Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Diàleg d’obertura: xoc de civilitzacions o xoc d’ignoràncies?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàleg d’obertura: xoc de civilitzacions o xoc d’ignoràncies?
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

Els panelistes que han participat en aquesta sessió són Mohammed Arkoun (Algèria), que és filòsof i professor emèrit del pensament islàmic a la Universitat de la Sorbona, París III; Jiri Dienstbier (República Txeca), antic ministre de Relacions Exteriors de Txecoslovàquia, antic portaveu del Grup dels 77 i antic relator especial per a Bòsnia i Hercegovina, la República de Croàcia i la República Federal de ‘Iugoslàvia; Hisanori Isomura (Japó), president de la Casa de la Cultura del Japó a París i antic director general de NHK; i Guido de Marco (Malta), antic president de la República de Malta.

Ha començat la sessió Arkoun, que ha defensat la idea de l’humanisme en el context islàmic i ja durant l’Edat Mitjana (segle X). En el llibre Combats per l’humanisme en els contextos islàmics es desenvolupa la idea que l’Islam està present a tot el món. El pensament de l’Islam no és un pensament per als musulmans únicament, ja que des del segle VII al XIII hi va haver grans debats filosòfics en àrab, des de l’Islam fins a Còrdova. Tanmateix, a partir del segle XIII es va produir una ruptura respecte a tot el que va ocórrer en el món intel·lectual, una ruptura que forma part de la nostra ignorància compartida. Arkoun ha assenyalat l’existència de conflictes entre la mirada filosòfica i teològica de la religió, i també ha destacat que totes les societats generen pensaments positius, però també ignorància. Hi ha nous àmbits de coneixement que hem d’explorar i, per això, primer cal precisar les ignoràncies que s’han format dins de la nostra cultura. Una altra pregunta que Arkoun s’ha plantejat és com s’han de tractar aquestes herències de les religions si ja no es consideren viables. Ha exposat la idea que en aquest moment estem començant a sortir de les llums que van tenir lloc el segle XVIII, que ja estan obsoletes, però segueix sent amb aquestes primeres llums com es jutja tot el que prové de l’Islam. Estem en el temps del pensament d’un sol ús.

Arkoun també ha assenyalat la importància de la data de l’11-S, ja que des de llavors tots estem intentant saber què és el que havia passat abans; aquest exemple és ’una nova ignorància produïda pels governs. En relació amb això, és important que tinguem partits-estats, és a dir, un únic partit que es faci càrrec del govern. En aquest sentit, és fonamental el concepte d’ignorància institucionalitzada estimada per l’estat. Hem d’aprendre tot el que no sabem i, a més, hem de deixar de saber tot allò que sabem, però que no ens serveix.

Finalment, ha explicat el concepte de mitohistòria i la importància que es faci servir La Bíblia com un corpus, però és significatiu que no s’hagi fet amb l’Alcorà. Això vol dir que s’evoluciona segons la mitohistòria, però no segons la història crítica.

La intervenció següent ha estat la de Dienstbier, que ha començat dient que la resposta a la pregunta que planteja la sessió és ambigua. Hem de plantejar-nos l’arrogància de tots aquells que gaudeixen del poder: polítics, terroristes, empreses multinacionals a qui no els importa la gent,... Tenim la impressió que ho entenem tot i no és així, de vegades oblidem que cada societat viu en el seu temps històric.

Els moviments terroristes fan servir el nostre sistema d’eleccions lliures (a Algèria, Kosovo, etc.), perquè aconsegueixen els vots a través del terror. Durant centenars d’anys, les cultures s’han desenvolupat aïlladament. En aquest últim segle, la trobada entre societats s’ha produït a causa de la pobresa entre pobles de la mateixa comunitat. L’era de la comunicació ha canviat la percepció de la gent fins i tot en indrets remots. La gent veu que hi ha millors oportunitats en altres països i es trasllada, però això pot acabar amb tots. Les pràctiques són molt diferents dels discursos hipòcrites. Els terroristes no només ataquen els seus opositors polítics, sinó que inicien una guerra contra una societat que consideren amoral i corrupta. No podem excusar els crims terroristes, que, a més, estan finançats pel crim internacional. Hem de passar de les declaracions a accions de solidaritat.

De Marco ha assenyalat, en primer lloc, que ja no es tracta d’un xoc d’Orient amb Occident, sinó entre civilitzacions. Les futures guerres no seran els conflictes clàssics ni una guerra freda, sinó un xoc de civilitzacions.

Entre Occident i les altres civilitzacions hi haurà un xoc històric i això suposarà una guerra, ja sigui clàssica o de terrorisme, però aquest xoc serà un llegat que deixarem als nostres fills. De Marco posa com a exemple el conflicte de Palestina i es pregunta si es tracta d’un xoc entre civilitzacions. En el territori de Palestina es van crear dos estats, Israel i Palestina; els palestins no van acceptar que part del seu territori fos ocupat. Aquests dos pobles han d’aprendre a viure junts, es tracta d’un xoc entre dos pobles semítics que encara no han trobat un sistema per conviure, però el seu futur no és matar-se els uns als altres. Un altre exemple és el conflicte a l’Iraq; tampoc en aquest cas es tractaria d’un xoc entre civilitzacions, ja que hi ha raons polítiques per a les forces nord-americanes a Bagdad.

De Marco també explica que, per a Huntinton, el problema no és el fonamentalisme islàmic, sinó l’Islam. Com que creuen que són superiors i no accepten la seva manca de poder, intenten imposar la seva visió. Moltes vegades existeix un xoc d’interessos i aquí entra en joc la responsabilitat que hem d’assumir. La gran pregunta és si en aquest petit mar (el Mediterrani) podem tolerar que s’hagi creat aquesta gran divisió. No podem deixar als nostres néts un món dividit quan ens separen tan pocs quilòmetres. El Mediterrani és una terra on van arribar diferents pobles, que van imposar les seves pax romana, pax aràbiga, pax britànica, pax americana; ja és hora de parlar d’una pax mediterrània feta per nosaltres mateixos. No es tracta d’un xoc de civilitzacions, sinó d’interessos. Necessitem un diàleg de civilitzacions, no un xoc.

Isomura ha començat la seva intervenció parlant del Toyota shock. Es tracta de la primera entrada seriosa dels cotxes japonesos als EUA. Els nord-americans sempre volen ser els primers i el primer xoc va ser l’Sputnik, que va ser llançat pels russos. El segon va ser la introducció del Toyota a Amèrica. Una de les diferències entre ambdues companyies és que a Toyota tots els treballadors saben llegir, mentre que a Detroit (seu del cotxe americà) el 30 % dels treballadors són analfabets. Un altre xoc va ser que els coreans, els tailandesos, els xinesos i els japonesos comparteixen una tradició d’alfabetització cultural. A Amèrica del Nord falta el sistema educatiu, no tenen sentit comú. Cal educar i això no és només ensenyar a llegir, sinó també transmetre valors culturals i morals.

A continuació, Isomura ha assenyalat que Àsia s’ha convertit en la fàbrica mundial, però qui controla el mercat és el complex de tresoreria de Wall Street, que vol imposar la idea que tot allò públic és negatiu i allò privat, positiu. Els nord-americans han volgut fins i tot privatitzar la guerra de l’Iraq. Són els megamitjans de comunicació els que donen a conèixer els valors de Wall Street; això suposa un monopoli dels mitjans de comunicació per part dels anglosaxons, que ens han manipulat a través d’un mètode subliminal. S’ha acabat el cogito ergo sum.

A continuació, Isomura ha assenyalat alguns errors de Huntinton, entre d’altres, la idea que tots els etnòlegs estan d’acord que no existeix una cultura pura a Àsia, sinó que és un híbrid de diferents cultures. Un altre dels seus errors és la idea d’una nova croada i considerar que Occident és millor que l’Islam. També ha parlat del nou «terror groc», en la unió de Japó i Xina. Finalment, ha assenyalat que pensar que un sol valor sigui just és una maledicció de la qual cal lliurar-se.

Per finalitzar la seva intervenció, Isomura ha manifestat el desig que Estats Units tingui una mica més de modèstia i pensi més en els altres i surti de la dicotomia en la qual viu entre imperi del mal i democràcia, ja que molts països es troben al mig.

En aquest punt, ha començat el debat. La primera intervenció ha manifestat la importància de convertir el xoc en contradicció, ja que així podria resultar més fàcil que ens entenguéssim. Ha respost Arkoun, que ha dit que es produeix un xoc perquè hem d’enfrontar-nos a idees que vénen de fora, alienes a la nostra cultura. Aquests xocs s’han produït sempre en la història de les societats, són xocs entre tradició i modernitat.

La segona intervenció ha consistit a destacar que no es tracta de xoc entre civilitzacions, sinó de confrontació i, fins i tot, invasió o conquesta d’una civilització per part d’una altra. També s’ha esmentat l’existència d’una dictadura mediàtica.

L’interventor següent ha demanat mecanismes per tal d’acabar amb aquesta situació. S’ha encarregat de respondre Arkoun, que ha assenyalat la importància de crear’ un tronc comú en l’educació perquè ens entenguem i d’una xarxa d’universitats de ciències socials.

Finalment, un altre assistent al diàleg ha comentat que la ignorància massiva institucionalitzada és el drama que viu el món d’avui, com també la manipulació o justificació dels conflictes polítics. A més, ha fet dos suggeriments. El primer és que en totes les estructures educatives del món s’han de revisar l’ensenyament de les cultures i civilitzacions, ja que per compartir idees primer cal conèixer-se. El segon suggeriment és crear una xarxa dels humanistes del món per combatre la deshumanització del planeta. L’assistent ha insistit en la necessitat d’un humanisme militant.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Incorporar la noció de certesa amb perspectiva en el cervell social
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.