Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > La imatge dels altres i els estereotips
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La imatge dels altres i els estereotips
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

Dins aquest diàleg va haver-hi un primer bloc que es va veure visiblement marcat per la temàtica de les investigacions: el conflicte entre palestins i israelians i la guerra, dues situacions de violència extrema que parteixen d’una base evidentment problemàtica a l’hora de mostrar-ho a l’opinió pública. I que queda en evidència perquè investigadors de diferents parts del món arribaven a la conclusió que continuem caient en el parany d’estereotipar els subjectes implicats, sense mostrar visions annexes, ni tan sols terceres posicions. Xavier Giró a la seva investigació «Fractures en el discurs mediàtic sobre conflictes» i Emma Jean Yoder a «Whose Discursive Regime? The Construction of Palestinian Identity in US Newspapers» arriben a algunes conclusions que qüestionen, més que res, la feina dels periodistes.

Giró ens parla que el compromís del periodista amb l’opinió pública es veu reflectit de manera fidel quan lliura les exclusives que denuncien, generalment, fets en contra del més feble, encara que en aquest cas els diaris nacionals (espanyols) no prenen part per un poble o per l’altre (palestí o israelià), mentre que Yoder enuncia la clara intenció dels diaris nord-americans d’atorgar als palestins una identitat de desconfiança i de catalogar-los com a terroristes. Uns quants coincideixen amb el discurs que «[...] no es pot dialogar amb ells [palestins], per això és impossible arribar al final del procés de pau [...]». Aquesta afirmació queda feta i, com que els EUA són punt de referència internacional, regala gratuïtament un temor compartit entre diversos països.

Na’ama Sheffi dóna un exemple pràctic, a «The Intifada of Identity», de com joves palestins i israelians mostraven, a través del rap, la seva visió del conflicte, utilitzant la música com a mitjà, però moltes vegades amb conseqüències per a ells mateixos. Comparant-ho amb l’estudi d’Ángela Garcés, de la Universitat de Medellín, en tots dos casos eren joves no institucionalitzats, per dir-ho d’alguna manera, i que busquen ells mateixos la manera de fer sentir a la societat civil -en formen part, però alhora se’n senten exclosos- el seu rebuig a allò que els està oferint com a model de conducta a seguir, en aquest cas la violència.

Chris Paterson, en un treball també actualment interessant titulat «Media War: A Comparative Analysis of Foreign Policy Advocacy and Enemy Construction in International Media», arriba igualment a la conclusió que els mitjans escrits nord-americans han demonitzat fins a tal punt els iraquians que es parlava més de raons per sí anar a la guerra que per no anar-hi, ja que el sofriment era privatiu dels nord-americans.

Els tres expositors següents, Alena Korshukk amb «Cultural Studies. Diversity Sensitivity. Word Association», Maximiliano Martín amb «Le Monde Diplomatique and Latin America: visions of culture and globalization» i Gemma Paricio amb «La construcció de la identitat ètnica per mitjà de les ficcions cinematogràfiques», donen exemples de diferents maneres de veure i d’apropiar-se elements simbòlics, i de reconstruir així identitats. Korshukk ens va exposar un estudi psicolingüístic sobre com una frase o certes paraules constitueixen universos diametralment oposats de significats entre una cultura i una altra. L’objectiu era demostrar que, davant de les diferències, un periodista s’ha de comportar de diferents maneres en les diverses cultures, tema que moltes vegades mena a la discussió de l’objectivitat periodística i de la no-implicació del professional en la seva feina. Martín, per mitjà de la seva anàlisi de Le Monde Diplomatique al Brasil, interpreta que la posició d’un grup econòmic i ideològic plural, com ho és l’equip de Ramonet, porta també a errors de caràcter elemental, com per exemple apropiar-se d’un pensament únic respecte d’una acció «globalitzadora» com és la privatització, sense tenir en compte que hi ha diferents contextos històrics i econòmics que fan d’aquesta mesura la solució més viable en certs casos. La reconfiguració del capitalisme en el món actual es veu visiblement afectada dins la metodologia de Le Monde Diplomatique, ja que les contradiccions no són iguals per a tots. Finalment, Paricio fa un estudi sobre els elements d’identitat en una pel·lícula del polèmic cantant Eminem, que afecten joves catalans, i mostra que la ficció també pot dur models llunyans a adaptar-se properament, encara que sí amb un sentit estètic que preval sobre l’ètic, és a dir, quant a modes i no a maneres de pensar.

Noël Clycq treu les seves conclusions en relació amb aquest tema a partir d’un estudi que analitza el comportament dels immigrants de nacionalitat turca i marroquina davant de la informació de la televisió flamenca. Aquests percebien que la televisió oferia una visió negativa de la immigració ja que, entre altres coses, s’identificava l’Islam amb el terrorisme o es remarcava la nacionalitat dels estrangers quan aquests cometien un delicte. Es van proposar millores per a la televisió flamenca com ara subtitular les notícies, fer resums setmanals dels temes més candents en diversos idiomes, que només serien necessaris per als immigrants de primera generació, i crear programes en què s’expliquessin les diferents cultures que coexistien a Bèlgica perquè la identitat que s’havia creat dels immigrants s’ajustés més a la realitat.

En un estudi similar entre immigrants turcs i marroquins a Flandes, Ilse Devroe s’interroga sobre el paper que juguen els mitjans a l’hora de crear la identitat social d’aquest col·lectiu. El públic confia en el contingut de les notícies. Les minories ètniques no se senten representades en els mitjans i no estan satisfetes amb la seva representació. Si aquesta fos més alta, tindrien la sensació de formar part de la societat, entrarien en l’esfera pública. De l’estudi es va extreure la idea que no és recomanable crear una televisió per a minories feta per la minoria, ja que podria desembocar en una exclusió social més gran. Si un determinat grup no està reflectit de manera justa en els mitjans de comunicació, desenvoluparà la percepció que els altres el veuen d’una forma injusta.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Acció per la pau
 
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
IF El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.