Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones > Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Al Fòrum Mundial de les Dones s’ha parlat en clau dels valors del Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004: interculturalitat, diversitat, pau i sostenibilitat. A partir d’aquí, es va obrir un Fòrum Mundial de les Dones en els àmbits de la cultura, la religió, l’economia, els drets humans, la salut, la masculinitat, la ciència, la tradició i la democràcia. Aquests valors es van estar tractarnt des de la mirada femenina i feminista en defensa de les dones del món, des de la violació dels drets humans enfocadat específicament a les dones, i des de la manca de paritat de dones en l’àmbit professional, polític i cultural.

El Fòrum Mundial de les Dones es va obrir amb la declaració de quins havien de ser els drets bàsics de la dona, que no sempre es respectaven. Són els drets següents: el reconeixement explícit dels drets de les dones com a drets humans; la globalització de la resposta feminista (ja que les desigualtats per raó de sexe són universals); l’adaptació del procés de respostes polítiques concretes a la situació de discriminació de cada lloc concret; la promoció de polítiques de discriminació positiva per afavorir la igualtat real; la promoció de la participació de les dones en la vida política i la presència igualitària en els òrgans de decisió; la inclusió a la nova agenda política de tots els assumptes relacionats amb la vida col·lectiva i personal de la dona; la consolidació del lideratge femení per poder transformar la vida política; l’establiment de pactes de mínims entre les diverses forces polítiques, i, finalment, l’establiment d’un pacte amb la societat civil.

Marcela Lagarde va ser una de les presències més interessants d’aquest Fòrum Mundial de les Dones. En el diàleg amb Ramón Márquez (Ramoncín) va afirmar que aquesta situació era típica entre homes i dones: a les dones no se les escoltava pràcticament mai. Lagarde, diputada mexicana i antropòloga, va seguir el seu discurs afirmant que «les dones encara insisteixen en participar amb equitat en el discurs de la modernitat». Va explicar que la primera traïció a les dones en la democràcia es remunta a la Revolució Francesa, la primera democràcia de l’època contemporània, ja que quan la revolucionària francesa Olympe de Gouges va demanar una igualtat de drets entre homes i dones, amb l’escriptura de la «Declaració dels drets de la dona i la ciutadana», va ser decapitada. també va citar altres feministes com ara Cèlia Amorós —«la fraternitat és un pacte entre homes, és l’'exclusió de les dones en tant que ciutadanes»— i Luce Irigaray —«cal trencar el mur patriarcal de la misogínia, la desconfiança entre dones». La sororitat va ser un dels conceptes que va destacar l’antropòloga, que es basa en la companyonia i la solidaritat entre dones, a més de saber escoltar l’altra per entendre-la. Va postular també que l'actitud que es necessita «no és un fals “‘estimem-nos totes”’, sinó un ‘“reconeguem-nos com a legítimes interlocutores semblants que assumim la nostra diversitat com una riquesa”».

Un altre tema recorrent en aquest Fòrum ha estat la violència de gènere. Cada dia augmenten exponencialment els casos de violència de gènere, com ara els assassinats de Ciudad Juárez, a Mèxic, que va qualificar de feminicidis, ja que són casos que l’Estat no té prou en consideració per ser investigats a fons. També a Espanya hi ha cada vegada més consciència pública respecte al maltractament, però això no fa que en cessin els casos. La violència de gènere va dur a la representació d’un judici contra la violència patriarcal, on va ser declarada culpable, i es va condemnar l’home com a iniciador del patriarcat, però com a culpable de la violència. Es va condemnar, això sí, l’home violent, perquè ho és per pròpia voluntat, no perquè el sistema patriarcal el dugui a ser-ho; per tant, no tots els homes són els culpables de la violència.

Un altre tema que es va tractar va ser el dret a la salut, sobretot enfocat al Tercer Món, on els casos greus són molt més aguditzats que al món occidental. Una de les grans controvèrsies plantejades va ser l’ablació de la dona. Aquesta pràctica tradicional va ser criticada per totes les integrants del Fòrum. A més de ser un perill per a la salut de les dones, que té una gran quantitat de víctimes mortals, és una de les aberracions més grans pel que fa a la llibertat d’elecció de les dones. Un problema molt greu a l’Àfrica és que la major part de les dones no saben quins drets tenen i, per tant, no en denuncien la negligència, com va afirmar Chantal Kambiwao , de Camerun , i l’única manera d’intentar pal·liar-ho és a través de l’educació.

Un segon aspecte que es va discutir des del punt de vista del dret a la salut va ser l’actuació de les empreses farmacèutiques, que sobreposen el guany a qualsevol altre principi, i prenen les dones com a objectes en lloc de subjectes de tractament. Seguint el tema de la recerca mèdica, Carme Riu (presidenta de l’associació Dones No Estàndard) va qüestionar el tractament donat a les dones amb discapacitats. Va analitzar la situació de les dones discapacitades dins d’una societat neoliberal-capitalista on se les considera poc rendibles, és a dir, que la seva inexistència representaria un benefici social.

Per aquest motiu, la recerca mèdica en l’àmbit genètic es basa a intentar evitar el naixement d’individus «discapacitats» i, per tant, fomenta un sentiment de manca de dignitat per falta d’eficiència que comporta una discriminació constant.

El tercer aspecte que es va tractar en aquest Fòrum va ser l’economia de les dones. Es va basar en la reivindicació de la independència econòmica per a totes les dones, donant un valor, reclamant la inclusió en el producte interior brut del treball actualment no remunerat, sense horaris ni drets, i destacant el paper de les dones empresàries a la societat actual. María Ángeles Durán va afirmar que hi ha moltes dones no independents econòmicament que treballen a casa seva i que depenen dels sous de la resta de membres de la seva família, un fet que les posa en una situació de desavantatge legal i fiscal.

El tractament de les dones a la guerra va tenir dos eixos principals: d’una banda, es va parlar de com n’era d’imprescindible l’educació de la dona, perquè pugui assumir un paper polític. Remei Arnaus va assenyalar la necessitat de la mediació femenina per tal de disminuir els conflictes bèl·lics, tot i que la falta de convivència fa que sigui molt difícil. De l’altra, les dones sempre són les víctimes —juntament amb els nens i els ancians— més desprotegides en cas de conflicte bèl·lic. Es va subratllar que a les guerres el 80 % dels desplaçats són dones i que les dones són també les víctimes principals de les violacions que tenen lloc a les guerres. De fet, la violació s’ha convertit en una arma durant els conflictes bèl·lics, ja que és sinònim de submissió d’una cultura per part de l’altra. Un fet que va ser destacable va ser la presència del col·lectiu de Dones Saharianes, que va denunciar la situació del seu poble davant del Govern marroquí i va demanar-ne la independència, i el suport de totes les dones del món a aquesta causa.

Des del punt de vista religiós es va fer una crítica directa al catolicisme com a defensor del patriarcat a ultrança. Les declaracions de representants de l’Església respecte al paper que havia de complir la dona a la societat, que es limitaven fonamentalment a criticar les feministes i afirmar que el rol de la dona havia de ser el domèstic, va indignar sobre manera a tots els integrants del Fòrum.

Davant de la manca de paritat en tots els àmbits, i parlant sobre les noves masculinitats, es va exposar que també es tenia en compte la defensa de l’equitat. En una societat neoliberal que potencia la injustícia, la participació de l’home és imprescindible al costat de la de la dona. Arran d’aquest tema, Michael Flood , ponent d’una de les sessions, va afirmar que «la masculinitat ha estat vista com a normal, universal i genèrica », o sigui, com a masculinitat hegemònica, i aquest concepte és un dels que s’ha de canviar.

En la sessió que duia per títol «Repensar el món», la poetessa i escriptora Anna Maria Moix va afirmar que «a les dones sempre se’ls demana que parlin des de l’àmbit en què viuen, però no se’ls demana que generin opinió». La intervenció d’Elizabeth English , escriptora i guionista, va girar al voltant de «fomentar que les dones usin tot el queè està al seu abast per resoldre els conflictes de d’una manera pacífica, basada en la pau i la no-violència, i crear una atmosfera que faciliti el diàleg entre les nostres famílies», i va incitar les dones a emprar el seu intel·lecte com a arma per donar una visió pròpia del món que les envolta.

El Fòrum Mundial de les Dones 2004 va finalitzar amb la signatura de l’Agenda de les dones per a Monterrey 2007, en què es van posar les bases del que es volia resoldre en aquests tres anys, com ara: aconseguir que els col·lectius de dones tinguin veu i vot, consolidar els lideratges femenins, augmentar la taxa d’ocupació femenina, generalitzar l’educació de les dones en temes de salut sexual, crear una xarxa d’intercanvi d’informació mundial entre dones, educar en la cultura de la pau i recuperar la memòria històrica. Just després de la lectura de l’Agenda, Marta Selva , presidenta de l’Institut de la Dona, va comentar que un diàleg entre dones no era susceptible de conclusió i, per tant, que no podia ni volia clausurar-lo. Per acabar, Pilar Vallugera va afirmar que en aquest Fòrum s’havia trencat amb la mirada exclusivament occidental del feminisme, malgrat que no haguessin estat representades totes les dones del món, i va sentenciar: «Lla construcció del futur la farem nosaltres.»

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Agenda de les dones, cap a Monterrey 2007
 
RS Salutació de benvinguda
 
RS Drets civils, drets polítics
 
RS Judici a la violència
 
RS Drets polítics, drets civils