El camí budista és el camí de l’interior, el camí de la pau. Així va començar la intervenció de Ven Chuen Phangcham i així es pot resumir el seu discurs. Basant-se en les ensenyances de Buda, va afirmar que només per mitjà de l’exercici de la ment per a assolir pensaments lliures d’egoisme i violència podem aconseguir la pau.
En una altra sessió relacionada amb el budisme, Michiko Yusa va explicar el pensament del budisme zen de Japó a través de filòsofs com Basho, Nishida o Zhuangzi’s. Per a la ment occidental és difícil fer les abstraccions que va proposar per arribar a comprendre el món d’una altra manera. Per exemple, Zhuangzi’s va afirmar que “ningú no coneix l’ús del que és inútil”. Encara que no arribem a comprendre el budisme zen, les idees que desprèn és que cada individu és important i que forma part d’un tot juntament amb el cosmos i Déu.
Continuant amb els exercicis de la ment i l’espiritualitat per a assolir la pau, un grup de dones líders espirituals van recordar que sense un equilibri entre el femení i el masculí és impossible viure en pau, ja que totes les religions conceben el món amb les dues energies i una no pot tenir més força que l’altra.
En la línia dels elements venerables i sagrats en els quals coincideixen la majoria de les religions, es pot contrastar que l’aigua és un dels que tenen un protagonisme més estès. Tal com hem après en aquesta sessió, l’aigua està present a les nostres vides en tot moment, és la nostra font de vida. L’Alcorà diu que “amb l’aigua donem vida a tot”. Però fins i tot així, molts de nosaltres no en sabem apreciar la importància i la tractem com un bé qualsevol. La religió ens ofereix una manera més respectuosa i sostenible de tractar l’aigua; considerant-la sagrada i font de vida contribuïm a un ús racional, intel·ligent i sostenible. A més, una bona utilització de l’aigua pot prevenir les guerres que la manca d’aigua pot desencadenar en el futur.
 |
|