Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Ocupació i Globalització
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Ocupació i Globalització
Diàleg de referencia: Cultures del treball

Manuel Bonmatí, de la UGT, va presentar el vídeo introductori de la jornada dedicada a l'ocupació i la globalització. En la seva intervenció va destacar que la manca de feina és la principal causa de conflicte arreu del món, i que la globalització del sistema econòmic capitalista que practica el darwinisme social fa necessària una regulació econòmica global que posi l’economia al servei de les necessitats humanes amb la solidaritat com a criteri de relació entre països per construir un món més just. El presentador va fer diverses reflexions que serien el fil conductor de la jornada, com ara que la globalització és una oportunitat per a la solidaritat entre treballadors d’arreu del món, que cal obrir les portes als immigrants, que calen noves polítiques aranzelàries, o fins a quin punt la globalització ha generat més pobresa arreu del món. També va posar sobre la taula la necessitat que la globalització estigui al servei de les persones i no a l’inrevés.

Durant la sessió de la tarda es van presentar les diferents conclusions dels seminaris del matí. En la posterior taula rodona, Gregor Murray va remarcar que la globalització afebleix algunes de les institucions dissenyades per protegir els drets socials. Per posar-hi remei va proposar que els sindicats s’ocupin de l'organització del poder col·lectiu a escala internacional, que s’articuli una visió global del rol del treball, que es construeixi una xarxa mundial de suport als treballadors i als sindicats, que es reforci la dimensió democràtica interna de les organitzacions sindicals.

La coneguda activista i intel·lectual Susan George va recordar que, tal com deia Polanyi, ens trobem en el marc de la mercantilització no només de la terra, el treball i els diners, sinó de totes les activitats humanes. En l'actual procés de globalització, que no significa res per ell mateix, es caracteritza perquè sempre hi ha algú disposat a fer la mateixa feina per menys diners. Davant una crisi com les de Mèxic o Argentina, les grans empreses retiren els seus capitals amb el suport del FMI, i amb la legitimitat d’un discurs en què els Estats Units ha invertit, en els darrers vint anys, més de mil milions de dòlars en fundacions, recerques i publicacions. També ha apuntat però, que països com ara la Xina o Malàisia han acabat imposant barreres a la retirada de capitals. En tot cas, els més afectats són sempre els treballadors i els petits negocis. Així, el deute extern exerceix un control més dur sobre molts països del que patien durant l'època del colonialisme, sense que ara faci falta, com aleshores, enviar exèrcits a controlar directament els territoris. Susan George ha demanat que els països més pobres elaborin estratègies coordinades que impedeixin la dominació dels seus països per part del capital transnacional, i ha afirmat que l’articulació internacional dels sindicats està limitada si no es dóna alhora una aliança amb la resta d’actors del moviment social, i es deixen de defensar només els seus interessos sectorials. Si continua la tendència actual, George ha advertit que d’aquí a 10 anys desapareixerà la mínima seguretat al treball, i que així es culminarà la revenja del capitalisme per les conquestes socials aconseguides en els darrers 30 anys. De la mateixa manera, els països rics ara no permeten que la resta del món utilitzi les mateixes vies proteccionistes que ells van utilitzar per arribar al nivell actual de desenvolupament.

Mario Teló, d’altra banda, ha destacat que si bé el procés de globalització ofereix possibilitats, produeix més aviat divisions internacionals i internes, perquè el capital es mou més ràpidament que no pas el treball. Les formes tradicionals de mobilització ja no són igual d’efectives, i ara és necessari que es coordinin internacionalment, i que es generin solidaritats en els grans blocs econòmics regionals, que defensin els interessos comuns. El ponent també va fer referència a institucionalitzar adequadament l’estratègia de Lisboa i que s’interpretés en termes de cohesió i plena ocupació.

