Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

És impossible projectar el desenvolupament humà sense tenir en compte els drets culturals. Però, malgrat això, molts models d'estat posen entrebancs a la diversitat cultural. Per tant, no sols esdevé indispensable l'aplicació de polítiques públiques en diversos àmbits, sinó que també es torna imprescindible l'aportació dels distints sectors de la societat civil en el desenvolupament de la diversitat cultural.

Durant molt de temps no s'han tingut en compte els drets culturals a l'hora de debatre sobre els factors fonamentals del desenvolupament humà. Els estudis i projeccions de futur es basaven en anàlisis econòmiques, deixant la cultura en un segon i fins tercer pla. La realitat ha demostrat l'error dels estudis esmentats i aquesta tendència ha anat canviant. Avui és impossible projectar el desenvolupament humà sense tenir en compte els drets culturals; però, malgrat això, molts models d'estat posen entrebancs a la diversitat cultural. Per tant, no sols esdevé indispensable l'aplicació de polítiques públiques en diversos àmbits que portin a la diversitat cultural i fomentin l'aprenentatge lingüístic, sinó que també es torna imprescindible l'aportació dels distints sectors de la societat civil en la producció cultural. Es necessiten polítiques transversals en què ningú no quedi al marge de la creació i participació cultural.

Abdou Diouf, secretari general de l'OEI, va destacar que la «cultura és el fonament de les nostres identitats i va apostar per un espai de debats entre múltiples agents per tal de fer una anàlisi i plantejar propostes concretes a favor de la diversitat cultural, basant-se en els principis de precaució i responsabilitat».

Bernardino Osio, secretari general de la Unión Latina, va considerar la diversitat cultural no com un principi abstracte, sinó com una realitat, una forma d'expressió dels pobles.

Aquesta interacció entre estat i societat civil permetrà de construir productes culturals amb la capacitat suficient per competir amb les grans indústries culturals mentre es fomenta la diversitat i es construeix la identitat. La realitat, però, presenta models complexos. La investigadora Joy Moncrieffe es va referir a les qüestions de poder que van més enllà de les reformes i va afirmar «que fomentar la diversitat cultural planteja indispensablement qüestions de poder».

Joseph Paré, professor titular de semiòtica a la Universitat de Burkina Faso, va subratllar que la tasca urgent consisteix a trobar alternatives que atenuïn els efectes perversos de la globalització, que és pur mercantilisme sense fronteres. «La relació dels éssers humans no pot ser sols comercial, és una relació de cultures», va afirmar.

Cal fomentar el pluralisme sociocultural mitjançant una interacció equilibrada entre les cultures, donar consagració jurídica a aquest pluralisme i «procurar que existeixi una Organització Mundial de les Cultures».

Problemàtica:
La cultura ha estat deixada al marge de les polítiques de desenvolupament humà. Això va tenir com a conseqüència societats fragmentades, amb conflictes permanents. Aquestes polítiques d'exclusió social deixen el saldo de 900 milions de persones pertanyents a grups que veuen restringides les seves llibertats individuals. Les desigualtats econòmiques entre les grans indústries culturals i les produccions locals atempten contra la diversitat cultural.

Proposta:
Polítiques públiques en diversos àmbits que permetin la diversitat cultural i el foment de l'aprenentatge lingüístic. Reforçar l'intercanvi en sectors macroculturals; crear un consell mundial de les cultures que canalitzi les deliberacions públiques, aprofitant les noves tecnologies com Internet per debatre els reptes; fer reunions ministerials de cultura que permetin l'establiment de sistemes en comú. Diferenciar identitat cultural i identitat política per poder entendre els problemes socials de molts països i poder construir un futur en comú. Canvis educatius amb relació a la concepció de diversitat cultural. Polítiques estatals per protegir la vida cultural dels grups minoritaris. Fomentar els beneficis fiscals quan s'inverteix en producció cultural. Accionar artistes, estat i societat civil en el seu conjunt per a la creació de béns culturals capaços de competir amb els produïts per les grans indústries multinacionals. Crear un fons per al diversitat cultural.

