Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Reunió de joves líders indígenes > Els joves indígenes actuen gràcies a l’ONU
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Els joves indígenes actuen gràcies a l’ONU
Diàleg de referencia: Reunió de joves líders indígenes

La Reunió de Joves Líders Indígenes en el marc del Fòrum 2004 ha servit per avaluar positivament el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU). Els indígenes han fet propostes per crear xarxes d’intercanvi i s’ha demostrat que els participants poden assumir responsabilitats en les seves comunitats un cop acabada la beca.

Els joves líders indígenes s’han reunit a Barcelona per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU), patrocinat per l’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU. El Programa serveix per formar aquest col·lectiu sobre el funcionament intern de l’ONU, amb la qual cosa es facilita la integració de les seves reivindicacions en els organismes internacionals.

L’element més destacat de la reunió ha estat veure com el Programa serveix perquè, un cop acabat, els joves indígenes puguin exercir pressió envers els governs i desenvolupar-se amb coneixement en l’entorn de Nacions Unides. A més, també els permet tenir, excepte en casos concrets, el suport de les seves comunitats per desenvolupar activitats de promoció de les seves demandes i per crear xarxes d’intercanvi entre comunitats indígenes. Els joves indígenes desitgen que aquest darrer aspecte s’impulsi més.

Conseqüències del Programa

En la reunió s’han trobat participants del Programa en diversos períodes, a més d’alguns altres que han estat acceptats però que encara no l’han començat. Els pobles indígenes representats han estat els següents:

aimara (Bolívia) batwa (Burundi) berber (Marroc) cariquima (Xile) cree (Canadà) Consell Nacional per als Drets dels Pobles Autòctons a Kanaki (Nova Caledònia) guaraní (Paraguai) inga (Colòmbia) innu-muntanyencs (Quebec, Canadà) karen (Tailàndia) quítxua (Perú) quítxua salasaca (Equador) kolla (Argentina) kulisusu (Indonèsia) lakota (EUA) limbo (Nepal) maputxe urbà (Xile) massai (Àfrica Oriental) maia tzutujil (Guatemala) maiatxí (Guatemala) mixé (Mèxic) penuentxe (Xile) putre (Xile) maia-quitxé (Guatemala) sami (Suècia) siksika (Canadà) tàtar (Crimea, Ucraïna) tolo (Illes Salomó) tuareg (Mali−Burkina Faso) trukà (Brasil) tupí-guaraní (Argentina) wakka-wakka (Austràlia) wayim (Veneçuela) wayuu (Colòmbia, Veneçuela)

Els de parla hispana van desenvolupar la part teòrica a la Universitat de Deusto, a Bilbao (Euskadi, Espanya). Els de parla francesa la van fer a la Universitat de Dijon (França), i els de parla anglesa a Ginebra (Suïssa). La part pràctica la van desenvolupar tots a la Comissió de Drets Humans de l’ONU a Ginebra.

Tots ells han coincidit en les conseqüències majoritàriament positives per a la seva comunitat en acabar el programa. D’aquesta manera, els joves indígenes han augmentat la seva credibilitat i el seu pes en la comunitat, amb la qual cosa han desenvolupat un important impacte en els mitjans de comunicació −molts d’ells, quan van tornar, van ser entrevistats, convidats a debats i a conferències. També s’han convertit en un mitjà de pressió per aconseguir els objectius de la seva comunitat. Alguns han passat a fer tasques influents en el seu país. A Xile s’ha augmentat la pressió a les autoritats estatals pel que fa a la no-discriminació dels indígenes en l’accés a l’educació. Els quítxua del Perú, per exemple, han aconseguit institucionalitzar la defensa dels Drets Humans dels indígenes en el seu país.

A més de la influència sobre els governs, alguns han pogut desenvolupar iniciatives pròpies per conscienciar la població mundial sobre els drets dels pobles indígenes. D’aquesta manera, per exemple, indígenes de Xile han posat en marxa un centre d’etnoturisme, amb rutes turístiques dirigides, controlades i gestionades directament pels indígenes, totalment respectuoses amb la realitat cultural i ecològica local, per barrar el pas així a operadors turístics de tipus més generalista.

Al Brasil, la comunitat trukà ha potenciat departaments de fitoteràpia i activitats mèdiques alternatives realitzades amb plantes locals en els hospitals de la zona, tot a l’empara d’un marc legal. A Veneçuela s’ha creat una base de dades de diferents ONG i institucions internacionals al servei de tots els pobles indígenes de la zona. També a Veneçuela s’ha posat en marxa el projecte «Despertar de la consciència» dirigit als joves indígenes per ajudar-los a adquirir consciència de poble amb identitat pròpia i amb drets i peculiaritats per defensar.

De tota manera, alguns dels indígenes han patit reaccions negatives en tornar del Programa, tant entre la seva comunitat com del govern mateix. En el primer cas, alguns han estat apartats del seu grup, segons alguns participants, per gelosia i por que els seus coneixements adquirits poguessin treure del poder els dirigents del grup. Sobre les institucions, en alguns casos els joves indígenes han estat vistos com una amenaça. Per exemple, la casa del representant de la comunitat batwa de Burundi va ser atacada per gent armada quan va arribar.

Una altra conseqüència que ha generat el Programa ha estat la creació de grups d’intercanvi entre comunitats indígenes. A l’Àfrica, el participant batwa i la participant tuareg han organitzat activitats conjuntes entre les seves comunitats. Aquesta experiència ha creat la demanda entre els participants en el sentit que el Programa creï el suport necessari per desenvolupar xarxes sòlides d’intercanvi permanent entre els joves líders indígenes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grup de Treball Anglosaxó per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
 
IF Renovar el paper de l’ONU envers els indígenes
 
RS Grup de Treball Francòfon per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI