícia social. L’esperança de desenvolupament del país es troba en els seus moviments socials, fortament lligats a la trajectòria política del país i caracteritzats per un elevat índex de participació (unes 200.000 persones), el desenvolupament de programes de promoció de la salut i l’educació, i per les seves mobilitzacions en defensa dels drets socials i en contra dels processos privatitzadors. L’objectiu del moviment comunal no és substituir l’Estat, sinó pressionar-lo perquè treballi per millorar les condicions de vida dels ciutadans i a favor de la justícia social.

Com a conclusió, Francisco Javier Zúñiga va proposar la tesi següent per comentar-la en el debat posterior a la ponència: «Les desigualtats causades per les polítiques socials són reptes dels moviments socials, per enfrontar-se a la pobresa, i organitzar moviments de pobladors per defensar els seus drets». Entre els delegats presents hi va haver majoria d’opinions mitjanament d’acord amb les tesis del ponent i fins i tot alguna de radicalment en contra, perquè considerava que havia fet un discurs excessivament polititzat, en el qual no va concretar quines eres les bones pràctiques del moviment comunal.

Problemàtica:
La desigualtat social d'origen econòmic a la ciutat de Mèxic.
Els efectes de la pobresa a les zones rurals de Bangla Desh.
L'aïllament social de la tercera edat o els discapacitats a la ciutat de Tunis.

Proposta:
Intervenir localment per pal·liar les problemàtiques detectades. Aquest és la missió de les associacions de voluntaris: Renovación a Mèxic, PHALS a Bangla Desh o AAGHD a Tunísia.

Bones pràctiques:
Complementar l'acció local amb la creació de xarxes de cooperació regional i internacional, que potencien de forma notable la feina duta a terme amb la inversió de molt pocs recursos.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS Intervencions en salut
 
RS Sessió inaugural "18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004"
 
AS Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.