Carlos Tomada, ministre de Treball d’Argentina, va afirmar que el seu país ha patit els efectes de la globalització i la desnacionalització, i que el seguiment de les directrius del FMI havia provocat que el 50% de la població es trobés sota el llindar de la pobresa. Amb aquestes recomanacions dels organismes internacionals, el que s’acabava produint és «més estat per a uns, i més mercat per a uns altres», amb referència a les mesures proteccionistes dels països desenvolupats en contraposició a la imposició de mesures liberalitzadores dels països menys desenvolupats. En relació amb la qüestió del deute, el ministre va afirmar que «no es pot pagar el deute amb la fam de les persones», i que a les polítiques del seu govern s’intentava posar el treball de qualitat al centre de l’acció pública, sota els objectius de reconstruir la cultura del treball, l’estat redistribuïdor, la recuperació del paper dels sindicats i el digne compliment dels compromisos internacionals. El ministre va apuntar la necessitat que, en el context internacional, cal reformar les polítiques dels organismes internacionals per crear ocupació digna.

En la ronda de preguntes i debat, es van destacar qüestions com ara que les multinacionals posen en contra els estats entre si, i els fan competir per les inversions que necessiten. Susan George va proposar d’establir una taxa internacional sobre els beneficis de les empreses que compensessin les actuacions excessives en determinats països. També es va parlar de la possible vulnerabilitat de les empreses davant la pressió local, de manera que cal esgotar totes les vies possibles d’influència. Posteriorment va tenir lloc la conferència plenària per part de Jeff Faux, de l’EPI dels Estats Units, presentada per Amanda Villatoro, de l’ORIT-CIOSL de Costa Rica, que va recordar que la globalització no ha generat els efectes positius que s’havia previst, i que més que un lliure comerç el que cal és un comerç just.

En la seva intervenció, Jeff Faux va afirmar que durant el segle XX hem vist les lluites per regular el mercat de manera que se’n compensessin els efectes negatius, i que l’esperança del sistema era que les generacions futures tinguessin millors condicions. En les noves normes dels mercats internacionals, on els estats-nació ja no tenen el paper central que tenien en el model keynesià, ja no hi ha un responsable clar a qui es pugui responsabilitzar de la desregulació, la privatització, l’afebliment de la negociació col·lectiva, la reducció de taxes a les rendes més altes, etc., sinó que es tracta d’una constel·lació d’actors amb un paper molt menys transparent (FMI, BM, OMC...).

En molts aspectes ens trobem en situacions semblants a les de finals del segle XIX; el fonamentalisme actual del mercat es defensa amb ajustos estructurals durs, però quan convé, també amb els exèrcits. En canvi, s’ha demostrat que l’orientació al creixement que s’ha propugnat no ha aconseguit els resultats promesos, i avui el 10% de la població més rica té 122 vegades més riquesa que el 10% més pobre, mentre que el 1980 aquesta proporció era de 70 a 1. Un altre element característic d’avui dia és que, per al treballador de les multinacionals, la seva lleialtat és amb la seva carrera professional i no amb el seu país. Això fa que en determinats nivells, com per exemple entre els negociadors dels grans acords internacionals, els seus interessos són més semblants entre ells que no pas respecte dels països que representen. En el cas del NAFTA, més que un acord de lliure comerç és un acord que protegeix les inversions dels poderosos i desprotegeix els treballadors, de manera que els països no hi perden ni hi guanyen: guanyen els poderosos. Així, durant el període neoliberal, Mèxic ha crescut un terç del que havia fet en el període anterior. Cal, doncs, canviar les normes de l’economia global. Calen institucions que generin ocupació i creixement global. Però les institucions globals estan dominades per grups d’interessos, i no canviaran si no estan pressionats.

Per a Jeff Faux, un sindicat global no és necessari, ja que no hi ha un capital global. Els enemics dels treballadors no són els altres treballadors, sinó un sistema que es nega a crear prou llocs de treball i els obliga a competir en una «race to the bottom». No és possible mobilitzar tots els treballadors del món, però el paper dels estats-nació és necessari perquè, a través de la seva cooperació, canviïn el sistema institucional. A més, cal tenir en compte que amb l’actual model de desenvolupament farien falta quatre mons com la Terra perquè el conjunt de la humanitat assolís el nivell de desenvolupament occidental. Cal, per tant, construir un sistema alternatiu al fonamentalisme del mercat lliure que permeti avançar cap a la plena ocupació digna arreu del món.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Seminari 2.2 Globalització i migracions
 
AS Governar la globalització des del treball
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 
RS Treball entre present i futur
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.