Postures:
Jesús Martín Barbero, doctor en filosofia i expresident de l'Asociación Lationamericana de Investigación sobre Comunicación, va afirmar que en l'actualitat cal fer polítiques culturals que ultrapassin l'estat nació i entrar en el món global, articular el que passa en l'àmbit local amb el món global. «La globalització no significa l'existència d'una sola cultura global», va sostenir. I va afegir que a l'Amèrica Llatina la cultura camperola i local sent que la globalització és una nova forma d'amenaça a la seva existència, però també una nova oportunitat d'intercanvi de cultures. Les comunitats volen que les tinguin en compte en la construcció d'un món on les seves veus comptin, no sols com una presència folklòrica, sinó a l'hora de presentar propostes de construcció de futur. Joseph Paré, professor titular de semiòtica a la Universitat de Burkina Faso, va subratllar que la tasca urgent consisteix a trobar alternatives que atenuïn els efectes perversos de la globalització, que és pur mercantilisme sense fronteres. «Davant la qüestió de la globalització, no sols hem d'afrontar la pobresa, sinó el desafiament de la mateixa globalització. El problema que s'ha de resoldre és la reglamentació universal, sense deixar el feble a la mercè del fort», va comentar. I va subratllar la necessitat de fomentar el pluralisme sociocultural mitjançant la interacció equilibrada entre les cultures, donar consagració jurídica al pluralisme cultural.

Gonzalo Gómez-Riesco va afirmar que cal dotar-se d'un marc regulador com a instrument jurídic, perquè «el mercat mundial en béns i serveis culturals és tan imperfecte que necessita intervenció i elements correctors». Abdou Diouf, secretari general de l'OEI internacional, va destacar la força centrífuga que exerceix la mundialització mitjançant el xoc de civilitzacions i la concentració que afecta tota la vida econòmica internacional.

Bernardino Osio, secretari general de la Unión Latina, va considerar la diversitat cultural no com un principi abstracte, sinó com una realitat, una forma d'expressió dels pobles. El professor de la Universitat de Harvard, Stephen Marks, va dir que «els drets culturals són els que ens permeten d'establir els lligams cognitius de la societat, per això tenim l'obligació moral d'incorporar-los als drets humans», però a més va destacar que «la diversitat cultural no s'ha d'utilitzar com a pretext per abolir els drets humans». Marks va explicar que actualment «existeix una tensió entre el règim de comerç internacional i el de béns culturals, per això l'estat ha de representar els interessos del poble per moderar els del mercat davant els béns culturals». També va parlar de les dimensions que haurien de tenir els drets culturals. En aquest sentit, Marks va dir que «cal crear un mitjà que permeti l'accés i la participació de la societat en les cultures, com també vies que permetin la cooperació cultural internacional». Es va referir al paper de l'estat, que «ha d'assegurar i potenciar l'accés a la cultura de tots els ciutadans, protegir-los enfront de la violació dels drets culturals, aplicar normes i lleis que assegurin el compliment dels drets i informar la societat dels béns disponibles i promoure'n la difusió», però també es va referir al paper del sector privat, en el sentit que «té una funció i obligació amb els drets culturals». Yvonne Donders, membre de la divisió de Drets Humans de la UNESCO, va definir la identitat cultural com «un concepte ampli que inclou molts aspectes de la vida, és dinàmic i en conjunt és un procés. Cada vegada la gent és més conscient de la importància d'aquestes drets, ja que processos com la globalització o la migració suprimeixen identitats o bé aquestes queden superades per altres cultures, i esdevé més necessari defensar els propis drets». Donders va considerar que «tots hem d'ajudar l'estat a aplicar els drets culturals i la societat civil té un paper clau en aquest sentit». El membre de l'Observatori de Polítiques Culturals d'Àfrica, Lupwishi Mbuyamba, ha dit que «la construcció del progrés ha d'implicar les creences i el comportament de les societats». En aquest sentit, Mbuyamba ha explicat que «l'èxit d'una societat està en funció de la força de la seva cultura. Tota política de desenvolupament ha d'imposar el valor de la cultura». Mbuyamba ha afirmat que «tota política cultural implica la identitat, la diversitat, la comprensió global del patrimoni, la relació amb la ciència i l'obligació, la cooperació internacional i també la memòria». Mbuyamba ha dit que els deures d'un observatori són «respectar la llibertat cultural, concebre polítiques culturals tributàries. La política cultural ha de dirigir la política global d'un país i cal tenir coneixement dels sabers i indicadors culturals, que s'han de validar i integrar-se en les estratègies del desenvolupament». Garry Neil, coordinador de la Xarxa Internacional per a la Diversitat Cultural (International Network for Cultural Diversity, INCD), va sostenir que la diversitat cultural està en perill, ja que les tendències porten a l'homogeneïtzació de la cultura, per això els governs han d'ajudar artistes i gestors culturals amb l'objectiu d'afavorir un equilibri més gran. Segons el ponent, els productors culturals haurien d'ajudar els artistes dels llocs que ho han tingut l'oportunitat d'ensenyar el seu art perquè puguin fer-ho. D'altra banda, planteja que, a fi d'augmentar el camp d'acció, molts governs aposten per promocionar la diversitat i les seves indústries artístiques. Segons Neil, cal disposar d'un marc jurídic que doni suport als continguts nacionals; fomentar un equilibri més gran en l'intercanvi de béns i serveis, com també l'aplicació de noves mesures en aquest sentit.

