Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Arrels cristianes de les tradicions catalanes.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Arrels cristianes de les tradicions catalanes.
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Les arrels del cristianisme es troben en una època en què els camperols celebraven rituals propis deslligats, en un principi, de la religió (els quals van començar a immiscir-s’hi a partir del segle IV). El cristianisme conserva moltes d'aquestes arrels paganes en els seus rituals. Un exemple característic és el de les fogueres de Sant Joan (que es recull en altres tradicions paganes llatinoamericanes) o el fet que la Mare de Déu neixi el 8 de setembre i mori el 15 d'agost, ja que aquest període coincideix amb el cicle agrari.

La frontera entre la superstició pagana i els costums propis del cristianisme és, de vegades, molt feble, de manera que cal saber distingir el perquè dels rituals. Per exemple, l'adoració de la Mare de Déu no és una cosa pròpia del cristianisme, ja que només es pot adorar a Déu. El mateix passa amb el problema de l'adoració de les icones: per tal de no confondre l'adoració amb el fanatisme s’ha de recórrer al concepte d'encarnació (que és una de les característiques més importants del cristianisme). L'encarnació de Déu en forma d'home és representada constantment en l'art sacre i, per tant, no és estrany que s'adori a Déu a través de Jesucrist resant davant d'un quadre. En qualsevol cas és fonamental no confondre on acaba la tradició perquè l'adoració de Déu no caigui en l'adoració d'un simple objecte.

Continuant amb el significat de les festes, cal dir que en el moment actual la majoria de la població no sap quin és el seu origen ni la seva finalitat. Des de la dècada de 1980 s'ha entrat en una època de "decadència moral" i de "nihilisme generalitzat", en què una celebració es converteix en una festa frívola i autodestructiva. Aquest desconeixement porta a la necessitat de crear nous ídols, noves icones que recorden la manca d'espiritualitat de la societat pagana anterior al segle IV (de vegades es parla d'una mena de “neopaganisme”). Les estrelles de la música, de la televisió, de l'esport i del cinema són els nous déus d'un ser humà desesperat que ha perdut la identitat i desconeix els valors de l'espiritualitat cristiana.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Cultural Competence
 
RS Religions minoritàries
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
RS Història, religió i cultura zoroàstriques i reptes actuals
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.