Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Espais de la diversitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Espais de la diversitat
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

En aquest taller els ponents han volgut subratllar la importància de la política de la comunicació i dels poders públics per assegurar la diversitat cultural. Així mateix, que la societat civil s’hi comprometi és alhora un factor important per a la vertebració i la cohesió d’aquesta diversitat.

Una proposta per dur a terme aquesta idea és la que ha plantejat Enric Botí , representant de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), però aplicada a la problemàtica que l’ocupa. Botí demana que l’accés a la televisió sigui un privilegi al qual tothom pugui optar, fins i tot les persones cegues. En aquest sentit planteja un seguit d’opcions que es podrien dur a terme mitjançant una regulació governamental que obligués els mitjans a complir-les, com pot ser la generalització del braille, els llibres parlats, la tiflotècnia o l’audiodescripció. Són opcions que facilitarien l’accés als mitjans i a les noves tecnologies als invidents o deficients greus visuals.

Seguint amb el difícil accés de les persones amb discapacitat visual als mitjans, Marisol Moreno , de la Universidad Javeriana, planteja la problemàtica de les persones amb deficiències d’audició. Resulta evident que per a aquest col·lectiu resulta impossible consumir ràdio i incòmode la televisió. Per això creu que és necessari que les administracions intervinguin per regularitzar-ne l’accés. No obstant això, subratlla que aquesta regulació s’ha d’aplicar no tan sols a l’àmbit dels mitjans, sinó també al de la mateixa societat civil.

Per la seva banda, Beatriz García , del Center for Cultural Research, advoca per tal que es creïn programes culturals a llarg termini que augmentin el sentit de participació de les minories davant dels grans esdeveniments que estan limitats per l’espai i el temps i on a més la participació és limitada. Segons Beatriz García , els grups que prenen les decisions no són diversos culturalment parlant; per tant, és difícil que les minories a les quals es dirigeixen connectin amb el missatge. Per això, els mitjans s’han de fer ressò de les minories des de les minories.

Així, Estela Rodríguez , de la Universitat de Barcelona , proposa que siguin els mitjans locals els que s’encarreguin d’aquesta tasca, perquè els estatals no aprofundeixen en la diversitat cultural. I ho proposa des del punt de vista de l’art, més concretament del món del teatre com a eina per accedir a les cultures. Estela Rodríguez es fa ressò de la situació d’autors i intèrprets que arriben a Espanya des de diverses nacionalitats i aquí es troben que el seu art no té cap suport. En aquest sentit torna a aparèixer el paper de les administracions. Rodríguez critica que per a l’art dels immigrants no hi ha cap mena de circuit i que han de ser els centres cívics els que mostrin les seves representacions. Cal que autors i artistes es barregin amb els autòctons per poder circular i que els mitjans ho difonguin perquè, si no és així, aquest art no existeix, explica Rodríguez .

Carme Mayugo , de Teleduca, Educació i Comunicació, planteja que avui en dia s’ha creat un nou espai de més complexitat cultural, on les legislacions que tenim són ineficaces. Les polítiques públiques, davant d’aquesta realitat, plantegen un mínim per contrarestar la situació emergent. Davant d’això la societat reacciona perquè veu que no es cobreixen les seves necessitats, ni des de l’Estat ni des del mercat. Es crea així el tercer sector audiovisual: els mitjans a les mans de grups no lucratius (que no reparteixen beneficis) i d’iniciativa privada.

Problemàtica:
IDEES FORÇA

Tercer sector audiovisual: Organització ciutadana i no lucrativa per formar un mitjà de comunicació. Tant la televisió pública com la privada no compleixen les expectatives de les diverses minories. Per això es fa necessari que sorgeixi un tercer sector audiovisual per satisfer aquesta demanda, i aquest sector el formaran les mateixes minories.

Proposta:
L’Estat, juntament amb els acadèmics i la societat civil, té el deure de crear nous espais públics que reflecteixin la realitat de la diversitat. La televisió és el mitjà més difós i per això cal facilitar-ne l’accés fins i tot a les persones amb deficiències auditives o visuals. L’aparició del tercer sector audiovisual ha de cobrir el buit que tant els mitjans públics com els privats han creat. L’Estat hauria de cedir senyals de televisió i de ràdio a grups no lucratius per tal de facilitar la creació d’aquest tercer sector audiovisual. La mateixa ciutadania hauria de gestionar i distribuir la diversitat cultural implantant mitjans d’àmbit local.

Bones pràctiques:
Des de fa anys l’ONCE té un sistema d’accés a la comunicació implantat que es basa en el braille, el llibre parlat, la tiflotècnia i el catàleg d’ajudes òptiques. A Alemanya una llei obliga les televisions a audiodescriure el 50% de les seves emissions. Al Regne Unit el 4% dels DVD contenen l’audiodescripció. El Fòrum disposa d’una audioguia per a persones invidents que els ajuda a moure’s pel recinte. En el context de la celebració dels jocs de la Commonwealth es va dur a terme un programa cultural paral·lel per potenciar la diversitat.

El tercer sector audiovisual està regulat pel govern de països com ara Alemanya, el Regne Unit, Holanda, Bèlgica, França, els països escandinaus, el Canadà, els EUA, el Brasil, Colòmbia o Veneçuela. A Espanya el tercer sector es veu representat en iniciatives com són la cooperativa Pluralia TV de València, l’Assemblea per a la Comunicació Social de Barcelona i les telestreets de Pamplona i Bilbao.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Les barreres
 
RS Sessió 2: Els síndics de greuges regionals i el dret a l’habitatge
 
IF Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
 
AS Governar la globalització des del treball
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.