Robert Palmer, director del Diàleg, va establir la important relació entre drets culturals i desenvolupament humà i va afirmar que «els drets culturals ens fan humans». Edgar Montiel, de la UNESCO, va remarcar que «més que de cultura i desenvolupament social, cal parlar de cultura i vida».

Bones pràctiques:
El paper que fa l'Organització Internacional de la Francofonia en la protecció de la diversitat cultural i la seva importància a causa de la idea que la cultura és el fonament de totes les identitats. Paper de la Unión Latina en respectar les identitats pròximes i diferents que acull.

Actualment, la INCD està treballant amb la UNESCO en la creació d'una Convenció per a la Protecció de la Diversitat Cultural. La intenció d'aquesta convenció és donar els fonaments legals a la diversitat cultural per garantir un millor intercanvi de béns. El president del Brasil, Luis Inácio da Silva, i el ministre de cultura, Gilberto Gil, estan aplicant una política orientada a superar el desequilibri social, econòmic i cultural entre el nord i el sud del planeta. Aquesta consisteix a ampliar l'accés a la cultura; promoure-la; prioritzar els acords laterals i bilaterals; defensar l'exclusió de béns i serveis culturals; i estimular del debat global. Amareswar Galla, de la Universitat Nacional Australiana i de l'Asia Pacific Observatory for Culture in Development, es va referir a les polítiques culturals aplicades a Ha Long Bay. Es tracta d'un lloc amb un alt nivell de sida entre la població i 54 minories ètniques molt pobres i discriminades. S'hi han dut a terme projectes culturals que han possibilitat el desenvolupament social. Per exemple, s'hi ha creat un centre de flotació, una mena d'escola flotant per a nens. Aquestes iniciatives miren d'utilitzar el llegat de la població per mantenir les seves tradicions i també per animar l'economia i crear llocs de treball. Documents internacionals com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals; la Declaració Universal sobre Diversitat Cultural; la Carta Europea de Drets Fonamentals; l'Agenda 21 de la Cultura; l'informe del PNUD. Programa Polítiques per la Cultura, fet per l'associació ECUMEST i la Fundació Europea de la cultura, que s'aplicarà en tota la regió sud-est d'Europa i que insisteix en la participació de forces polítiques, la societat civil i els poders legislatius en el moment de dissenyar els programes d'acció. L'Institut Interdisciplinari de Frisburg, juntament amb l'Associació per a la Promoció de l'Educació No Formal a Burkina Faso, han engegat un projecte per mesurar el dret a l'educació i la cultura. Huashan Art Disricy de Taipei, Taiwan, és un antic espai comercial que s'ha reconvertit per a usos culturals. Iniciativa de la Conferència de Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD), que acaba de crear el Fòrum Internacional sobre Indústries Creatives.

Conclusions:
Els drets culturals i la diversitat cultural són essencials per fomentar el desenvolupament humà. Per això cal aplicar polítiques transversals on tots els actors de la societat puguin participar dels seus drets culturals. Només així serem capaços de fer una veritable gestió de la globalització i equilibrar les desigualtats socials, econòmiques i culturals que fragmenten les societats. Aquestes polítiques han de tenir com a punt de partença l'acceptació de la diversitat com a part del desenvolupament i hauran de tenir un concepte ampli i dinàmic de la identitat cultural.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Obertura del congrés
 
RS Sessió d'obertura
 
RS Plenària final
 
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.