Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

Més de la meitat de llengües del món es troben en procés d’extinció. Aquesta dinàmica d’homogeneïtzació cultural preocupa de valent els lingüistes d’arreu del món que, amb tot, es mostren esperançats i creuen que la cooperació entre moviments socials i els diversos governs pot garantir el futur de les comunitats lingüístiques. Evitar les relacions jeràrquiques de poder entre llengües i apropar els resultats de les polítiques lingüístiques al seu plantejament teòric són algunes de les recomanacions dels sociolingüistes per aconseguir-ho.

“Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau” ha estat el marc de la desena trobada internacional de l’Institut Linguapax. El Diàleg, celebrat del 20 al 23 de maig al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), ha coincidit amb l’exposició “Veus” i ha volgut reflexionar sobre la necessitat de preservar les llengües del món i promoure el respecte entre comunitats lingüístiques com a condició sine qua non per a la pau. Conciliar la convivència dels pobles, la sostenibilitat i la pau –conceptes que coincideixen amb els tres eixos del Fòrum Universal de les Cultures– va ser una consigna repetida al llarg de la trobada.

Vivim en un món en què cada dia es produeixen més contactes socials i lingüístics i en què les lògiques econòmiques donen poder a aquelles llengües amb més parlants, que s’imposen per sobre de les altres. En aquest context és imprescindible salvaguardar la diversitat cultural i lingüística –tot evitant els processos d’homogeneïtzació i de substitució de llengües– perquè les llengües són, a més d’una via per comprendre els altres i emfatitzar-hi, els principals signes d’identitat de les comunitats, un dels majors patrimonis de la humanitat i formes diferenciades d’entendre el món.

Per capgirar en pocs anys l’actual dinàmica de mort de la diversitat pot ser útil mirar d’entendre les llengües com a parts o espècies d’un ecosistema plural en convivència i interdependents les unes de les altres. Aquesta aproximació ecològica a les llengües s’anomena ecolingüística i defensa que diverses llengües puguin cohabitar en una mateixa zona de forma sostenible, és a dir, en un context d’equilibri i repartiment d’usos, en lloc de ser una amenaça les unes per a les altres. Aquest desenvolupament sostenible de les llengües sovint ha de ser recolzat per tècniques com la revitalització. Això sí, perquè les llengües interaccionin i evolucionin de forma sostenible és imprescindible una organització institucional i política pròpia perquè cada comunitat lingüística pugui gestionar els seus recursos i conservar la seva identitat cultural dins de tot ecosistema. De la mateixa manera que existeix una consciència planetària sobre el perill d’extinció de moltes espècies i la necessitat de sostenir la biodiversitat, també cal assolir una consciència col·lectiva de preservació de la riquesa de la diversitat lingüística.

Durant les darreres dècades s’ha evidenciat que hi ha una relació directa entre la negació de drets a les comunitats lingüístiques i els conflictes bèl·lics. En efecte, la subordinació i menyspreu de les llengües maternes és un factor que ha cultivat l’odi i la violència en zones com el Nord d’Àfrica i és, doncs, una de les principals causes de moltes guerres. És per això que experts com Fernand de Varennes –guardonat juntament amb Joshua Fishman amb un premi Linguapax durant el Diàleg– reclamen la creació de tractats universals específics que vetllin per la preservació dels drets vinculats a les llengües i els reconeguin com a drets fonamentals. Cal promoure una igualtat entre les llengües –tant en l’educació com en altres àmbits–, tot evitant les relacions de poder entre elles. Per tant, garantir un accés igualitari de tots els ciutadans als serveis, independentment de quina sigui la seva llengua, hauria de ser la finalitat bàsica de tota política lingüística. Però massa sovint les institucions oficials de països amb una heterogeneïtat de llengües plantegen polítiques lingüístiques que no es corresponen amb la seva aplicació pràctica.

Ara bé, algunes experiències d’educació en més d'una llengua constitueixen una lliçó de com, en molts casos, les polítiques lingüístiques sí poden ser aplicades de forma reeixida. Casos d’ensenyament multilingüe com els de Papua Nova Guinea, Guatemala, Eritrea o el País Basc demostren que no només és possible educar en vàries llengües fins i tot en comunitats modestes, sinó que a més es pot fer respectant els pressupostos per educació, un cop els programes ja han arrencat. L’educació multilingüe contribueix a preservar la diversitat lingüística del món i fa que els parlants reconeguin el valor de les seves llengües i n’ampliïn les funcions socials. A més, dóna als alumnes formes diferents de veure el món i, per tant, més capacitat d’adaptació i d’aprenentatge. En conclusió, potencia la conservació cultural, és viable econòmicament i obté resultats didàctics altament satisfactoris.

A escala nacional, trobem projectes tan interessants com “Voluntaris per la llengua”, en què es formen parelles lingüístiques d’immigrants i catalanoparlants per promoure l’ús social de la llengua. A més, aquesta iniciativa del Departament de Política Lingüística de la Generalitat fomenta la voluntat de pertinença i facilita la inclusió social. Com veiem, les iniciatives sociopolítiques i l’educació multilingüe tenen un paper clau en el manteniment de la diversitat lingüística i estan també vinculades a la cultura de la pau. La “lingüística de la pau” plantejada pel reconegut lingüista David Crystal proposa, precisament, la promoció dels valors de la convivència, el respecte a la diferència i la diversitat lingüística com a bases fonamentals per a la construcció de la pau mundial.

Els moviments socials, les organitzacions governamentals i no governamentals, i els mateixos lingüistes han d’unir esforços per la causa de la diversitat lingüística i perquè aquesta lluita sigui una contribució a la pau mundial. Per això, com el mateix Crystal va recomanar, és necessari promoure trobades internacionals de lingüistes que cooperin per assolir objectius tant particulars com universals. D’altra banda, iniciatives com la Carta Europea per les Llengües Regionals o Minoritàries (Consell d’Europa) són molt positives, però no poden encarar per si soles el repte de “trobar la unitat en la varietat”. En aquest sentit, Miquel Siguan va reivindicar que la Unió Europea elabori un règim que reconegui totes les llengües europees com a oficials i, d’aquesta manera, es pronunciï decididament a favor de la diversitat lingüística.

En darrer lloc, cal destacar que algunes conclusions del Diàleg podrien prendre forma amb la constitució d’una Casa de les Llengües a Barcelona, idea proposada per David Crystal. Es tractaria, segons el president del Diàleg, Fèlix Martí, d’un gran centre d’investigació sobre diversitat lingüística que formaria part d’una xarxa internacional.

L’era de la societat de la informació estimula el contacte il·limitat entre cultures. Hem d’aconseguir que aquesta proximitat resulti profitosa en lloc de veure-la com una amenaça. Per això cal un model global i sostenible de convivència entre les llengües del món. Perquè, en paraules de Joan Antoni Argenter, “quan es perd una llengua, desapareix una manera de viure al món”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Sessió plenària sobre la sostenibilitat.
 
RS Balanç de la investigació sociolingüística actual
 
IF Dret a la diversitat cultural
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural